Arabia Saudita : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Linha 74 :
Lo testimòni pus ancian de l'existéncia dei pòbles arabes es un document [[mesopotamia]]n dau sègle IX av. JC. Èran alora installats dins la [[Peninsula Aràbia]] e dins lo [[desèrt]] de [[Siria]]. En fòra de quauqueis [[oasi|oasís]] pron drudas per permetre lo desvolopament de l'[[agricultura]] sedentària, formavan un ensems de tribüs e de clans nomadas que contraròtlavan lo comèrci caravanièr de sa region e que menavan d'incursions regularas còntra leis [[estat]]s sedentaris vesins. Dins lo corrent dau milleni I av. JC, s'estendèron a cha pauc en direccion dau sud de la [[Peninsula Aràbia]] onte la [[arabi|lenga araba]] s'impausèt au detriment dei [[lenga]]s localas. A l'origina d'una literatura orala rica, aquela [[lenga]] venguèt lo principau factor d'unitat dei pòbles de la peninsula.
 
Au [[nòrd]], lo contacte amb lei rets comerciaus de la [[Rota de la Seda]] favorizèt la formacion de reiaumes que venguèron l'enjòc de luchas entre lei grandei poissanças de l'[[Antiquitat]] ([[Empèri Roman]] puei [[Empèri Bizantin|Bizantin]] a l'[[oèst]], [[Empèri Part]] puei [[Empèri Sassanida|Sassanida]] a l'[[èst]]). D'aqueu temps, la [[religion]] majoritària entre lei pòbles arabis èra un [[politeïsme]] dich [[demonisme]]. Mau conegut, teniá un panteon ric dominat per de divinitats coma [[Hubal]]. Cada annada, de ceremònias importantas se debanavan en [[La Mèca]] qu'èra lo centre d'um important romavatge. Pasmens, en causa dei contactes amb l'[[Empèri Roman]], lei religions [[monoteïsme|monoteïstas]] progressèron pauc a pauc, especialament dins lei regions occidentalas de la peninsula. En particular, lo [[crestianismecristianisme]] venguèt influent dins lei tribüs meridionalas e lo [[judaïsme]] s'estendèt a [[Medina]].
 
Aqueu contèxte foguèt, au milleni I av. JC, a l'origina dau desvolopament de [[La Mèca]] qu'èra alora un sanctuari [[religion|religiós]] neutre situat lòng d'un itinerari marchand entre [[Iemèn]] e [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa]]. Gràcias a son estatut de neutralitat, la zòna venguèt un luòc de rescòntre entre lei tribüs e de pausa per lei marchands, çò que li donèt una influéncia mai e mai importanta. Pauc a pauc, la tribü dei Quoraichites, inicialament cargada de la proteccion dau sanctuari, signèt una tiera d'acòrdis amb leis autrei tribüs aràbias e venguèt ansin l'actor centrau dau comèrci [[peninsula]]r.