Druses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Xophe84 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Xophe84 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
[[Fichièr:Druze man.jpg|vinheta|Un vièlh òme druze a Liban en [[1955]]]]
Los '''Druzes''' (en [[arabi]] ''درزي durzī'', plural ''دروز'' ''durūz'') es una populacion del [[Pròche Orient]] professant una [[Religions|religion]] [[Monoteïsme|monoteïsta]]. Son principalament establits dins lo sud de [[Liban]] e dins la part centrala del [[Mont Liban]], dins lo sud de [[Siria]] (ont ocupan subretot la zòna montanhosa del Hawran, coneguda jol nom de [[Djebel Druze]]), dins lo nòrd de l'[[Israèl|Estat d'Israèl]] en [[Galilèa]], e sul platèl de [[Golan]].[[Fichièr:Flag of Druze.svg|esquèrra|vinheta|[[Bandièra]] del pòble druze|alt=]]Lor religion, lo druzisme, es una doctrina filosofica fondada sus l'iniciacion e centrada sul costat [[Esoterisme|esoteric]] de la religion [[Islam|musulmana]]. Es tanben considerada coma essent estada inicialament una escòla de la branca ismaïliana del corrent musulman del [[chiisme]], puèi influenciat pel [[neoplatonisme]] e lo [[gnosticisme]], que l'a transformat en religion a despart.
 
Lor religion, lo druzisme, es una doctrina filosofica fondada sus l'iniciacion e centrada sul costat [[Esoterisme|esoteric]] de la religion [[Islam|musulmana]]. Es tanben considerada coma essent estada inicialament una escòla de la branca ismaïliana del corrent musulman del [[chiisme]], puèi influenciat pel [[neoplatonisme]] e lo [[gnosticisme]], que l'a transformat en religion a despart.[[Fichièr:Flag of Druze.svg|esquèrra|vinheta|[[Bandièra]] del pòble druze|alt=]]Lor interpretacion de l'islam es secreta e es revelada als fidèls qu'après divèrses gras d'iniciacion, s'apiege sus la cresença en la [[reïncarnacion]]. D'efièch, cèrts versets de l'[[Alcoran]] son de còps que i a interpretats coma anant dins lo sens de la [[metempsicòsi]]. Per exemple, Sourata 2:28 (''Al Baqara''): «Cossí poscatz-vos renegar Allà mentre que vos a donat la vida, quand n'èretz privats? Puèi vos farà morir; puèi vos farà reviure e enfin es a Lui que tornaretz.».
 
Los Druzes considèran que son pas obligats per cèrtas prescripcions de la [[charia]]. An de liturgias mas sols los unes volent reservar lor vida a aquela religion an lo drech de lira lor libre sagrat, nomenat ''Kitab al Hekma'' (lo libre del saber) e aquelas personas son nomenadas Cheic. Los autres an pas lo drech autanplan de lira o agachar un mot del libre sagrat. Aquelas personas avent pas lo drech de lira lo libre sagrat deuràn tanben far de las simplas preguièras abans mantas accions quotidianas (coma per exemple abans de manjar o de dormir). La comunitat musulmana considèra las Druzes coma essent [[Eretgia|erètjas]], del fach que lor cresença seriá contradictòria amb la fe musulmana.