Montpesat de Carcin : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 29 :
Las atestacions ancianas del nom de '''Montpesat''' son nombrosas, que entre elas se pòt citar ''basilicae sanctorum parvulorum Justi et Pastoris'' (655, Testament de Daidièr de Caors), ''castrum quod Mons Pensatur dicitur'' (1040), ''Montepesato'' (1074-1108, 1099, 1154, 1170, 1176, 1203), ''Montepezato'' (1096-1099), ''Montispesato'' (1159), ''Montepisato'' (1159), ''Montis Pensati'' (1252), ''Monte Pensato'' (1257, 1580), ''Montispensati'' (1257, 1418), ''Montespensato'' (1269), ''Montempensatum'' (1299)... e en occitan ''Mont Pesat'' (1198), ''Montpezat'' (1274, 1526), ''Monpezat'' (1359) <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, p. 279</ref>.
Lo primièr element de Montpesat ven de l'occitan ''mont'', del latin ''mons'', ''montem''. Lo segond element pòt èsser lo participi passat del latin ''pedare'', «paisselar», e per extension fortificar <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 473</ref>; pr'aquò, Pierre-Henri Billy (citat per Pau Burgan e Andriu Lafon) constata que ''pedare'' es sense descendéncia gallo-romanica [aicí, occitano-romanica] e que ''pensatus'' (de ''pendere'') > ''pensat'' > ''pesat'', «penjalut», conven milhor; una confirmacion es que Montpesat presenta l'atestacion ''Mons Pensatus'' en 1040 <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, p. 279</ref>.
* '''Gandolés''' (grafia de Pau Burgan e Andriu Lafon) presenta las atestacions ''Guandole'', en 1319, ''capellanus de Granduale'', en 1326, ''a Guandoles'', en 1359, ''ecclesia de Glandoleno'', cap a 1400, ''Gandolesio'', en 1465, ''capella de Gandoleno'', en 1497, ''Gandoles'', en 1526, etc. Es una anciana parròquia escambarlada entre las comunas de Montpesat e de [[Montfermièr]]. Las atestacions ancianas fan pensar a un sufixe ''-enum'' e l'''-s'' fa supausar un plural ambe sens de collectiu [los *Gandole(n)s serián estats los abitants de Gandole(n) e aprèp la confusion se seriá facha entre lo nom dels abitants e lo del vilatge]; ''Gandolens'' poiriá èsser una autra grafia, pas tan simpla mas pus etimologica. Demòra la question del radical. Entre las nombrosas possibilitats (indo-europèu ''*ganda'' «terrenh rocassut», un radical germanic ''*wando'' a la basa d'un antroponime, lo nom dels Vandals, coma a [[Los Sarrasins|Gandalor]], Burgan e Lafon causisson un derivat de l'occitan ''gandòla'', derivat de ''ganda'' «valat, regòla». Burgan e Lafon supausan una fondacion tardièra, perqué lo nom arriba tard dins los escrits <ref> Paul Burgan, André Lafon, ''Toponymie du Tarn-et-Garonne'', Association Antonin Perbosc, 2006, p. 280</ref>; l'absida romanica, pr'aquò, es del sègle XII <ref>http://catholique-montauban.cef.fr/rubriques/gauche/arts-et-culture/eglises-du-diocese/gandoules.pdf</ref>.
| |||