Centre Internacional de Recerca e de Documentacion Occitanas - Institut occitan de Cultura : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 20 :
Un grand bastit modèrne es construït al bèl còr de Besièrs, sul siti universitari Du Guesclin, per aculhir la mediatèca occitana granda. En 2006, lo CIRDÒC-Mediatèca occitana franquís una etapa novèla de cap a la constitucion d'una institucion publica bèla de l'occitan en signant un partenariat de pòle associat amb la [[Bibliotèca Nacionala de França|Bibliotèca nacionala de Frància]]. Lo CIRDÒC es d'ara enlà cargat de la publicacion de la Bibliografia occitana internacionala e de la creacion d'un malhum d'institucions publicas conservant de colleccions occitanas.
 
=== Creacion del Centre Internacional de Recerca e de Documentacion Occitanas - Institut occitan de culturaCultura (2019) ===
En 2019, e en seguida a la promulgacion d'un arrestat prefectoral, lo Centre InterRegional de Desvelopament de l'Occitan - Mediatèca occitana daissa lo sieu estatut de sindicat mixte e ven un establiment public de cooperacion culturala puèi cambia lo sieu nom per fin de venir lo Centre Internacional de Recerca e de Documentacion Occitanas - Institut occitan de cultura, en fusionant amb l'Institut occitan d'Aquitània de Pau. L'EPCC es gerit emai finançat per l'Estat pel biais del ministèri de la cultura, la region Occitània, la region Novèla-Aquitània, los departaments d'Auda, d'Eraut e de Pirenèus-Atlantics, las comunautats d'aglomeracion de Pau-Bearn-Pirenèus e Besièrs-Mediterranèu emai la comuna de Besièrs amb l'ambicion de ne faire un establiment d'envergadura nacionala emai internacionala.
 
Aquela iniciativa sèc la logica establida per l'article 103 de la lei NOTRe, e que met en davant la responsabilitat partatjada de l'Estat emai de las collectivitats territorialas (notadament regionalas) sus la cultura dins la mira dels dreches culturals, tal coma enonciats per la convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas e qu'es explicitament citada per l'article de lei.
 
=== MissionLas delcolleccions CIRDÒC===
Enriquesidas de longor per de dons dirèctes, de legats o d'aquisicions, las colleccions del CIRDÒC representan de cap 150 000 documents ancians e modèrnes, testimònis de mai de dètz sègles de creacion en lenga occitana : manuscrits, archius, libres, particions, revistas e jornals, estampas, afichas, fotografias, objèctes, eca. Lo CIRDÒC desvelòpa tanplan las colleccions de la siá mediatèca publica en prepausant per la consulta sul lòc o lo prèst a domicili la totalitat de la produccion occitana actuala: literatura, musica, cinèma, assags, libres e documents joinessa.
Aqueste fons documentari, unic al mond dins lo domeni occitan, constituís la sola bibliotèca exclusivament consagrada a una lenga e a una cultura regionala. Aqueste patrimòni, enriquit d'un biais permanent a travèrs una politica d’aquisicions renforçada, a per tòca d’èsser una memòria viventa mesa a la disposicion de totes, grand public, estudiants, escolans, simples curioses o cercaires del mond entièr.
 
Granda mediatèca e pòl cultural consacrat a la lenga e la cultura occitanas, '''Lo CIRDÒC''' met a disposicion dels lectors un fons documentari d'environ {{formatnum:70000}} obratges (libres, usuals, jornals, afichas, DVDs, CDs,...). Sa mission primièra es de completar sas colleccions, de n'assegurar la salvagàrdia e de las metre a disposicion de tot public dins las condicions melhoras possiblas.
 
'''Lo CIRDÒC''' venguèt Pòl associat a la [[Bibliotèca Nacionala de França]] en 2006. Aquesta li a reconegut la qualitat d'establiment especializat dins lo domeni occitan. La convencion que lo liga amb la BNF es cosignada per la [[Bibliotèca municipala de vocacion regionala]] de Montpelhièr (BMVR) e aqueles dos establiments de la region de [[Lengadòc-Rosselhon]] constituisson lo Pòl associat a la [[BNF]]. Aqueste pòl es encargat de publicar una bibliografia occitana, correnta (annada per annada) e retrospectiva (en partent d'uèi e en remontant fins als primièrs documents dins aquesta lenga). La primièra bibliografia occitana es pareguda en edicion papièr en junh de 2009.
 
Parallèlament, '''Lo CIRDÒC''' s'es engatjat a referenciar totes los fonses occitans e jòga lo ròtle de pilòt de malhum documentari per la lenga d'òc. Es perqué òm ditz que '''Lo CIRDÒC''' fa per la lenga occitana çò que la [[Bibliotèca Nacionala de França]] fa per la lenga francesa. Aqueste establiment public a doncas per objècte de metre en plaça la granda memòria de la civilizacion occitana que posèt sas originas dins la poesia cortesa inventada pels trobadors al sègle XII. Dempuèi 1000 ans, los autors de lenga occitana produson una literatura de qualitat.
 
'''Lo CIRDÒC''' jòga tanben un ròtle de mediator cultural occitan. Sosten o coorganiza de manifestacions culturalas en son sen mas tanben sus l'ensemble del territòri occitan. Acompanha las politicas territorialas, met en valor la creacion e la difusion artistica e culturala occitana, e prepausa son expertesa per d'unes projèctes que dintran dins son camp d'accion.
Per facilitar l'accès als tresaurs culturals que consèrva e seguir l'actualitat de la lenga, '''Lo CIRDÒC''' prepausa dempuèi 2009 un portal d'Internet que se ditz '''La Pòrta d'òc''' ([http://www.laportadoc.eu]).
 
Lo CIRDÒC es tanben sòci del [[Congrès permanent de la lenga occitana]], amb lo qual mena un projècte de basa lexicala istorica qu'a per objectiu d'èstre un diccionari scientific descriptiu de la lenga occitana e tanben [http://www.locongres.org/oc/aplicacions/biblioc Bibli'Òc], una bibliografia dels utís documentaris per aprene l'occitan.
 
== Occitanica, mediatèca virtuala ==
En octobre de 2011, lo CIRDÒC lancèt sa "mediatèca enciclopedica" sus Internet: Occitanica que presenta de documents plan divèrses, dempuèi de libres numerizats fins a de documentaris.
 
== Ligams extèrnes ==