Iòssif Stàlin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
→‎Biografia : nigga
Balisas : Substitució Editor visual
Jiròni (discussion | contribucions)
Anullacion de las modificacions 2160071 de 46.218.4.202 (discussion)
Balisa : Desfés
Linha 39 :
}}
 
'''Iòssif Vissariònovich Jogachvili''', mai conegut per son subrenom '''Iòssif Stàlin''' (en [[georgian]]: იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი; en [[rus]]: [[Mèdia:ru-Stalin.ogg|Иосиф Виссарионович Джугашвили]], '''Иосиф Сталин'''; [[Gòri]], [[Georgia]], [[3 d'abril]] de [[1868]] - [[Moscòu]], [[Russia]], [[5 de març]] de [[1953]]) es un òme d'[[Estat]] [[URSS|sovietic]] que dirigiguèt l'[[URSS]] de [[1928]] a [[1953]].
staline c mon frer wallah
 
Originari de [[Georgia (Caucàs)|Georgia]], jonhèt lei partisans de [[Lenin]] tre [[1901]] e venguèt rapidament una personalitat importanta entre lei bolchevics. A partir de [[1906]]-[[1907]], venguèt un collaborator regular de [[Lenin]] e lo sostenguèt durant leis eveniments dei revolucions de [[1917]] e dins lo corrent de la [[Guèrra Civila Russa]]. Vengut secretari generau dau partit, aquò li permetèt de se presentar coma l'eiretier de [[Lenin]]. Après una lònga lucha intèrna còntra leis autrei companhons de [[Lenin]], prenguèt lo poder en [[1928]].
 
Instaurèt alora un regime brutau e repressiu que causèt la mòrt de plusors milions de personas. Pasmens, capitèt d'industrializar e de desvolopar economicament son país. De mai, sa resisténcia e sa victòria còntra lo [[nazisme]] e l'[[Alemanha]] d'[[Adolf Hitler]] li donèron un prestigi immens que li permetèt de transformar l'[[URSS]] en una superpoissança capabla de rivalizar ambé leis [[USA|Estats Units d'America]]. Après sa mòrt, la violéncia de sei metòdes e son culte de la personalitat foguèron denonciats per [[Nikita Khrushchov]].
 
== Biografia ==
 
=== Jovença e formacion ===
 
==== Enfança ====
 
Iòssif Vissariònovich Jogachvili nasquèt en [[Georgia (Caucàs)|Georgia]], a [[Gòri]], lo 3 d'abriu de [[1878]] dins una familha paura<ref>Èra lo tresen enfant de sei parents mai seo dos fraires ainats èran mòrts fòrça joves.</ref>. Son paire, Vissarion, èra pegòt. Òme brutau, foguèt obligat de quitar la vila per trabalhar dins una usina de [[cauçadura]]s de [[Tbilissi|Tiflis]] (uei [[Tbilissi]]). I moriguèt en [[1890]] après aver probablament abandonat sa frema e son fiu. La maire de Iòssif Jogachvili, Ekaterina, èra una sèrva anciana que trabalhava coma domestica e que capitèt de ganhar pron de sòus per pagar – ambé dificultats – d'estudis a son fiu. Ansin, poguèt anar a l'escòla [[Ortodoxia|ortodòxa]] de [[Gòri]] avans d'integrar lo seminari en [[1894]]<ref>D'aqueu temps, en [[Russia]], lo seminari formava pas unicament de prèires car èra tanben l'unic mejan per lei paures d'obtenir una educacion avançada.</ref>.
 
==== Lo seminari e la descubèrta de la politica ====
 
Iòssif Jogachvili estudièt au seminari de [[1894]] a [[1899]]. Aqueu periòde de sa vida es mau conegut franc de quauqueis aspècts generaus. La disciplina de l'endrech èra dura e l'agitacion politica importanta. D'efèct, a la fin dau sègle XIX, un corrent [[nacionalisme|nacionalista]] [[Georgia (Caucàs)|georgian]] s'opausava au regime tsarista e leis idèas revolucionàrias èran ben conegudas dei classas educadas. Per exemple, en [[1886]], lo cap de l'establiment èra estat tuat per un estudiant excluch.
 
Dins una tala atmosfèra, Iòssif Jogachvili descurbiguèt tant la [[politica]] que la [[religion]] e semblèt sustot s'interessar a la premiera. Tre [[1895]], publiquèt un poèma [[patriotisme|patriotic]] dins la revista nacionalista ''Iberya'' e comencèt de legir de tèxtes « subversius ». En particular, recebèt una punicion per aver legit ''Lei Trabalhaires de la mar'' de [[Victor Hugo]]. En [[1898]], venguèt sòci d'un grop clandestin [[Nacioanlisme|nacionalista]], dich [[Messame-Dassi]], onte dominavan lei pensadas [[comunisme|socialistas]]. I foguèt cargat de la creacion de ceucles d'estudis entre leis obriers. Un an pus tard, seis idèas entraïnèron son exclusion dau [[seminari]].
 
=== Lo periòde revolucionari ===
 
==== La clandestinitat ====
 
Après son expulsion dau seminari, Iòssif Jogachvili conoguèt doas annadas malaisadas avans d'intrar dins la clandestinitat en [[1901]]. Levat quauquei periòdes limitats, i demorèt fins a [[1917]]. I descurbiguèt l'òbra de [[Karl Marx]] e rompèt ambé lei [[nacionalisme|nacionalistas]] de [[Messame-Dassi]]. En [[1901]], s'installèt dins la vila industriala e portuària de [[Batumi]] onte prenguèt lo subrenom de Koba. I participèt a la creacion dau jornau ''Brdzola'' (« La lucha » en [[occitan]]). Arrestat un premier còp en abriu de [[1902]], foguèt condamnat a tres ans de desportacion mai s'enfugiguèt en genier de [[1904]]. Enterin, a partir de [[1903]], comencèt de promòure lei tèsis dau [[Partit obrier sociau democrata de Russia]] (POSDR).
 
