Oxigèn : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 267 :
{{veire|Ozòn}}
 
L'[[ozòn]] (ò [[trioxigèn]]) es una substància de formula quimica O<sub>3</sub> qu'es formada de tres [[atòm]]s d'oxigèn. Sa [[temperatura]] de [[liquefaccion]] es de 161,3 [[Kelvin|K]] (−111,9 [[gra Celsius|°C]]) e sa temperatura de solidificacion de 80,7 [[Kelvin|K]] (−192,5 [[gra Celsius|°C]]). [[Blau]] clar a l'estat [[gas]]ós, es [[blau]] sorn sota forma [[liquid]]a e [[roge]] [[porpre]] sota forma [[solid]]a. A una [[odor]] similara a l'[[aiga de javèl]] e es un [[gas]] [[toxicitat|toxic]] (CL<sub>50</sub> de 8 a 12 mg/m<sup>3</sup>), [[corrosion|corrosiu]] e [[comburant]].
 
Descubèrt en [[1789]] per lo [[quimia|quimista]] [[Províncias Unidas|olandés]] [[Martin van Marum]] ([[1750]]-[[1837]]), es naturalament present dins l'[[atmosfèra terrèstra]]. I es generalament produch per l'accion de raionaments [[ultraviolet]]s ò de corrents [[electricitat|electrics]] sus de [[molecula]]s de [[dioxigèn]]. Pasmens, existís d'autrei procès de formacion implicant de polluents eissits de la combustion de [[combustible fossil|carburants fossils]]. Relativament instable, l'[[ozòn]] a una durada d'existéncia febla e se descompausa per tornar formar de [[dioxigèn]].
 
Dins l'[[industria]], l'ozòn es utilizat per sei proprietats oxidantas e desinfectantas, especialament per produrre d'[[aiga]] [[aiga potabla|potabla]] e per tractar d'aigas corrumpudas. Dins aqueu domeni, son instabilitat es un avantatge important car laissa pas de traças de produchs de tractament dins l'[[aiga]]. D'utilizacions segondàrias existisson en [[medecina]] (coma desinfectant), en [[bugadariá]], en [[papetariá]] (coma agent de blanquiment) e en [[quimia]] (dins certanei sintèsis).
 
=== Aiga ===