Reforma : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 34 :
=== Lei dificultats d'una reforma intèrna de la Glèisa ===
 
Durant lei [[sègle XIV|sègles XIV]] e [[Sègle XV|XV]], una partida dau [[clergat]] e dei [[teologia]]ns [[Euròpa|europèus]] èra ben conscienta de la necessitat de reformar la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] per resòuvre sa crisi intèrna. Dins aquò, e mai se quauqueis etapas foguèron realizadas avans la Reforma, l'afebliment e la [[corrupcion]] de la [[papa]]utat empediguèron d'evolucions importantas avans lo [[concili de Trent]]. Ansin, au sègle XV, lo [[concili de Constança]] ([[1414]]-[[1418]]) permetèt de reglar la question dau [[Grand Esquisma]]<ref>Aquò èra un succès important car, entre [[1378]] e [[1418]], i aviá dos [[papa]]s en [[Euròpa]]. Lo premier èra installat en [[Avinhon]] e èra sostengut per [[França]], [[Espanha]], [[Escòcia]] e [[Reialme de Nàpols|Nàpols]]. Lo segond èra installat en [[Roma]] e èra reconegut per [[Anglatèrra]], [[Polonha]] e [[Ongria]].</ref> e desvolopèt l'idèa de sometre lo [[papa]] ai decisions dei [[concili]]s generaus<ref>Aquò èra una critica importanta dau [[dògma]] de l'infalhibilitat pontificala. Illustra l'afebliment dau papa dins lei relacions entre leis [[evesque]]s e eu.</ref>. Pasmens, aquò se turtèt a l'oposicion papala e lo concili seguent foguèt blocat per de debats sensa resultat.

Au començament dau sègle XVI, leis institucions de la Glèisa èran donc en crisiblocadas e dinsincapablas unade situacions'opausar deais paralisiambicions quedei favorizèronprinces l'emergénciapus epoderós. Tre leis ans 1510, aquela [[paralisi]] favorizèt l'expansionemergéncia de visions radicalas e alternativas au [[catolicisme]] e empediguèt sa repression.
 
== Lei Reformas protestantas ==