==== La Revolucion de 1905 ====
 
{{veire|Revolucion Russa de 1905}}
 
En [[1905]], après lei desfachas en [[Orient]] còntra [[Japon]], l'[[Empèri Rus]] conoguèt un periòde d'agitacions, de grèvas e de manifestacions. Per amaisar la situacion, lo [[govèrn]] de [[Nicolau II de Russia|Nicolau II]] utilizèt la repression mai deguèt tanben far de concessions a certanei movements reformistas. Koba-Jogachvili participèt activament a l'agitacion en [[Caucàs]] e foguèt elegit delegat a la conferéncia nacionala dau partit bolchevic organizada a [[Tammerfors]] en [[Finlàndia]]<ref>[[Finlàndia]] fasiá alora partida de l'[[Empèri Rus]].</ref>. Aquò li permetèt de rescontrar [[Lenin]] per lo premier còp e de viatjar en [[Euròpa]]. Ansin, de [[1906]] a [[1907]], anèt a [[Estocòlme]] e a [[Londres]] per participar ai congrès dau [[Partit politic|partit]]. I prenguèt rapidament una certana importància politica.
 
Après aqueu periòde, s'installèt a [[Bakó]] en [[Azerbaitjan]]. La vila èra venguda un important centre [[petròli|petrolier]] ambé d'obriers d'originas variadas ([[Russia|Rus]], [[Azerbaitjan|Azèris]], [[Armenia|Armènis]], [[Georgia (Caucàs)|Georgians]]...). Ambé [[Stepan Chaumian]] ([[1878]]-[[1918]]) dich « lo Lenin de Caucàs », organizèt leis activitats dei Bolchevics en Caucàs e [[Bakó]] venguèt lo centre principau dau partit dins la region. Lo ròtle de Koba-Jogachvili foguèt fòrça important dins leis activitats de propaganda e dins l'organizacion d'accions violentas còntra de [[banca]]s per finançar lo partit. Pasmens, lei relacions ambé [[Stepan Chaumian|Chaumian]] se desgradèron rapidament. Son arrestacion permetèt de reglar lo problema mai Koba-Jogachvili foguèt sospichat d'aver denonciat son rivau a la polícia tsarista.
 
==== Leis arrestacions succesivas e l'ascension au sen dau Partit ====
 
De [[1908]] a [[1917]], Koba foguèt arrestat mai d'un còp e regularament desportat. Aquò renforcèt son influéncia au sen dau Partit coma un dei caps principaus dei bolchevics « de l'interior » e li permetèt de venir un collaborator regular de [[Lenin]]. Ansin, Jogachvili foguèt arrestat en [[1908]], en [[1912]] e en [[1913]]. Lei dos premiers còps, capitèt rapidament de s'evasir. En revènge, lo tresen còp, foguèt mandat dins una region fòrça isolada dau nòrd de [[Siberia]] e estrictament susvelhat. Ne foguèt liberat unicament per la revolucion de febrier-març de [[1917]].
 
Durant aqueu periòde, Koba venguèt mai e mai important entre lei bolchevics. Intrèt au Comitat centrau e participèt a la creacion dau jornau ''[[La Pravda]]'' en [[1912]]. I foguèt l'autor dau premier editoriau. De mai, en novembre de [[1912]], [[Lenin]] li demandèt de trabalhar amb eu sus la question dei problemas nacionaus. Koba venguèt ansin una figura majora dau partit sus aquela problematica e apareguèt per lo premier còp lo faus-nom « Stàlin » coma signatura d'un article sus « lo Marxisme e la question nacionala ».
 
=== La presa dau poder ===
 
==== Lei Revolucions de 1917 e lo sostèn a Lenin ====
 
 
 
En febrier-març de [[1917]], lo succès de la [[Revolucion de Febrier]] entraïnèt l'abdicacion dau tsar [[Nicolau II de Russia|Nicolau II]] e la formacion d'un [[govèrn]] provisòri dirigit per lo [[Georgy Lvov|prince Lvov]]. Dins lei fachs, la [[borgesiá]] occupava lo poder mai deviá negociar ambé lo [[soviet de Petrograd]]<ref>En [[1914]], leis autoritats russas avián cambiat lo nom de [[Sant Petersborg]] après l'intrada en guèrra còntra [[Alemanha]].</ref>, lei menchevics, lei bolchevics e lei SR (socialistas-revolucionaris, partit revolucionari non [[Karl Marx|marxista]]<ref>Lei SR èran relativament febles dins lei vilas mai èran influents entre lei païsans.</ref>). Aquò permetèt a Stàlin d'èsser liberat e d'arribar a [[Petrograd]] lo 25 de març.
 
En l'abséncia de [[Lenin]], Stàlin assegurèt ''[[de facto]]'' un ròtle fòrça important au sen de la direccion dau Partit e au sen de ''[[La Pravda]]''. I adoptèt una posicion « centrista » còntra lei posicions de la drecha dau partit representada per [[Lev Kamenev]] ([[1883]]-[[1938]]), demandant de sostenir d'un biais critic lo govèrn provisòri, e de la senèstra que voliá una rompedura immediata. Aquela politica foguèt fòrça criticada per [[Lenin]] a son retorn d'exili lo 16 d'abriu. Pasmens, après quauqueis esitacions, Stàlin acceptèt de sostenir lei tèsis de son cap e foguèt elegit tornarmai au Comitat centrau. I venguèt un sostèn determinat de [[Lenin]] e aguèt un ròtle decisiu dins l'organizacion dau partit. De mai, s'afiermèt coma l'especialista de la question dei nacionalitats.
 
En julhet de [[1917]], la revirada de jornadas revolucionàrias afebliguèt lo partit e entraïnèt l'arrestacion ([[Lev Kamenev|Kamenev]], [[Leon Trotsky|Trotsky]]...) ò l'exili ([[Lenin]]) de plusors caps. Stàlin assegurèt alora tornarmai ''[[de facto]]'' la direccion dau partit. En despiech de la repression, capitèt de'n desvolopar l'influéncia dins lei mitans obriers, dins l'armada e mai au sen de certanei movements de païsans. De mai, en setembre, lei bolchevics participèron victoriosament a la resisténcia dau [[govèrn]] provisòri còntra la temptativa de còp d'estat militar dirigida per lo [[generau]] [[Lavr Kornilov]]. Aquò permetèt au partit de prendre lo contraròtle dei soviets de [[Petrograd]], de [[Moscòu]], de plusors autrei vilas importantas e de plusors [[regiment]]s.
 
