Nívol : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 18 :
 
En [[1875]], una [[experiéncia]] menada dins una chambra iperbara concebuda per lo [[França|Francés]] [[Paul-Jean Coulier]] ([[1824]]-[[1890]]) permetèt de començar d'explicar la formacion dei nívols. D'efiech, après aver demenit la [[temperatura]] e la [[pression]], mostrèt que la condensacion de la vapor d'[[aiga]] èra pus importanta dins una atmosfèra empoussada. Sa descubèrta foguèt completada per lo [[fisica|fisician]] [[Escòcia|escocés]] [[John Aitken]] ([[1839]]-[[1919]]) qu'establiguèt qu'una [[subresaturacion]] èra necessària per entraïnar la [[condensacion]]. Puei, de recèrcas identifiquèron lo [[clorur de sòdi]] coma lo nuclèu de condensacion principau dins lei gotetas de nívols e de [[pluèja|plueja]].
 
En [[1904]], una experiéncia mostrèt l'importància dei collisions entre gotetas dins la formacion dei nívols, idèa ja supausada per [[René Descartes]] ([[1596]]-[[1650]]) en [[1637]]<ref>[[René Descartes|Descartes]] aviá emés aquela idèa après aver observat lo [[vent]] entraïnar la formacion de [[granissa|pèiras de glaç]] de talha fòrça importanta a partir de collision entre pèiras pus pichonas.</ref>. Lo resultat permetèt de descubrir lo limit aproximatiu dau [[diamètre]] dei gotetas d'[[aiga]] dins un nívol (aperaquí 6 mm). Puei, dins lo corrent dau sègle XX, lei progrès de l'[[avion|aviacion]] permetèt de realizar aisament de mesuras ''in situ'' e d'afinar pauc a pauc lei coneissenças fins au desvolopament dei modèls [[meteorologia|meteorologics]] actuaus.
 
=== Lei classificacions dei nívols ===