Urbanisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jejesga06 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jejesga06 (discussion | contribucions)
Linha 34 :
 
 
=== La planificacionConcepcion urbana ===
{{...}}
 
La planificacion urbana recuerbe per una part bèla çò qu'es anomenat lo drech de l'[[urbanisme]]. Aqueu drech es qu'una aisina que caupe d'autres drechs, coma aqueu de la domanialitat, de l'[[Environament|environament]], des [[Collectivitat territoriala|collectivitats territorialas]] e pòu cambiar segons leis [[Estat|estats]]. La planificacion urbana vai largament mai luench que son estrict encastre [[Drech|juridic]]. Emai siegue obligatòria dins de nombrós estats, se basa d'en premier sus una intencion que s'apuèja sus d'un diagnostic deis fòrças e feblessas d'un territòri, seis atots, lei mejans e constrenchas relatius a l'espaci, tot aquò dins un contèxte que pòu èstre fòrça larg (pais (dins sa significacion geografica), recampament de [[Comuna francesa|comunas]], [[aglomeracion|aglomeracions]], [[area urbana]], [[metropòli]], [[Departament|departament]], [[Region|region]], estat...
 
=== Planificacion urbana ===
Existís plusiors nivèus de planificacion urbana segon l'espandi concernit, la temporalitat mai tanben dins lo nivèu de detalhs (amenatjament generau d'un espandi larg fins a la definicion d'un cairat d'ostau ò d'una parcèla). L'apròcha « macro » es anomenada ''planificacion estrategica''. D'unei documents coma leis SCOTs (eSquèmes de COeréncia Territoriala en França fan de prospectiva a 30 annadas
 
La planificacion urbana recuerbe per una part bèla çò qu'es anomenat lo drech de l'[[urbanisme]]. Aqueu drech es qu'una aisina que caupe d'autres drechs, coma aqueu de la domanialitat, de l'[[Environament|environament]], des [[Collectivitat territoriala|collectivitats territorialas]] e pòu cambiar segons leis [[Estat|estats]]. La planificacion urbana vai largament mai luench que son estrict encastre [[Drech|juridic]]. Emai siegue obligatòria dins de nombrós estats, se basa d'en premier sus una intencion que s'apuèja sus d'un diagnostic deis fòrças e feblessas d'un territòri, seis atots, lei mejans e constrenchas relatius a l'espaci, tot aquò dins un contèxte que pòu èstre fòrça larg (pais (dins sa significacion geografica), recampament de [[Comuna francesa|comunas]], [[aglomeracion|aglomeracions]], [[area urbana]], [[metropòli]], [[Departament|departament]], [[Region|region]], estat...
 
Existís plusiors nivèus de planificacion urbana segon l'espandi concernit, la temporalitat mai tanben dins lo nivèu de detalhs (amenatjament generau d'un espandi larg fins a la definicion d'un cairat d'ostau ò d'una parcèla). L'apròcha « macro » es anomenada ''planificacion estrategica''. D'unei documents coma leis SCOTs (eSquèmes de COeréncia Territoriala en França fan de prospectiva a 30 annadas
 
== Otís ==