Lei Santei Marias de la Mar : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
restabliment de l'òrdre normal dels cònsols sus la W. occitana, divèrs |
m '''Lei Santei Marias de la Mar''' o correntament '''Lei SantAS''', e non pas : o correntament '''Lei SantEI'''; Arles > Arle |
||
Linha 30 :
|}}
'''Lei Santei Marias de la Mar''' o correntament '''Lei
La vila se situa en [[Camarga]], en riba de la [[Mar Mediterranèa]], aperaquí a 1 km a l'èst dau bocau dau Pichon [[Ròse]].
Linha 36 :
== Istòria ==
[[Imatge:Saintes-Maries-de-la-Mer-Chiesa-fortezza.jpg|thumb|left|200px|La glèisa fortificada.]]
La legenda crestiana cònta qu'un grop d'amics de [[Jèsus de Nazaret|Jèsus Crist]] (e entre elei, lei tres Marias, autrament dich, lei Santas) foguèron forabandits de [[Judèa]] subre una barca sens vela ni
L'escrivan latin [[Rufus Festua Avuenus]] mençona un [[
Au sègle VI un mostier i foguèt fondat.
Linha 44 :
Un grop de [[Viking]]s passèron lo dur ivèrn de [[859]]-[[860]] avant de saquejar la contrada.
En [[869]] lo
La glèisa fortificada foguèt bastida a partir dei sègles XI e XII.
Linha 50 :
En [[1448]] subre iniciativa dau [[rei Rainier]], lei relíquias dei Santas foguèron cercadas puei trobadas en preséncia dau legat dau Papa [[Pèir de Fois]].
[[Fichièr:Saintes-Maries-de-la-Mer Sarah.jpg|thumb|200px|left|Santa Sara, la verge negra]]
A la
Au sègle XIX lei Santas venguèron un luòc de romavatge dei [[ròms|gitans]] qu'i adòran Santa Sara la verge negra.
Lo baron [[Folco de Baroncelli-Javon]] s'i installèt e [[Vincent van Gogh]] i pintèt lei plajas e lei barcas.
[[Imatge:Vincent Willem van Gogh 018.jpg|thumb|200px|left|La mar dei
== Geografia ==
Linha 61 :
[[Image:Barges in Camargue-01.jpg|250px|left|thumb|Lo bac dau Sauvatge subre lo Pichòt Ròse a 4 km dei Santei Marias.]]
Lei Santei Marias de la Mar se situan en [[Provença]], subre la riba [[Mar Mediterranèa|mediterranèa]], en [[Camarga]] e a aperaquí un quilomètre a l'èst de la desbocadura dau Pichon [[Ròse]]. La comuna, fòrça espandida, compren mai que mai de tèrras alluvialas e de [[palun]]s. Lei tèrras agricòlas se situan a l'oèst, lòng dau Pichon Ròse e lei paluns a l'èst onte se tròba l'[[estanh dau Vacarés]].
Lei Santei Marias de la Mar son religadas a la vila d'
La comuna viu subretot de l'agricultura, de l'elevatge (cavaus, buòus) e dau torisme.
La vila bastida a l'entorn de la glèisa dei sègles [[sègle XI|XI]] e [[sègle XII|XII]] foguèt longtemps embarrada dins sei barris, e sèrva encara uei de traças d'aqueu passat istoric dins la configuracion de seis andronas sovent estrechas.
Linha 85 :
*[[Folco de Baroncelli-Javon]]
==
{{...}}
|