Poliomieliti : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 18 :
Lei premierei descripcions modèrnas de la poliomieliti foguèron realizadas a la fin dau sègle XVIII. La pus anciana es probable aquela dau cas de l'escrivan [[Walter Scott]] ([[1771]]-[[1832]]) que foguèt tocat per lo [[virüs]] en [[1773]]. Au començament dau sègle XIX, la [[patologia]] portava plusors noms coma « paralisia infantila espinala », « paralisia regressiva », « tefromieliti » ò « paralisia dau matin ». La premiera descripcion clinica foguèt l'òbra dau mètge [[Reialme Unit|britanic]] [[Michael Underwood]] ([[1736]]-[[1820]]) en [[1789]]<ref>M. Underwood M, ''Debility of the lower extremities'', dins ''A treatise on the dieases [sic] of children, with general directions for the management of infants from the birth'', 1789.</ref>. Foguèt completada per [[Jakob Heine]] ([[1800]]-[[1879]]) que destrièt clarament la paralisia causada per la poliomieliti e l'[[emiplegia]] en [[1840]]. Enfin, en [[1890]], lo [[Suècia|Suedés]] [[Karl Oskar Medin]] ([[1847]]-[[1927]]) identifiquèt per lo premier còp la natura epidemica de la malautiá amb l'estudi d'una epidemia de 44 cas subrevenguda dins la vila d'[[Estocòlme]] en [[1887]]<ref>Ray M. Merrill, ''Introduction to Epidemiology'', Jones and Bartlett Publishers, 2010, pp. 376-377.</ref>.
 
==== La cèrcadescubèrta dau virüspoliovirüs ====
 
[[File:Polio quarantine card.jpg|thumb|right|Aficha [[USA|estatsunidenca]], publicada dins lo corrent deis ans 1910, informant la populacion de la preséncia d'una epidemia de poliomieliti.]]
Linha 24 :
La descubèrta de l'aspèct epidemic de la poliomieliti e lei progrès generaus de la medecina dau periòde entraïnèron de recèrcas importantas per assaiar de descubrir la causa de la [[malautiá]] e un tractament eficaç. De mai, a partir dau sègle XIX, d'epidemias de poliomieliti – causa desconeguda avans la [[Revolucion industriala|Revolucion Industriala]] – comencèron de se multiplicar dins lei país desvolopats. Per exemple, en [[1916]], {{formatnum:6000}} personas foguèron tuats per una epimedia que se difusèt dins l'ensems deis [[USA|Estats Units d'America]], una partida importanta dei victimes ({{formatnum:2000}}) se concentrant a [[Nòva York]]<ref>J. Melnick, ''"Current status of poliovirus infections"'', 1996, ''Clin Microbiol Rev.'' '''9''' (3): 293–300.</ref>.
 
L'identificacion de l'agent infecciós foguèt malaisada. Avancèt en [[1905]] amb la descubèrta de l'importància dei cas benignes per lo mètge [[Suècia|suedés]] [[Ivar Wickman]]. D'efiech, demostrèt que lei malauts patissent de formas garissablas èran tanben contagiós. Assaièt tanben de comprendre perqué la malautiá atacava principalament leis enfants. En [[1908]], [[Karl Landsteiner]] ([[1868]]-[[1943]]) e [[Erwin Popper]] ([[1879]]-[[1955]]) injectèron una mòstra de [[mesolha espinala]] d'un [[enfant]] tuat per la [[malautiá]] a un grop de [[monina]]s que foguèron rapidament [[paralisia|paralizats]]. L'an seguent, plusors grops capitèron de reprodurre l'experiéncia. Pasmens, degun capitèt de trobar lo microorganisme responsable qu'èra inicialament supausat èsser un [[bactèri]]. En [[1909]], foguèt donc classat entre lei [[virüs]] qu'èran d'aqueu temps una categoria fòrça mau coneguda.
 
Entre leis ans 1910 e 1930, divèrsei descubèrtas permetèron d'identificar lo foncionament dau [[virüs]] dins l'[[organisme]]. Premier, tre [[1909]], [[Carl Kling]] mostrèt lo caractèr patogèn de teissuts d'[[intestin]], de [[laringe]] e de [[gola]] d'adolescents victimas de la [[malautiá]]<ref>Pasmens, sei resultats foguèron contestats per lei scientifics estatsunidencs en causa de dificultats per tornar realizar l'[[experiéncia]].</ref>. Puei, entre [[1928]] e [[1931]], [[Pierre Lépine]] ([[1901]]-[[1989]]) establiguèt la subrevivença dau [[virüs]] dins lei mitans exteriors, especialament dins l'[[aiga]], çò que foguèt confiermat per [[Carl Kling|Kling]] e [[Constantin Levaditi]].