Après aqueleis eveniments, lo govèrn provisòri èra fòrça feble e dependent dau sostèn dei bolchevis. A son retorn, [[Lenin]] poguèt ansin aisament preparar una revolucion novèla per prendre lo poder. Lo ròtle precís de Stàlin dins aqueleis eveniments es mau conegut mai sembla segondari. En revènge, èra alora un sostèn solide de [[Lenin]] ambé [[Lev Trotsky|Trotsky]] ([[1879]]-[[1940]]) e [[Iakov Sverdlov]] ([[1885]]-[[1919]]). Representent dau Partit au Comitat revolucionari dau [[Soviet de Petrograd]] e membre dau Burèu politic, tenguèt probablament lo ròtle de relèu dau partit a [[Smolnyi]] qu'èra alora lo quartier generau deis insurgents.
 
==== La Guèrra Civila e la fondacion de l'URSS ====
 
{{veire|Guèrra Civila Russa}}
 
[[Fichièr:Guèrra civila russa.png|thumb|right|Esquèma generau de la [[Guèrra Civila Russa]] sus lo teatre [[Euròpa|europèu]].]]
 
De [[1918]] a [[1923]], [[Russia]] conoguèt un periòde de [[Guèrra Civila Russa|guèrra civila saunosa]] marcat per l'afrontament entre lei Roges (lei bolchevics), lei Blancs (coalicion eteroclita gropant divèrseis adversaris dei bolchevics), divèrsei movements [[nacionalisme|nacionalistas]] desirós d'establir l'[[independéncia]] de certanei pòbles periferics de l'Empèri Rus, de movements de païsans armats e d'intervencions estrangieras ([[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]], [[Japon]]...). Durant aqueu periòde, Stàlin confiermèt son ròtle de premiera importància au sen dau partit e dau movement bolchevic.
 
D'efèct, après la [[Revolucion d'Octòbre]], Stàlin fasiá partida de l'executiu dau Comitat centrau – organ format de [[Lenin]], de [[Lev Trotski|Trotski]], de [[Iakov Sverdlov|Sverdlov]] e d'eu meteis per dirigir la revolucion – e foguèt nomat au Conseu dei comissaris dau pòble – es a dire lo govèrn bolchevic – coma comissari ai Nacionalitats. Dins lo contèxte d'afondrament de l'[[Empèri Rus]] e dei guèrras d'independéncia menadas per plusors pòstes periferics, aqueu pòste èra fòrça important e Stàlin i definiguèt una politica [[federalisme|federala]] basada sus quatre principis fondamentaus :
* l'[[egalitat]] e la sobeiranetat dei pòbles de [[Russia]].
* lo [[drech]] dei pòbles de [[Russia]] de dispausar d'elei meteissei e formar un estat [[independéncia|independent]].
* la supression de totei lei privilègis nacionaus ò [[religion|religiós]].
* lo liure desvolopament dei minoritats [[Nacionalitat|nacionalas]] e dei grops [[etnia|etnics]] poblant lo territòri rus.
Pasmens, l'aplicacion d'aquelei resolucions foguèt pas totjorn aisada car dins mai d'una region de [[Caucàs]], de [[Finlàndia]] ò d'[[Euròpa]] de l'Èst, lei bolchevics èran febles e atacats per de movements [(nacionalisme|nacionalistas]] de drecha sostenguts per de poissanças estrangieras<ref>De mai, son aplicacion dins lei regions tengudas per lei bolchevis puei per lo govèrn sovietic èra variabla. D'un biais generau, lo desvolopament foguèt encoratjat dins lo corrent deis ans 1920. Puei, de [[1930]] a la mòrt de Stàlin, la russificacion foguèt en partida restaurada dins mai d'una region.</ref>.
 
Durant aqueu periòde, Stàlin sostenguèt fidelament [[Lenin]], compres quand lo cap de la revolucion foguèt més en minoritat a prepaus dei negociacions amb [[Alemanha]]. Puei, foguèt cargat de protegir l'avitalhament dei regions tengudas per lei Roges. Durant l'estiu de [[1918]], deguèt donc participar, coma [[comissari politic]], a la defensa de [[Tsaritsyne]] (la futura Estalingrad) còntra leis armadas blancas. Lei combats durèron fins a octòbre-novembre e s'acabèron per una victòria importanta deis armadas rojas. Aquel episòdi permetèt tanben a Stàlin de formar un grop de fidèus qu'anavan tenir un ròtle important dins sa conquista dau poder entre [[1922]] e [[1928]]. En mai d'aquò, comencèt de s'opausar a [[Lev Trotski|Trotski]] que se presentava tanben coma lo venceire de la batalha de Tsaritsyne.
 
Après aqueu succès, Stàlin foguèt mandat sus d'autrei frònts, totjorn coma [[comissari politic]]. En [[1919]], luchèt còntra lo [[generau]] [[Anton Denikine]] e en [[1920]], foguèt mandat en [[Polonha]]. Dins aqueu segond cas, son comandament foguèt marrit e foguèt en partida responsable de la desfacha [[URSS|sovietica]] a l'entorn de [[Varsòvia]]. Aquò agravèt l'antagonisme ambé [[Lev Trotski|Trotski]] que l'accusèt d'èsser lo responsable principau de la revirada polonesa. Pasmens, per seis accions durant la guèrra civila, Stàlin foguèt guierdonat de l'[[Òrdre dau Drapèu Roge]] e ganhèt una reputacion d'organizator eficaç. Ansin, [[Lenin]] li fisèt la direccion de l'Inspeccion obriera e païsana, un organisme novèu destinat a luchar còntra la burocràcia.
 
==== L'afiermacion de Stàlin sus lo Partit ====
 
[[File:Trotsky Portrait.jpg|thumb|right|[[Lev Trotski]], rivau principau de Stàlin per la succession de [[Lenin]].]]
 
Fòrça malaut a partir de [[1922]], [[Lenin]] se retirèt largament deis afaires publics fins a sa [[mòrt]] en [[1924]]. Durant aqueu periòde, lo partit bolchevic s'institucionalizèt mai sei caps gardèron lei reflèxes deis annadas de clandestinitat e de complòts. Una lucha fòrça dura aguèt donc luòc entre lei caps principaus dau partit per la succession de [[Lenin]]. Se presentant coma l'eiretier naturau dau fondator de la revolucion, Stàlin capitèt de'n sortir venceire en [[1928]]. Dins aquò, aquela ascension foguèt malaisada e necessitèt plusors etapas.
 
