Sosmarin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 120 :
=== La Guèrra Freja e lei sosmarins modèrnes ===
 
{{veire|Guèrra Freja}}
Après la Segonda Guèrra Mondiala, la concepcion dei sosmarins veguèt l'introduccion de l'energia nucleara per la propulsion, lo desvolopament d'una classa novèu de naviris equipats de missils nuclears e la realizacion de progrès importants per melhorar la furtivitat. Lo premier ponch permetèt d'aumentar fortàment l'autonòmia dei sosmarins qu'es d'ara endavant principalament limitada per l'endurança deis equipatges. L'aparicion d'unitats equipats de missils, generalament nuclears, regarda lo ròtle novèu dei sosmarins après 1945 de venir la basa de la dissuasion nucleara. D'efèct, capables de demorar esconduts pendent de periòdes importants, aquelei sosmarins son capables d'escapar una ataca nucleara còntra lor país d'origina e de repostar. Enfin, lei progrès au nivèu de la furtivitat son necessàris per assegurar una proteccion melhora dau sosmarin, especialament per empachar l'enemic de descubrir l'endrech ont es situat un sosmarin cargat de missils nuclears.
 
La [[Guèrra Freja]] foguèt un periòde d'evolucions importantas per lei sosmarins amb l'introduccion de l'[[energia nucleara]] per la propulsion, lo desvolopament d'una classa novèla de submersibles equipats de missils nuclears e la realizacion de progrès importants per melhorar la [[furtivitat]]. L'utilizacion de la propulsion nucleara permetèt d'aumentar la [[velocitat]] dei naviris, la quantitat d'armas e l'autonòmia. D'efiech, après l'aparicion de sistèmas capables de produrre d'[[oxigèn]] a partir d'[[aiga de mar]], lo morau de l'equipatge e la quantitat de viures embarcats venguèron lei limits principaus de l'autonòmia d'un sosmarin nuclear. La [[furtivitat]] foguèt l'autre aspèct fòrça estudiat durant la [[Guèrra Freja]] amb una reflexion generala sus la [[furtivitat]] exteriora (limitar lo [[bruch]] dei motors...), sus la [[furtivitat]] [[Electromagnetisme|electromagnetica]] (reduccion de la signatura sonar e radar...) e sus la furtivitat acostica (silenci radiò, limitar la [[cavitacion]] deis [[eliç]]...).
 
Aquelei progrès entraïnèron l'aparicion de dos tipes novèus de sosmarins que son lo [[sosmarin nuclear d'ataca]] (SNA) e lo [[sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]] (SNLE). Lo premier garda lo ròtle tradicionau dau sosmarin convencionau que consistís a atacar lei naviris advèrs. Lo segond es equipat de [[arma nucleara|missils nuclears intercontinentaus]] capables de destrurre plusors desenaus de [[vila]]s enemics. Es vengut lo vector principau dau mantenement de la dissuasion nucleara car pòu demorar escondut durant de [[setmana]]s a 300 m de prefondor. Dins lo cas d'una alèrta, pòu rapidament remontar e tirar totei sei missils en quauquei minutas. En parallèl, lei sosmarins de propulsion convencionala contunièron d'existir. Utilizant de batariás anaerobias, aguèron inicialament una discrecion superiora ai sosmarins nuclears. Pasmens, aquel avantatge a uei largament disparegut.
 
Enfin, au nivèu de l'armament, lei progrès en matèria de [[furtivitat]] foguèron aplicats ai [[torpilha]]s per complicar sa deteccion. La marina russa desvolopèt tanben de torpilhas de velocitat auta (500 km/h per la [[VA-111 Chkval]]) que son utilizadas per la defensa raprochada dau sosmarin. Enfin, apareguèron de missils antisosmarins que son de missils antinaviris permetent de tirar una [[torpilha]] a proximitat de la buta. Certanei son equipats d'una carga nucleara per maximizar la zòna de destruccion.
 
<gallery>
Fichièr:SS-571-Nautilus-trials.gif|[[Fotografia]] de l'[[USS Nautilus (SSN-571)|USS Nautilus]], premier sosmarin de propulsion nucleara
Fichièr:FS Saphir 01.jpg|[[Fotografia]] dau sosmarin nuclear d'ataca francés [[Saphir (S602)|Saphir]] concebut a la fin deis ans 1970
Fichièr:Polaris missile launch from HMS Revenge (S27) 1986.JPEG|[[Fotografia]] dau tir d'un missil estrategic per un sosmarin nuclear lançaire d'engenhs [[Reialme Unit|britanic]] ([[1986]])
</gallery>