Anglés : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Mèdia
Linha 27 :
| tipe = L (lenga viva)
}}
L’L{{'}}'''[[Mèdia:LL-Q14185 (oci)-Davidgrosclaude-anglés.wav|anglés]] [[Fichièr:ltspkr.png]]''' es una lenga indoeuropèa dau grop [[lengas germanicas|germanic]] qu'es principalament parlada en [[America del Nòrd|America dau Nòrd]], dins leis [[Illas Britanicas]] e en [[Oceania]]. Lenga principala dei relacions internacionalas ([[politica]], [[economia]], [[sciéncia]]...) dempuei la premiera mitat dau sègle XX, aviá, au començament dau sègle XXI, aperaquí 400 milions de locutors primaris e, benlèu, un miliard de locutors segondaris.
 
L’'''anglés''' es una lenga indoeuropèa dau grop [[lengas germanicas|germanic]] qu'es principalament parlada en [[America del Nòrd|America dau Nòrd]], dins leis [[Illas Britanicas]] e en [[Oceania]]. Lenga principala dei relacions internacionalas ([[politica]], [[economia]], [[sciéncia]]...) dempuei la premiera mitat dau sègle XX, aviá, au començament dau sègle XXI, aperaquí 400 milions de locutors primaris e, benlèu, un miliard de locutors segondaris.
 
Sa formacion comencèt au sègle VI apC ambé l'invasion de l'archipèla britanic per plusors tribüs germanicas pendent lei Grandeis Invasions. Durant l'[[Edat Mejana]], l'anglés vielh foguèt fòrça influenciat per lo [[noroèc]], per lo [[normand]] e per lo [[francés]]. Parlat inicialament per lei classas popularas, comencèt de venir la lenga de l'elèit d'[[Anglatèrra]] a partir dau sègle XV. Aprofichant l'expansion [[colonialisme|coloniala]] [[Reialme Unit|britanica]], se difusèt sus totei lei [[continent]]s e formèt d'ensems lingüistics importants en fòra de l'archipèla britanic, ais [[USA|Estats Units]], en [[Canadà]] e en [[Austràlia]].