Lo fondament de son succès foguèt sa posicion de secretari generau dau partit. Stàlin i foguèt elegit lo 3 d'abriu de [[1922]]. Lo pòste èra novèu e orientat vèrs la gestion de la vida administrativa dau partit. Pasmens, anava rapidament prendre una gròssa importància. Fatigat, [[Lenin]] lo comprenguèt en decembre de [[1922]], l'escriguèt dins de nòtas publicadas après sa mòrt sota lo nom de [[testament de Lenin]]. Pasmens, en causa de sa [[malautiá]], poguèt pas intervenir còntra son ancian protegit. Stàlin demorèt donc secretari generau mai, dins lei fachs, lei conflictes intèrnes entre bolchevics demorèron limitats. D'efèct, [[Lenin]] gardava encara la direccion nominala de la revolucion e d'autra part, la prioritat èra de redreiçar un país en crisi après mai d'un decenni de guèrra.
 
Lo combat vertadier comencèt en octòbre de [[1924]] ambé d'accusacions d'activitat fraccionala e de projèctes economics erronèus dirigidas còntra [[Trotski]]. En mai d'aquò, Stàlin utilizèt sa posicion de secretari generau per nomar pauc a pauc lei partisans de [[Leon Trotski|Trotski]] a l'estrangier ò dins de regions alunchadas. Son rivau foguèt ansin pauc a pauc isolat e, en genier de [[1925]], una premiera resolucion dau Comitat centrau, sostenguda per Stàlin, [[Lev Kamenev]] e [[Grigori Zinoviev]] ([[1883]]-[[1936]]), condamnèt leis opcions politicas defendudas per [[Lev Trotski|Trotski]]. Puei, Stàlin ataquèt sei dos aliats que foguèron a son torn condamnats gràcias a l'abstencion de Trotski e de sei partisans. Aquò permetèt a Stàlin de prendre definitivament lo contraròtle dau partit e de la revolucion. Enfin, lo 15 de novembre de [[1927]], [[Leon Trotski|Trotski]] e [[Grigori Zinoviev|Zinoviev]], d'ara endavant ligats còntra Stàlin, foguèron condamnats ensems per lo Comitat centrau e excluchs dau partit. Un mes pus tard, foguèt lo torn de sei partisans a l'eissida dau XV{{e}} congrès dau partit.
 
En delà dei conflictes personaus entre leis eiretiers de [[Lenin]], aquelei luchas intèrnas èran motivadas per de questions regardant l'evolucion de la revolucion. Òr, après la revirada dei movements revolucionaris dins leis autrei país, l'internacionalisme de [[Lenin]] e de [[Trotski]] semblava perilhós car la poissança militara deis estats capitalistas èra largament superiora an aquela de l'[[URSS]]. De mai, la militarizacion de la societat defenduda per Trotski èra gaire populara. Ansin, Stàlin, defensor de l'idèa d'una revolucion unicament en [[URSS]] e d'una concepcion « moderada » – es a dire entre la senèstra de Trotski e la drecha de Kamenev – foguèt pus aisament sostengut per la majoritat dau partit. Lei sòcis dau [[partit]], onte la burocràcia començava de prendre lo poder, sostenguèron tanben Stàlin per de rasons materialas.
 
=== De la presa dau poder a la Segonda Guèrra Mondiala ===
 
==== La formacion d'un regime volontarista e repressiu ====
 
A la fin de [[1927]], l'autoritat de Stàlin sus lo partit èra venguda incontestabla e la construccion dau [[comunisme|socialisme]] dins un país solet venguèt lo mòt d'òrdre. Pasmens, en despiech de sa victòria, lei bolchevics demoravan relativament febles e avián de dificultats importantas per dirigir lo país. D'efèct, lo partit, supausat èsser la basa de la revolucion, n'aviá pas lei capacitats. Premier, lei luchas de succession e lei combats de la guèrra avián entraïnat l'eliminacion ò la mòrt de quadres experimentats. Ansin, se lo nombre de sòcis èra tres còps pus grand en [[1929]] qu'en [[1924]], lo nivèu de formacion e l'experiéncia politica dei recrutas èran febles.
 
Dins aquelei condicions, lo partit podiá pas èsser l'otís que necessitava lei cambiaments radicaus e rapides dau projècte politic de Stàlin. Per lo remplaçar, decidèt donc de s'apielar sus la « Comission extraordinària » (Tcheka), polícia politica provisòria instaurada per [[Lenin]] durant la guèrra civila. Inicialament au servici de la revolucion e destinada a sa defensa, venguèt una institucion permanenta, dicha « Administracion Politica d'Estat » (GPU), que son contraròtle èra estendut ais activitats dau partit. Lei servicis de seguretat venguèron donc l'instrument de la politica volontarista de Stàlin. Pasmens, aquò entraïnèt la formacion d'un sistèma politic mai e mai repressiu.
 
==== L'industrializacion e la collectivizacion ====
 
A la fin deis ans 1920, Stàlin comencèt una politica d'industrializacion accelerada de l'[[URSS|Union Sovietica]]. D'efèct, en [[1929]], lo país èra encara largament rurau amb un taus d'urbanizacion de solament 20%. Pasmens, lei dificultats èran importantas car ges de país estrangier èra desirós d'investir en [[URSS]]. Lei ressorsas devián donc venir de l'interior e Stàlin decidèt d'utilizar lei capitaus de la paisanariá. Aquò prenguèt la forma de la collectivizacion fòrçada dei tèrras.
 
L'aplicacion d'aquela politica foguèt menada violentament e a la lèsta. Comencèt en genier de [[1930]] quand Stàlin ordonèt la « liquidicacion dei kulaks coma classa ». Lei kulaks èran de païsans aisats, pas totjorn presats per lo rèsta dau mond rurau. Dins aquò, la sasida dei bens ruraus regardèt la quasi totalitat dei païsans sovietics e se turtèt donc a una viva resisténcia. Pièger, la collectivizacion desorganizèt lei rets de produccion e entraïnèt de faminas grèvas que culminèron en [[1932]]-[[1933]]. Causèron la mòrt de plusors milions de personas, especialament en [[Ucraïna]] e en [[Cazacstan]].
 
