Nívol : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 16 :
 
L'estudi de la formacion e de l'evolucion dei nívols comencèt au sègle XIX<ref>Un progrès foguèt pasmens realizat au sègle XVII quand lo sabent [[Alemanha|alemand]] [[Otto von Guericke]] ([[1602]]-[[1696]]) emetèt l'ipotèsi de nívols formats de bofigas d'[[aiga]].</ref>. La premiera descubèrta importanta foguèt realizada per lo [[medecina|mètge]] [[Reialme Unit|britanic]] [[Augustus Volney Waller]] ([[1816]]-[[1870]]) utilizèt una [[teranhina]] per capturar de gotetas d'[[aiga]] formant una nèbla. Aquò permetèt d'establir la natura dei nívols que foguèt respectivament confiermada per lei [[meteorologia|meteorològs]] [[William Henry Dines]] ([[1855]]-[[1927]]) e [[Richard Assmann]] ([[1845]]-[[1918]]) en [[1880]] e en [[1884]]. Puei, a la fin dau sègle XIX, de mesuras e d'observacions dins l'[[atmosfèra]] foguèron realizadas dirèctament dins de nívols<ref>Lei premierei mesuras [[meteorologia|meteorologicas]] ''in situ'' son pus ancianas mai mesurèron principalament la [[temperatura]], la [[pression]] e la concentracion de vapor d'[[aiga]] e ignorèron lei nívols.</ref>.
 
En [[1875]], una [[experiéncia]] menada dins una chambra iperbara concebuda per lo [[França|Francés]] [[Paul-Jean Coulier]] ([[1824]]-[[1890]]) permetèt de començar d'explicar la formacion dei nívols. D'efiech, après aver demenit la [[temperatura]] e la [[pression]], mostrèt que la condensacion de la vapor d'[[aiga]] èra pus importanta dins una atmosfèra empoussada. Sa descubèrta foguèt completada per lo [[fisica|fisician]] [[Escòcia|escocés]] [[John Aitken]] ([[1839]]-[[1919]]) qu'establiguèt una sursaturacion èra necessària per entraïnar la [[condensacion]].
 
=== Lei classificacions dei nívols ===