Sosmarin : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 94 :
{{veire|Batalha de l'Atlantic (1939-1945)}}
Gràcias ai progrès realizats en matèria d'autonòmia, la [[Segonda Guèrra Mondiala]] foguèt lo teatre d'una utilizacion massisa dau sosmarin per totei lei camps. Aquò entraïnèt l'aparicion rapida de [[tactica]]s e de sistèmas novèus destinats a s'adaptar ais evolucions de la guèrra sosmarina. D'efiech, per luchar còntra lei convòis protegits per de naviris d'escòrta, leis Alemands imaginèron lo principi de la chinareda que consistiá a dispersar de grops de sosmarins lòng deis aisses maritims per detectar lei [[naviri]]s aliats. Puei, totei lei sosmarins atacavan, çò que limitava lei capacitats deis escortaires. Per faciar aquela menaça, leis Aliats formèron d'esquadras d'escòrta de composicion establa. Aquò permetiá ais equipatges d'una meteissa unitat de desvolopar d'abituds. Leis [[USA|Estatsunidencs]] creèron tanben de grops de caça, generalament format a l'entorn d'un [[pòrta-avions d'escòrta]], per atacar dirèctament lei sosmarins detectats e dispersar lei chinaredas.
Lei progrès tecnics foguèron encara mai importants. Dins lo domeni de la deteccion, lo sistèma [[ASDIC]], un precursor dau [[sonar]], se generalizèt autorizant una deteccion d'un submersible advèrs entre 100 e {{formatnum:3500}} m. A partir de [[1943]], foguèron completats per de radars centimetrics que podián trobar un sosmarin navegant en superficia a plusors quilomètres de distància. Apareguèron egalament de detectors sonòrs permetent de cercar lo bruch deis eliç. Principalament utilizats per lei sosmarins, foguèron de còps utilizats per leis escortaires. Enfin, venguèt possible d'interceptar lei sinhaus radios emés per lei convòis ò per lei sosmarins.
<gallery>
Fichièr:ASDIC.png
</gallery>
=== La Guèrra Freja e lei sosmarins modèrnes ===
|