Coccinellidae : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 12 :
{{Taxobox fin}}
 
Las '''''Coccinellidae''''' son una [[Familha (biologia)|familha]] d'[[Insecta|insèctas]] de l'òrdre dels coleoptèrs, tanben nomenats '''galineta''', o tanben '''vòlamaria''', '''bèstia a bòn Dieu''', '''bèstia de sent jan''',''' catarineta/margarita/pol''' ('''dau bòn Dieu'''), '''babaròta''', '''babalèta''', '''babau/ buòu de Nòstre Sénher''', '''marmòta'''. Las galinetas figuran d'entre los insèctas utilizats per l'òme: fòrça [[Espècia (biologia)|espècias]] se noirissent de pesolhs e son donc utilizadas coma insecticid natural<ref>[http://www.leparisien.fr/alfortville-94140/les-coccinelles-utilisees-comme-insecticide-naturel-21-07-2009-586269.php] Utilisation de larves de coccinelles comme insecticide naturel à Alfortville - Le Parisien 21.07.2009.</ref>. Segon la cresença populara, lo nombre de tascastacas de la galineta depend de son edat; aquela informacion es erronèa.
 
== Etimologia ==
Linha 20 :
Las galinetas se destrian que:<ref>{{Modèl:Obratge|langue=en|auteur=R. H. Arnett, R. L. Jacques|titre=Simon and Schuster's Guide to Insects|éditeur=Simon and Schuster|date=1981|pages totales=512|isbn=|lire en ligne=}}</ref>
 
Gaireben totas la galinatas son de pichona talha, de 0,1 cm a 1,5 cm. Lor còs a una fàcia ventrala plana e la forma d'un dòma redond o oval amb de cortas patas portant de tarses de tres articles (tarses criptotetramèrs) que lo 3n pichonèl es inserit dins lo 2d dilatat cordiforma, lo 4n es alongat e dontat d'arpas bifidas. Los elitres pòdon èsser marcats de tascastacas, punts o listras. Lo cap negre clinat de naut al bas es mai o mens cobèrt prototorax amb doas tascastacas blancas de cada costat, lo prototorax formant un bloquièr. Las cortas antenas son compausadas d'11 articles, los 3 darrièrs alargats en maça (antenas monolifòrmas) se retractant al repaus<span class="cx-segment" data-segmentid="145"></span>
 
Presentan de colors diversas sovent vivas<ref>Noires à la naissance, elles acquièrent leur couleur vive au cours des premières semaines de leur vie. </ref>, de motius variats (signalant als predators que son amaras o toxicas<span></span>: fenomèn d'aposematisme mercé a la saignada reflèxe d'una umor jauna a basa de metoxipirazinas&nbsp;[[:en:methoxypyrazines|<span class="indicateur-langue" title="Équivalent de l’article « methoxypyrazines » dans une autre langue">(en)</span>]] largat en rèire de l’articulacion de lors patas), e a vegada, son cobèrtas d'una sisa de pels pichons, coma la ''Rhyzobius forestieri''. Las espècias son sovent nomenadas segon lo nombre de lors punts.