Glacièr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Luna Lyons (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Holder (discussion | contribucions)
m corr using AWB
Linha 59 :
== Erosion glaciària ==
Las ròcas e los sediments son incorporats al glacièr per mantun processus. Los glacièrs provòcan l'erosion del terren principalament de dos biais: abrasion e arrancament.
[[Fichièr: Arranque_glaciar.svg|right|thumb|270px|Arrancament glaciari e abrasion]]
Per mesura que lo glacièr raja sus la superfícia fracturada del lièch de ròca, arranca e lèva de blòcs de ròcas qu'incorpora al glaç. Aqueste processus conegut coma ''arrancament'' se produsís quand l'aiga de fonda penètra dins las crebassas e las [[diaclasa]]s del lièch de ròca e del fons del glacièr e se congèla. Tre que l'aiga s'espandís, va far coma un agre e alussar la ròcas. D'aqueste biais, los [[sediment]]s de totas las talhas dintran per venir formar una partida de la carga del glacièr.
 
Linha 94 :
== Transformacion del terren ==
=== Vals glaciàrias ===
[[Fichièr: Paisatge_glaciari.png|right|thumb|400px|Païsatge d'un glacièr actiu]]
 
Abans la glaciacion las [[val]]s de montanha an una forma de V caracteristica, produsida per l'erosion verticala de l'aiga. Ça que la, pendent la glaciacion aquestas vals s'alargan e se cavan, çò qu'abotís a la creacion d'una [[val glaciària]] en forma de U. A mai de son cavament e alargament, lo glacièr tanben alisa la val gràcias a l'erosion. D'aqueste biais va eliminar los esperons de tèrra que s'espandisson dins la val. La resulta d'aquesta interaccion es la formacion de [[bauç|bauces]] triangulars sonats ''esperons trencats'', deguts a çò que mantun glacièr cava las vals mai que o fan sos [[afluent]]s pichons.
Linha 158 :
Los efièches del periòde glaciari [[qüaternari]] son encara evidents. Se sap que d'espècias animalas e de plantas se vegèron obligadas d'emigrar alavetz que d'autras se poguèron pas adaptar. Ça que la, la pròva pus importanta es l'actuala enauçada que se produsís en [[Escandinàvia]] e [[America del Nòrd]]. Per exemple, se sap que la [[baia d'Hudson]] dins los darrièrs mila ans s'es enauçada d'aperaquí 300 m. La causa d'aquesta ascension de la rusca terrèstra es l'equilibri [[Isostasia|isostatic]]. Aquesta teoria sosten que quand una massa, coma un glacièr, apieja sus la rusca terrèstra, aquesta darrièra s'enfonza jos la pression, mas un còp que lo glacièr se fond, la rusca comença de s'enauçar fins a sa posicion d'origina, es a dire, a son nivèl d'equilibri, en se liberar del pes del glacièr. Aquel movement es nomenat [[eustatisme|movement eustatic]].
 
[[Fichièr: Glacier_weight_effects_Lmb.png|center|Pression d'una calòta glaciària sus la rusca terrèstra]]
 
== Causas de las glaciacions ==