Aprendissatge automatic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
m Ricou31 a desplaçat la pagina Aprendisstage automatic cap a Aprendissatge automatic
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[Fichièr:Mldemos3.png|drecha|vinheta|Per l’entraïnament, aquí supervizar, sus un grand nombre de mesuras, ven facil a un programa d'aprendissatge automatic de reconéisser de formas, quitament complèxas, e d'i classificar enseguida de punts novèls (exemple d'usatge del programa ''mldemos'').]]
L'<nowiki/>'''aprendissatge automatic''' (en anglés ''{{Lang|en|machine learning}}'', literalament « l''''aprendissatge maquina''' ») o '''aprendissatge estatistic''' es un camp d'estudi de l'[[intelligéncia artificiala]] que se fonda sus d’apròchesd’apròchis estatistics per donar als [[Ordinator|ordinators]] la capacitat d' « aprene » a partir de donadas, es a dire de melhorar lors performanças per resòlvre de prestzfachsprètzfaches sens èsser explicitament programats per cadunacadun. Mai largament, aquò concernís la concepcion, l'analisi, lo desvelopamentdesvolopament e l'implementacion de tals metòdes.
 
L'aprendisstage automatic compta mai sovent doas fasas. La primièra consistís a estimar un modèl a partir de donadas, nomenadas observacions, que son disponiblas e en nombre finit, pendent la fasa de concepcion del sistèma. L'estimacion del modèl consistís a resòlvre un pretzfachprètzfach practic, coma [[Traduccion automatica|traduire un discors]], estimar una densitat de probabilitat, reconéisser la preséncia d'un gat dins una fotografia o participar a menar un veïcul autonòm. Aquesta fasa dicha « d'aprendissatge » o « d'entraïnament » es mai sovent realizada primièr per l'utilizacion practica del modèl. La segonda fasa correspond a la mesa en producccion: lo modèl essent determinat, de novèlas donadas novèlas pòdon alara èsser somesas per obténer lo resultat correspondent al prestzfachprètzfach desirat. En practica, de sistèmas pòdon contunhar losson aprendissatge un còp en produccion, se tenon un mejan d'obténer un retorn sus la qualitat dels resultats produchsproduches.
 
Segon las informacions disponiblas pendent la fasa d'aprendissatge, l'aprendissatge es qualificaqualificat de biaisbiaises diferentesdiferents. Se las donadas son etiquetadas (es a dire que la responsa al pretzfachprètzfach es coneguda per aquestas donadas), s'agís d'un aprendissatge supervizat. Se dichditz classificacion se las etiquètas son discrètas, o de regression se son continuas. Si lo modèl es aprengut de biais incremental segon una recompensa recebuda pel programa per caduna de las accions presas, se parla d'aprendissatge per enforçament. Dins lo cas mai general, sens etiquètas, cerquèron a determinar l’estructura sosjacenta de donadas (que pòdon èsser una densitat de probabilitat) e s'agís alara d'aprendissatge non supervizat. L'aprendissatge automatic pòt èsser aplicat a diferents tipes de donadas, coma de [[Teoria dels grafs|grafs]], de d'[[Mapa mentala|arbres]], de [[Corba|corbaqcorbas]], o mai simplament d’[[extraccion de caracteristicas]], que pòdon èsser continuas o discrètas.
 
== Istoric ==