Maugrat aquela catastròfa, la planificacion dei mejans economics e dei ressorsas permetèron de concentrar lei fòrças sus lei sectors decisius de l'industria pesuca. Gràcias a la mobilizacion de tota la societat, permetèt de capitar l'industrializacion accelerada dau país. Avans la [[Segonda Guèrra Mondiala]], l'[[URSS]] venguèt ansin una la tresena poissança industriala mondiala. En parallèl, de progrès importants foguèron realizats coma l'alfabetizacion de la màger part de la populacion de mens de 40 ans.
 
==== La politica de terror e lei purgas ====
 
Se la politica economica de Stàlin enregistrèt mai d'un succès en matèria d'industrializacion, son autoritarisme se turtèt a un nombre creissent de [[comunisme|comunista]]s. Per reprimir aquela oposicion – dispersada après l'eviccion de l'ala drecha dau partit en [[1929]] – lei poders de l'aparelh policier foguèron renforçats e la polícia politica, dicha [[NKVD]] a partir de [[1934]], se desbarrassèt de totei leis adversaris e critics politics dau regime gràcias a sei descubèrtas de complòts e de rets de sabotatge, reaus ò imaginaris. En parallèl, la propaganda dau regime establiguèt un culte de la personalitat Stàlin depintat coma la fònt de totei lei succès de l'[[URSS]].
 
En decembre de [[1934]], l'[[assassinat]] de [[Serguei Kírov]] ([[1886]]-[[1934]]), secretari dau partit de [[Leningrad]], marquèt lo començament d'una politica de terror pus sistematica. A partir de [[1936]], de purgas toquèron totei lei sectors de la societat coma lo partit, l'administracion, l'armada, lei mitans [[culturau]]s e mai de particulars. Lo movement culminèt ambé lei [[procès de Moscòu]] que li permetèt de condamnar a mòrt la màger part dei caps politics e militars de la Revolucion de [[1917]] e de la guèrra civila ([[Grigori Zinoviev]], [[Lev Kamenev]], lo manescau [[Mikhail Tukhachevsky|Tukhachevsky]]...) que foguèron accusats de complòts imaginaris per lo [[NKVD]]. Plusors centenaus de miliers de Sovietics foguèron ansin desportats dins de camps de trabalh. Per gerir un nombre tant important de presoniers, una administration especiala, dicha « Administracion especiala dei camps » (Gulag), foguèt creada en [[1934]]. En mai d'aquò, en [[1940]], la repression de tota forma d'oposicion foguèt completada ambé l'assassinat de [[Lev Trotski|Trotski]] per un agent sovietic en [[Mexic]].
 
Lo bilanç de la politica de terror deis ans 1930 es pasmens mau conegut car lei recèrcas dònan d'estimacions fòrça diferentas. Segon leis archius dau [[KGB]], i aguèt aperaquí {{formatnum:682000}} execucions durant lei purgas de [[1936]]-[[1938]]. Lo nombre d'arrestacions es pauc clar – es probablament inferior a un milion per an – mai la populacion dei camps dau Gulag passèt de 1,2 a 1,9 milions de personas entre [[1937]] e [[1938]]<ref>Un liame entre lo nombre d'arrestacions e l'aumentacion dau nombre de presoniers es malaisat d'establir car i aviá dins lei camps dau Gulag un nombre important d'arribadas e de liberacions.</ref>. De mai, i aguèt benlèu {{formatnum:140000}} mòrts dins lei camps durant leis ans [[1936]]-[[1938]]. Lo bilanç de la collectivizacion dei tèrras es encara pus malaisat d'establir. Lo nombre d'executats sembla relativament feble ({{formatnum:30000}}) mai aperaquí 4 milions de païsans foguèron desportats e {{formatnum:600000}} moriguèron durant aquelei transferiments. Sustot, lei faminas causèron la mòrt de 5 a 7 milions de Sovietics, principalament en [[Ucraïna]].
 
=== La Segonda Guèrra Mondiala ===
 
==== La preparacion de la guèrra ====
 
[[Diplomacia|Diplomaticament]], avans [[1938]], Stàlin assaièt de mantenir un raprochament estrategic ambé lei [[democracia]]s occidentalas per tenir la menaça de l'[[Alemanha]] [[Nazisme|nazi]]. Pasmens, après lo refús francobritanic de signar un acòrd militar e economic e, sustot, après l'abandon de [[Checoslovaquia]], Stàlin decidèt de venir neutre e de ganhar de temps. Per aquò, acceptèt de negociar ambé [[Adolf Hitler|Hitler]] un partiment de l'[[Euròpa Orientala]]. Aquò li permetiá de renfòrçar sei defensas frontalieras ambé l'annexion de territòris suplementaris e d'estendre l'influéncia sovietica. La signatura dau pacte germanosovietic d'aost de [[1939]] foguèt la basa d'aquela politica.
 
Premier, l'[[URSS]] participèt donc a l'invasion de [[Polonha]] en setembre de [[1939]] e ne recebèt la mitat orientala. Puei, entre lo 28 de setembre e lo 10 d'octòbre, Stàlin impausèt la signatura de tractats d'assisténcia ai tres país baltics que permetián d'estacionar de [[garnison]]s sovieticas sus son territòri. Pasmens, aquò èra solament una etapa e dins lo corrent de junh de [[1940]], [[Moscòu]] annexèt dirèctament [[Estònia]], [[Letònia]] e [[Lituània]] e ne faguèt de republicas constitutivas de l'[[URSS|Union Sovietica]]. Dins lo corrent dau meteis mes, annexèt [[Bessaràbia]] après un ultimatum mandat a [[Romania]]<ref>[[Romania]] aviá sostengut [[Polonha]] en setembre de [[1939]] e [[Adolf Hitler|Hitler]] sostenguèt donc largament lei revendicacions sovieticas.</ref>.
 
En revènge, leis exigéncias mandadas au govèrn [[Finlàndia|finlandés]] (cession de basas militaras e de territòris a l'entorn de [[Leningrad]]) foguèt pus malaisadas d'obtenir. Après un refús, l'armada sovietica ataquèt [[Finlàndia]] esperant una victòria rapida ([[Guèrra d'Ivèrn]]). Pasmens, mau comandada e mau preparada, perdiguèt plusors centenaus de miliers d'òmes e deguèt luchar dau 30 de novembre de [[1939]] au 13 de març de [[1940]]. Aquela guèrra saunosa donèt una opinion negativa dei capacitats de l'Armada Roja a la màger part deis expèrts militaras.
 
