Montpelhierenc (sosdialècte) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 45 :
- La '''''-l''''' finala se vocaliza après ''a'', ''e'', ''i'', ''o'': '''''fiu''''', '''''muòu''''', '''''sau''''', '''''mèu''''', '''''tau(s)''''' (o '''''tal(s)'''''), '''''quau(s)'''''. Pasmens s'i pronóncia [l] la resultanta de -LL- latina e lo digraf '''''-lh'''''. Ex: '''''martèl''''', '''''capèl''''', '''''miralh''''', exceptat dins los articles contractes qu'i es generalament "'''dau"''' (existís pr'aquò una realizacion [daj] dins una bèla part del montpelhierenc occidental.
 
- Simplificacion de la prononciacion dels grops de consonantas en fin de mot<ref>''Prononciation des pluriels en cs, ps, ts - Cette double lettre finale se prononce différemment suivant les pays: c’est ainsi qu'à Pézenas, elle se prononce uniformément comme le ch, tandis qu'à Montpellier, seule subsiste dans la prononciation l's final, ce qui a fait écrire à l'abbé Favre un parel de cos (cops) de siblet: une paire de coups de sifflet; sens faire mai de cas de las autras filhas que s'eroun estudas de flos (flocs) de boi: sans faire plus de cas des autres filles que si elles avaient été des morceaux de bois; seguérou fachas d'estre vengus dins lous valas (fachats, venguts, valats).'' Francino aprén la lengo d'oc, gramatico simplo e incoumplèto del parla lengadoucian, Bouchard d'Esquieu</ref>: '''''-cs''''', '''''-gs''''', '''''-ps''''', '''''-ts''''' que s'i pronóncian [s] (e tanben [ʧ] per ''-ps'' e ''-ts'' final o per ''-tz-'' a l'interior d'un mot) '''''-chs''''' que se fa [ʧ] dins lo montpelhierenc central e una part de l'oriental. Dins lo parlar de Montpelhièr: '''''baugs''''', (que son singular es '''bòsc''' [bɔs]), '''''ròcs''''', '''''pòsts''''', '''''gaugs''''' (que son singular es '''gaug''' ['gaw]), '''nuòchs''', '''fachs''', '''''còps''''', '''''pòts''''', e '''''dotze''''', '''''tretze''''' se pronóncian coma ['baus], ['bɔses], ['Rɔʧ], ['pɔses], ['gaws], ['njɔs], ['fas], ['kɔʧ], ['pɔʧ] e [duʧe], [treʧe], mentre qu'en parlar de [[Lodeva]] se tròba: ['njɔtʃes], ['fatʃes]. En morfologia, coma dins lo [[besierenc (sosdialècte)]] lo present d'indicatiu '''''trobatz''''' se pronóncia [tru'βas].
 
- I pòt aver de plurals sensibles abusius qu'afècten las '''''-rs''''' finalas que venon ''-ses'' al plural: '''''flor''''' (plural: '''''*florses''''' ['fluzes]).