Comenge : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Escut SVG
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Sivadon 1949 (discussion | contribucions)
parçan... per metre de rambalh dins las nocions precisas.
Linha 8 :
[[Imatge:Armoiries Comminges Ancien.svg|right|thumb|100px|Escut de Comenge ancian : ''deu camp de gules cargat d'ua crotz patada d'argent'']]
[[Imatge:Armoiries Comminges.svg|thumb|rightt|100px|Escut de Comenge modèrna (interpretacion faussa de l'ancia) : ''deu camp de gules cargat de quate otelas d'argent]]
'''Comenge''' qu'es a l'origina lo territòri deu pòble antic deus ''Convenae'', vadut [[diocèsi de Comenge]]. Qu'es tanben ua nocion feudala : lo comtat de Comenge (territòri mei au nòrd). Qu'es enfin ua nocion administrativa deu [[Reiaume de França]], l'eleccion de Comenge (qui correspon, çò sembla, damb lo comtat de Comenge); que cau citar tanben la diocèsi civila [[Lengadòc|lengadociana]] deu Petit Comenge. Segon [[Frederic Zégierman]], qu'es un [[parçans d'Occitània|parçan d'Occitània]]<ref>Segon la classificacion de [[Frederic Zégierman]].</ref> situat en {{Gasconha}}.
 
La soa vila principala es [[Sent Gaudenç|Sant Gaudenç]].
Linha 15 :
 
== Istòria ==
A l'epòca antica, lo territòri deu Comenge de uei èra poblat peu pòble deus [[Convenes]] (''Conveni'' en [[Latin]]) dab ''Lugdunum Convenarum'' (uei [[Sent Bertran de Comenge]]) coma vila principau ; lo son nom segondari de ''Comunica'' (latinizacion) vadore ''Comenge''. Durant la conquèsta romana los Convenes èran un deus pòble de l'antica [[Aquitània]] abans d'estar inclús dens la província romana d'Aquitània. Aqueth territòri ho conquestat peus [[Visigòts]] abans d'estar près per las òstes [[francs|franc]]as de [[Clodovèu]] e estar partida deu [[Ducat d'Aquitània]] qui conegó ua brèva preséncia araba au moment de la pujada màger de la conquèsta musulmana e qui's pòt encara endevinar dens la toponimia (dab noms coma los de [[Poimaurin]] o [[Montmaurin]]).
 
Los prumèrs comtes de Comenge aparegón de cap a la debuta deu [[sègle XI]]. Lo darrèr [[Matèu de Fois]] espós de [[Margarida de Comenge]] e comte ''de jure uxoris'' morí en [[1453]] en tot legar Comenge au rei de França.