Sosmarin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 66 :
La [[Premiera Guèrra Mondiala]] ([[1914]]-[[1918]]) foguèt lo premier [[guèrra|conflicte]] que veguèt lei sosmarins tenir un ròtle important<ref>Lei [[Russia|Rus]] assaièron d'utilizar dos sosmarins còntra lei [[Japon]]és durant la guèrra de 1904-1905. Pasmens, aquò mau capitèt en causa dei dificultats generalas de la flòta russa durant aqueu guèrra.</ref>. D'efiech, en causa de la superioritat numericas dei flòtas de l'Entenduda, la [[marina militara]] [[Alemanha|alemanda]] utilizèt de sosmarins per atacar lo comèrci e lei convòis aliats. De [[1914]] a [[1918]], 345 U-Boote aprefondiguèron {{formatnum:6394}} naviris marchands e un centenau de vaissèus militars. Solament 178 foguèron perduts. Pasmens, la guèrra sosmarina a outrança menada per leis [[Alemanha|Alemands]] entraïnèt l'intrada en guèrra deis [[USA|Estats Units d'America]] que permetèt la victòria finala deis Aliats en octòbre-novembre de [[1918]].
 
Lei submersibles utilizats avián una propulsion mixta. La [[velocitat]] de superficia èra lenta (6-9 nos) mai permetiá una autonòmia importanta (mai de {{formatnum:9000}} milas per la classa [[U-BootUB 9|U-9III]]). En sotada, lei performàncias demenissián netament amb una [[velocitat]] de 4-5 nos e una autonòmia de quauquei desenaus de milas. Lei sosmarins se desplaçavan donc a la superficia e sotavan per atacar ò per s'enfugir. Podián atacar un adversari amb un [[canon]] de proa (per de butas non perilhosas), de [[torpilha]]s ò de minas. Certanei modèls foguèron especialament concebuts per l'ancoratge de minas lòng deis aisses marchands ò a l'intrada dei [[pòrt]]s.
 
<gallery>
Fichièr:UB 148 at sea 2.jpeg|[[Fotografia]] d'un sosmarin alemand de classa ''[[UEUB III]]'', sosmarin costier destinat a l'ataca ([[1916]]-[[1918]])
Fichièr:SM U 117 Hafen.jpg|[[Fotografia]] d'un sosmarin alemand de classa ''[[UE II]]'', sosmarin principalament destinat a l'ancoratge de minas ([[1916]]-[[1918]])
</gallery>