Occitània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Xophe84 (discussion | contribucions)
Linha 277 :
==== Lei mutacions dau sègle XX ====
 
Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], Occitània conoguèt de mutacions fòrça importantas. Au nivèu economic, l'[[agricultura]] es finalament venguda una activitat menora levat d'[[Auvèrnhe]] e d'[[Aquitània]] (6% de la populacion activa). Pasmens, maugrat lei capitadas dei creacions de la zòna industriala de [[Fòs de Mar|Fòs]]-[[Lo Martegue|Lavèra]] e d'un sector aeronautic fòrça competitiu a [[Tolosa]] e [[Marinhana]], l'industrializacion dei regions occitanas demorèt febla. Au contrari, la segonda mitat dau sègle veguèt la disparicion de l'industria miniera dei [[Cevenas]] ([[Alès]]...), dei chantiers navaus [[Mar Mediterranèa|mediterranèus]] ([[La Ciutat]]...) e dei sectors industriaus de Lengadòc e d'Aquitània ([[Frontinhan]], [[Bordèu]]...). Ansin, lo sector terciari, especialament lo [[torisme]], comencèt de dominar l'economia occitana. Au nivèu demografic, la populacion aumentèt tornarmai après [[1945]] gràcias a la perseguida de l'immigracion mediterranèas ([[Espanha]], [[Portugal|Portugau]], [[Magrèb]]...), a la [[Pè negre|repatriacion dei colons d'[[Argeria]] e a l'arribada de populacions septentrionalas (trabalhaires e retirats).
 
Dins un Miegjorn d'ara endavant associat a l'idèa de [[Soleu]] e de vacanças, aquelei transformacions entraïnèron l'adopcion per lo govèrn francés d'una importanta politica de desvolopament per redurre lei retards de la region (construccion d'autorotas, de camins de fèrre, electrificacion...). Suscitèron tanben un vam d'interès per lei regions en cors de desertificacion en causa de l'exòde rurau. L'[[occitanisme]] aprofichèt aquela situacion per sostenir de movements novèus de renaissença culturala. Aquò permetèt de melhorar la codificacion de la [[nòrma classica]]. Pasmens, sei progrès demòran limitats maugrat una reconeissença fòrça fragila de l'[[occitan]] per leis autoritats francesas dins l'ensenhament. Ansin, lo nombre de locutors de la lenga a fòrça demenit d'aperaquí 10 milions de personas en [[1930]] a un nombre probablament inferior a un milion au començament dau sègle XXI.
Linha 383 :
 
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="180px">
Fichièr:Bigorre3.jpg|Occitània : ua vath deths [[Pirenèus]], en [[Gasconha]] ([[Bigòrra]])
Fichièr:Montpellier(France)1.JL.jpg|Occitània : [[Montpelhièr]], en [[Lengadòc]]