Reforma : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 39 :
 
== Lei Reformas protestantas ==
 
Lei Reformas protestantas – car i aguèt en realitat mai d'un movement còntra lo [[catolicisme]] roman – se debanèron a partir dau sègle XVI a partir de [[Saxònia]]. La premiera foguèt aquela de Martin Luter que se desvolopèt lentament pendent leis ans 1510 fins a sa rompedura amb la papautat en [[1517]]. Protegit per lo senhor de [[Saxònia]], poguèt precisar seis idèas e establir una glèisa protestanta ben enracinada en [[Alemanha]] a sa [[mòrt]] en [[1546]] gràcias au sostèn de princes locaus.
 
Dins lo corrent dau desvolopament dau protestantisme luterian, dos movements conoguèron una creissença importanta. D'efiech, tre [[1518]], un teologian de [[Zuric]], [[Ulrich Zwingli]] ([[1484]]-[[1531]]), prediquèt una concepcion novèla de l'[[Eucaristia]] e trobèt rapidament de partisans. Aquò entraïnèt una guèrra civila entre cantons catolics e protestants que s'acabèt per lo mantenement definitiu dau protestantisme dins tres cantons. En parallèl, lo rèi d'[[Anglatèrra]] decidiguèt de prendre lo contraròtle de la Glèisa Anglesa. Inicialament, l'objectiu èra principalament de venir independent dau papa mai, sota lei rèines de sei successors, aquela [[politica]] prenguèt un torn pus reformator e s'inspirèt deis idèas novèlas de [[Joan Calvin]].
 
Aqueu darrier venguèt lo centre dau segond vam de la Reforma en Euròpa dins leis ans 1530. Son òbra principala, l'''Institucion de la Religion crestiana'', foguèt publicada en [[1536]]. Calvin i desvolopava lei concepcions d'un sauvament basat sus la predestinacion e d'una glèisa destacada dei poders politics. Gràcias a de predicators ben formats, lo calvinisme conoguèt un succès rapide en França e ai País Bas. Inspirèt tanben fòrtament lo movement de reforma anglés e la Glèisa d'Escòcia.
 
=== La Reforma luteriana ===
Linha 105 ⟶ 99:
{{veire|Calvinisme}}
 
Lo [[calvinisme]] foguèt lo darrier grand movement [[Protestantisme|protestant]] qu'apareguèt durant lo periòde de la Reforma. Sa creacion foguèt l'òbra dau [[França|francés]] [[Joan Calvin]] ([[1509]]-[[1564]]) que s'installèt a [[Genèva]] en [[1541]]. Son òbra principala es l'''Institucion de la Religion crestiana'', publicada en [[1536]]. I desvolopèt una [[teologia]] basada sus la [[predestinacion]] e sus l'organizacion d'una [[glèisa]] independenta dau poder [[politica|politic]]. Aquela glèisa èra fondada sus d'assembladas localas frequentas. De [[sinòdi]]s èran reünits per reglar lei questions pus importantas.
 
LoGràcias a de predicators ben formats, lo [[calvinisme]] aguèt un succès rapid e se desvolopèt en [[França]], en [[Soïssa]], dins lei [[Províncias Unidas]]<ref>Dins aquela region, l'implantacion e la difusion dau [[calvinisme]] foguèt fòrça facilitada per la lònga [[Guèrra d'Ochanta Ans|guèrra d'independéncia]] menada còntra [[Espanha]] ([[1568]]-[[1648]]).</ref> e en [[Escòcia]]. Tre [[1559]], èra vengut pron important per que l'organizacion d'un sinòdi nacionau dei Glèisas reformadas de [[França]] siegue necessària. A la fin dau sègle XVI, èra tanben la religion majoritària dei [[vila]]s principalas de la [[Soïssa|Confederacion Elvetica]] ([[Zuric]], [[Genèva]], [[Basilèa]], [[Bèrna]]...).
 
== La Còntra-Reforma ==