D'efèct, durant lei purgas de [[1936]]-[[1938]], Stàlin aviá eliminat la quasi totalitat dei [[generau]]s e la màger part dau còrs deis [[oficièr|oficiers]]. Pasmens, aqueleis expèrts notèron pas – ò pauc – lei succès dei tropas sovieticas durant lei combats frontaliers de [[1939]] còntra [[Japon]] ni l'introduccion d'armas novèlas coma lei carris [[T-34]] e KV. Ansin, se l'armada sovietica èra afeblida, gardava encara de capacitats importantas qu'anava permetre sa resisténcia a l'ataca alemanda.
 
==== De la desfacha a la victòria ====
 
Se Stàlin imaginava a tèrme mai ò mens lòng una guèrra còntra [[Alemanha]], foguèt susprés per l'invasion alemanda dau territòri [[URSS|sovietic]] començada lo 22 de junh de [[1941]]. Pasmens, après un periòde d'incertitud, s'adreicèt a l'[[URSS|Union Sovietica]] lo 3 de julhet e mobilizèt leis energias. En particular, decidèt de demorar a [[Moscòu]] en despiech de l'avançada de la ''Wehrmacht'' e s'adaptèt ai circonstàncias. Acceptèt pauc a pauc de laissar mai d'autonòmia a sei [[generau]]s e ais [[oficièr|oficiers]] de terren. De mai, capitèt d'identificar e de promòure de caps eficaç coma [[Georgy Zhukov]], [[Vasily Chuikov]], [[Aleksandr Vasilevsky]], [[Ivan Koniev]] ò [[Rodion Malinovsky]]. Enfin, abandonèt lo discors marxista per restaurar lei valors tradicionalas de [[Russia]] e ordonèt una pausa dins la persecucion dua clergat [[ortodoxia|ortodòx]]. En revènge, ordonèt la desportacion de mai d'un desenau de pòbles sospichats de collaboracion ambé leis Alemands.
 
Ansin, maugrat de pèrdas catastròficas liadas a d'errors de comandament, ais atrocitats dei tropas d'ocupacion alemandas que menava una guèrra d'exterminacion e a la duretat dei còntra-ofensivas sovieticas, l'Armada Roja capitèt de resistir. Premier, entre octòbre de [[1941]] e genier de [[1942]], lei Sovietics rebutèron leis [[Batalha de Moscòu|ofensivas alemandas còntra Moscòu]]. Demorant a Moscòu en despiech de la menaça, Stàlin i aquistèt un important prestigi. Puei, de l'estiu de [[1942]] a febrier de [[1943]], la [[Batalha d'Stalingrad|victòria sovietica de Stalingrad]] renforcèt mai aqueu prestigi e permetèt a l'Armada Roja de començar la liberacion dau país.
 
Après aquelei succès, lei fòrças sovieticas rebutèron pauc a pauc la ''Wehmarcht'' e foguèron a l'origina de la destruccion de la màger part de l'armada alemanda. Ansin, en abriu e mai de [[1945]], leis Occidentaus li laissèron l'onor de conquistar Berlin a l'eissida d'una [[Batalha de Berlin|batalha saunosa]] de doas setmanas. Lo prestigi de l'[[URSS]] e de Stàlin agantèt alora son apogèu e lo cap sovietic foguèt celebrat per totei lei venceires de la guèrra, compres lei país [[capitalisme|capitalistas]].
 
=== De la victòria de 1945 a la mòrt de Stàlin ===
 
==== L'URSS coma superpoissança e lo començament de la Guèrra Freja ====
 
Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], l'[[URSS|Union Sovietica]] aviá perdut entre 20 e 40 milions de militars e de civius e la màger part dei regions occidentalas dau país èra ravatjada. Pasmens, la poissança de l'armada sovietica e l'importància de sei victòrias li avián donat un prestigi fòrça important. Stàlin l'utilizèt per gardar lo contraròtle de la mitat orientala d'[[Euròpa]] e obtenir de reparacions de part dei vencuts. Confiermèt tanben son ròtle de pòl centrau dau comunisme internacionau ambé la creacion dau [[Kominform]]. De mai, l'URSS venguèt un dei cinc membres permanents dau Conseu de Seguretat dei [[ONU|Nacions Unidas]]. Enfin, lo país capitèt de tornar construrre rapidament son industria pesuca a partir de [[1947]]. En revènge, la produccion de bens de consumacion e l'agricultura demorèron de sectors en dificultats, especialament lo segond.
 
Lei tensions ambé lei país capitalistas tornèron venir rapidament a partir de [[1946]]-[[1947]]. D'efèct, dins plusors país estrategics coma [[Iran]], l'URSS sosteniá de movements comunistas combatuts per de tropas sostengudas per [[Londres]] ò per [[Washington]]. La question de la responsabilitat de l'entraïnament de la Guèrra Freja es malaisada : per leis Estatsunidencs, lei Sovietics adoptèron una politica expansionista agressiva e per lei Sovietics, leis [[Estats Units d'America]] èran a organizar l'enceuclament dau territòri sovietic. Dins totei lei cas, la rompedura definitiva aguèt luòc en [[1948]] ambé lo còp d'estat prosovietic en [[Checoslovaquia]] e lo [[blocus de Berlin]]. Un an pus tard, la capitada dau premier assai nuclear sovietic dotèt l'[[URSS]] de l'[[arma nucleara]] e equilibrèt lei fòrças dei dos camps. Comencèt ansin una lucha guèrra d'influéncia entre lei dos Grands que s'acabèt solament en [[1991]].
 
==== Lo retorn de la terror e la mòrt de Stàlin ====
 
Après la destenduda sociala impausada per la mobilizacion necessària a la lucha còntra [[Alemanha]], Stàlin restaurèt pauc a pauc sa politica de terror e son contraròtle absolut sus la societat sovietica. S'ocupèt tanben d'installar la dominacion sovietica sus lei país ocupats per lei Sovietics a l'eissida dau conflicte. Lei [[generau]]s venceires de la guèrra, coma lo [[manescau]] [[Georgy Zhukov]], foguèron alunchats dins de regions isoladas e lo govèrn de l'URSS se limitèt a quauquei responsables coma [[Andrei Jdanov]], [[Georgy Malenkov]], [[Lavrenti Beria]], [[Nikolai Bulganin]] e [[Nikita Khrushchov]]. Au nivèu [[ideologia|ideologic]], de « complòts » foguèron descubèrts còntra de figuras jusievas accusadas de « cosmopolitanisme » a partir de [[1948]]. Entraïnèron de purgas novèlas, compres dins lei país dau blòt sovietic.
 
En genier de [[1953]], de purgas novèlas se preparèron tornarmai còntra lei jusieus sovietics ambé l'afaire dei « blòdas blancas », complòt imaginat per [[Lavrenti Beria|Beria]] còntra de mètges jusieus accusats d'aver assassinat de caps sovietics dempuei un vintenau d'annadas. Lei rasons d'aquelei purgas son desconegudas e Stàlin moriguèt d'una emorragia cerebrala lo 5 de març après lei premiereis arrestacions. Lo comportament de plusors caps sovietics, accusats d'aver empedit l'arribada de mètges, demòra encara discutit.
 
Lo cadabre de Stàlin foguèt embaumat e plaçat dins lo [[mausolèu]] de la plaça Roja de [[Moscòu]]. Durant la ceremònia, una butassada de Sovietics desirós de li rendre un darrier omenatge entraïnèt de centenaus de mòrts. Totei lei país aliats de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] e la quasi totalitat dei caps dau periòde li rendiguèron tanben omenatge.
 
=== Succession ===
 
Après la disparicion de Stàlin, [[Lavrenti Beria]], caps dei servicis de seguretat, èra en posicion favorabla per li succedir. Comencèt una leugiera politica de destanilizacion mai foguèt rapidament eliminat per leis autrei caps sovietics que crenhava sa poissança (26 de junh de [[1953]]). Finalament, après dos ans de lucha intèrna, [[Nikita Khrushchov]] s'impausèt coma lo successor de Stàlin. Pasmens, en [[1956]], denoncièt leis excès dau regime stalinian dins un rapòrt secrèt destinat au XX{{e}} Congrès dau [[Partit Comunista de l'Union Sovietica]]. En particular, condamnèt lo culte de la personalitat, lei metòdes brutaus de la polícia e leis errors estrategicas de la collectivizacion. Dins aquò, lo sistèma foguèt gaire reformat e la basa staliniana de la societat sovietica demorèt mai ò mens la nòrma fins a l'afondrament de l'[[URSS|Union]].
 
== Bilanç ==
 
=== L'emergéncia de l'URSS coma superpoissança ===
 
[[File:URSS - Produccion d'acier de 1913 a 1955.png|thumb|Produccion d'[[Acièr|acier]] e de fèrre « puddlat » [[Russia|russa]] e [[URSS|sovietica]] de 1913 a 1955.]]
 
En despiech d'una situacion economica catastròfica au començament deis ans 1920, deis atrocitats de la collectivizacion fòrçada dei tèrras e dei periòdes de terror e de l'invasion saunosa dau territòri [[URSS|sovietic]] per l'armada [[Alemanha|alemanda]], Stàlin capitèt de transformar l'[[URSS]] en una superpoissança que dominèt lo mond – ambé leis [[USA|Estats Units d'America]] – fins a [[1991]]. D'efèct, en matèria economica, lo país èra vengut la segonda economia mondiala a sa [[mòrt]] e èra passat de l'estatut agricòla an aqueu de poissança industriala. Per exemple, la produccion d'[[acièr|acier]] èra estada multiplicada per 14 entre [[1925]] e [[1951]]. En revènge, leis industrias pesucas e de l'armament èran privilegiadas, çò que limitavan la produccion de bens de consumacion. De mai, l'[[agricultura]] retrobèt jamai sei nivèus de produccion d'avans la collectivizacion avans l'afondrament de l'[[URSS|Union]].
 
Au nivèu militar e diplomatic, lei succès de Stàlin foguèron tanben fòrça importants. La victòria còntra lo [[nazisme]] donèt un grand prestigi ai Sovietics e permetèt a sei fòrças d'ocupar la mitat orientala dau continent europèu. De mai, dins l'òrdre mondiau novèu, l'URSS foguèt oficialament reconeguda coma un dei dos « Grands » ambé leis [[USA|Estats Units]]. Enfin, entre [[1949]] e [[1952]], l'armada sovietica capitèt d'assais nuclears mostrant son mestritge deis armas de [[fission nucleara|fission]] e de [[fusion nucleara|fusion]].
 
=== Lo bilanç uman ===
 
Lo periòde stalinian foguèt marcat per la mòrt ò l'arrestacion de plusors milions de personas. Se lo contèxte de la [[Guèrra Freja]] ò se l'anticomunisme de certaneis autors an entraïnat d'exageracions fòrça importantas dau nombre de victimas<ref>Certaneis autors esitan pas de comptar lei 20 a 40 milions de mòrts sovietics de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], generalament tuats per leis atrocitats de la ''Wehmarcht'' ò per la violéncia dei combats, coma victimas de Stàlin.</ref>, la dubertura deis archius dau [[KGB]] en [[1991]] a permés de clarificar la situacion.
 
Ansin, de [[1921]] a [[1953]], i aguèt en [[URSS]] 4,6 milions de condamnacions per de rasons « politicas ». {{formatnum:800000}} entraïnèron una execucion, 2,6 milions un periòde de camp de trabalh ò de preson e {{formatnum:415000}} un exili<ref>Durant lo meteis periòde, la justícia sovietica prononcièt tanben 14,3 milions de condamnacions non politicas, compres {{formatnum:34000}} a la pena de mòrt.</ref><ref>Stephen G. Wheatcroft, « Victims of Stalinism and the Soviet Secret Police: The Comparability and Reliability of the Archival Data. Not the Last Word », source : Europe-Asia Studies, Vol. 51, no 2 (mars 1999), pp. 315–345.</ref>. Pasmens, lo nombre de victimas se limitèt pas ai condamnats per lo sistèma policier. I aguèt tanben aperaquí {{formatnum:600000}} mòrts durant lei desportacions de pòbles « traites », un nombre mau conegut de mòrts dau fam durant lei faminas deis ans 1930 (generalament estimat entre 5 e 7 milions) e un nombre important de presoniers de guèrra de l'Axe que moriguèron tanben dau fam durant la guèrra (benlèu un milion). Enfin, lo nombre de mòrt dins lei camps dau Gulag es tanben malaisat d'establir – e regarda pas unicament de presoniers politics car lei condamnats de drech comun i anavan tanben sovent. Segon leis archius oficiaus, varièt anualament entre {{formatnum:49000}} (periòde de patz) e {{formatnum:194000}} (periòde de guèrra). A la perfin, lo nombre de victimas dau stalinisme sembla donc se situar a l'entorn de 9 milions.
 
=== La subrevivança dau stalinisme ===
 
En [[1956]], tres ans après la disparicion de Stàlin, Nikita Khrushchov denoncièt lo stalinisme au XX{{e}} Congrès dau [[Partit Comunista de l'Union Sovietica]]. Pasmens, la condamancion se limitèt au culte de la personalitat, a la concentracion dau poder entre lei mans d'un individú unic e ai violéncias de la [[polícia politica]]. Lei sistèmas economic e politic foguèron gaire tocats per lei criticas e demorèron en plaça dins totei lei país dau blòt sovietic fins a la fin de la [[Guèrra Freja]]. De mai, certanei país, coma [[Republica Populara de China|China]], refusèron d'acceptar aquelei criticas e gardèron de sistèmas stalinians durant d'annadas entraïnant la rompedura sinosovietica.
 
Pasmens, après la mòrt de [[Mao Zedong]], lei regimes stalinians venguèron pus rars e se limitèron a la [[China]] maoïsta, a l'[[Albania]] d'[[Enver Hoxha]] e la [[Corèa del Nòrd|Corèa dau Nòrd]]. Pasmens, après la mòrt de [[Mao]], la [[Republica Populara de China]] comencèt d'evolucionar vèrs un sistèma mai dubèrt au [[capitalisme]]. L'[[Albania]] d'[[Enver Hoxha]] subrevisquèt solament sièis ans a son fondator e dispareguèt en [[1991]]. Enfin, se la [[Corèa del Nòrd|Corèa dau Nòrd]] garda un estat policier inspirat dau stalinisme, la basa ideologica dau regime – lo [[juche]] – s'es pauc a pauc alunchada deis idèas [[comunisme|comunistas]] per se centrar mai sus la defensa de la sobeiranetat dau país. En [[2009]], tota referéncia a Stàlin foguèt ansin oficialament abandonada amb una modificacion de la [[constitucion]].
 
Dins lo rèsta dau mond, lei movements [[comunisme|comunistas]] d'importància se revendicant de Stàlin son tanben venguts pauc nombrós. Se pòu citar la guerilha dau [[Sendier Luminós]] en [[Peró]], la guerilha naxalita en [[Índia]] ò certanei corrents de la guerilha [[Nepal|nepalesa]] durant la guèrra civila.
 
== Familha e vida privada ==
 
[[File:Василий и Светлана с отцом.jpg|thumb|right|Vasily, Svetlana e son paire en [[1935]].]]
 
Iòssif Stàlin se maridèt dos còps. Sa premiera frema, [[Ekaterina Svanidze]] ([[1885]]-[[1907]]), foguèt tuada per lo [[tífus]] ò la [[tuberculòsi]]. Lo pareu aguèt un fiu, [[Iàkov Jogachvili]] ([[1907]]-[[1943]]). Lei relacions entre lo paire e l'enfant foguèron fòrça marridas e Iàkov Jogachvili assaièt mai d'un còp de se suicidar. [[Luòctenent]] dins l'armada sovietica en [[1941]], Iàkov foguèt capturat per la ''Wehrmacht'' que lo gardèt coma moneda de cambi. Pasmens, Stàlin refusèt e apliquèt la [[lei|lèi]] còntra lei traites. Sa nòra passèt ansin dos ans en preson en causa de la rediccion de son marit. Finalament, Iàkov foguèt tuat en [[1943]] dins lo camp de Sachsenhausen siá durant una temptativa d'evasion siá après aver refusat d'obeïr a sei gardas.
 
La segonda frema foguèt de Stàlin foguèt [[Nadezhda Alliluyeva]] ([[1901]]-[[1932]]). Lo pareu se maridèt en [[1919]] e aguèt dos enfants. Pasmens, Nadezhda patiguèt pauc a pauc d'isolament en causa deis activitats politicas mai e mai importantas de son marit e se suicidiguèt. Aguèron dos enfants ensems. Lo premier, [[Vasily Jogachvili]] ([[1921]]-[[1962]]), s'orientèt vèrs l'aviacion militara. Se destrièt durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]] e venguèt [[generau]]. Après la mòrt de son paire, foguèt arrestat per lei successors de son paire. Liberat en [[1961]], moriguèt d'[[alcoòlisme]] un an pus tard. Aviá una sòrre dicha [[Svetlana Alliluyeva]] ([[1926]]-[[2011]]). Quitèt l'[[URSS]] en [[1967]] per se refugiar ais [[USA|Estats Units]].
 
Enfin, Stàlin aguèt un fiu naturau nascut en [[1918]] a l'eissida de son exili siberian de [[1913]]-[[1917]].
 
== Liames intèrnes ==
 
* [[Comunisme]].
* [[Marxisme]].
* [[Segonda Guèrra Mondiala]].
* [[URSS|Union Sovietica]].
 
== Bibliografia ==
 
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
 
{{Debuta dinastia}}
{{Inserir dinastia
|icòna=Flag of the Soviet Union.svg
|nom=[[Dirigents de l'URSS#Los dirigents del Partit Comunista de l'Union Sovietica|Secretari General]] del [[Partit Comunista de l'Union Sovietica]]
|periòde=3 d'abril de 1922-5 de març de 1953
|abans=Creacion del pòste <br />Cap del partit : [[Lenin]]
|aprèp=[[Georgii Malenkov]]}}
{{Inserir dinastia
|nom=[[Conselh dels Comissaris del Pòble (URSS)|President del Conselh dels Comissaris del Pòble]] de l'[[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|URSS]]
|periòde=6 de mai de 1941-15 de març de 1946
|abans=[[Viacheslav Molotov]]
|aprèp=Pòste suprimit<br /><small> El meteis coma President del Conselh dels Ministres<small>}}
{{Inserir dinastia
|nom=President del Conselh dels Ministres de l'[[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|URSS]]
|periòde=19 de mars de 1946-5 de març de 1953
|abans=Creacion del pòste<br /><small>El meteis, coma President del Conselh dels Comissaris del Pòble</small>
|aprèp=[[Georgii Malenkov]]}}
{{Fin dinastia}}
 
{{DEFAULTSORT:Stalin, iosif}}