Lei Santei Marias de la Mar : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Sivadon 1949 (discussion | contribucions)
restabliment de l'òrdre normal dels cònsols sus la W. occitana, divèrs
Vivarés (discussion | contribucions)
m '''Lei Santei Marias de la Mar''' o correntament '''Lei SantAS''', e non pas : o correntament '''Lei SantEI'''; Arles > Arle
Linha 30 :
|}}
 
'''Lei Santei Marias de la Mar''' o correntament '''Lei SanteiSantas''' (''Les Saintes-Maries-de-la-Mer'' en [[francés]])<ref>''La Vila de la Mar / Nòstra Dòna de la Mar'' en occitan medievau.</ref> es una vila e estacion balneària d'[[Occitània]], en [[Provença]], qu'es tanben un luòc de romavatge, situada dins lo departament dei [[Bocas de Ròse]] e la region administrativa de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]].
 
La vila se situa en [[Camarga]], en riba de la [[Mar Mediterranèa]], aperaquí a 1 km a l'èst dau bocau dau Pichon [[Ròse]].
Linha 36 :
== Istòria ==
[[Imatge:Saintes-Maries-de-la-Mer-Chiesa-fortezza.jpg|thumb|left|200px|La glèisa fortificada.]]
La legenda crestiana cònta qu'un grop d'amics de [[Jèsus de Nazaret|Jèsus Crist]] (e entre elei, lei tres Marias, autrament dich, lei Santas) foguèron forabandits de [[Judèa]] subre una barca sens vela ni, ancora, ni timon per èsser perduts e negats en auta mar, mai que Dieu lei menèt aicí, en Provença ont evangelizèron lo país.
 
L'escrivan latin [[Rufus Festua Avuenus]] mençona un [[opidumoppidum]] sonat [[Oppidum priscum Ra]] au luòc dei Santas de uei.
 
Au sègle VI un mostier i foguèt fondat.
Linha 44 :
Un grop de [[Viking]]s passèron lo dur ivèrn de [[859]]-[[860]] avant de saquejar la contrada.
 
En [[869]] lo còscòrs de Rotland, Evesque d'Arle, foguèt tornat ai crestians per lei Sarrasins, probablament ai Santas.
 
La glèisa fortificada foguèt bastida a partir dei sègles XI e XII.
Linha 50 :
En [[1448]] subre iniciativa dau [[rei Rainier]], lei relíquias dei Santas foguèron cercadas puei trobadas en preséncia dau legat dau Papa [[Pèir de Fois]].
[[Fichièr:Saintes-Maries-de-la-Mer Sarah.jpg|thumb|200px|left|Santa Sara, la verge negra]]
A la revolucionRevolucion la glèisa foguèt deteriorada (puei restaurada au sègle XIX).
 
Au sègle XIX lei Santas venguèron un luòc de romavatge dei [[ròms|gitans]] qu'i adòran Santa Sara la verge negra.
 
Lo baron [[Folco de Baroncelli-Javon]] s'i installèt e [[Vincent van Gogh]] i pintèt lei plajas e lei barcas.
[[Imatge:Vincent Willem van Gogh 018.jpg|thumb|200px|left|La mar dei SanteiSantas per Vincent Van Gogh]]
 
== Geografia ==
Linha 61 :
[[Image:Barges in Camargue-01.jpg|250px|left|thumb|Lo bac dau Sauvatge subre lo Pichòt Ròse a 4 km dei Santei Marias.]]
Lei Santei Marias de la Mar se situan en [[Provença]], subre la riba [[Mar Mediterran&egrave;a|mediterran&egrave;a]], en [[Camarga]] e a aperaqu&iacute; un quilom&egrave;tre a l'&egrave;st de la desbocadura dau Pichon [[Ròse]]. La comuna, fòrça espandida, compren mai que mai de tèrras alluvialas e de [[palun]]s. Lei tèrras agricòlas se situan a l'oèst, lòng dau Pichon Ròse e lei paluns a l'èst onte se tròba l'[[estanh dau Vacarés]].
Lei Santei Marias de la Mar son religadas a la vila d'ArlesArle, distanta de 38 km, per la [[Rota nacionala 570|RD 570]] e a la pichona Camarga vèrs [[Aigas Mòrtas]] e [[Montpelhièr]] peuper lo [[bac dau Sauvatge]], lo pònt de [[Selvareau]] e lo pònt de [[Sant Geli (Gard)|Sant Geli]]. Una pista permet d'accedir au far de la [[Far de la Gachòla|Gachòla]] e a aquelei de [[far de Beauduc|Beauduc]] e de [[far de Faraman|Faraman]].
iI a pas de gara masmai una linha d'autocars publics permet d'accedir totei lei jorns (quitament lo dimenge) a [[ArlesArle]]<ref>[http://www.saintesmaries.com/pdf/cars_arles.pdf PDF donant lei oraris dei cars (e autras informacions)]</ref>.
La comuna viu subretot de l'agricultura, de l'elevatge (cavaus, buòus) e dau torisme.
La vila bastida a l'entorn de la glèisa dei sègles [[sègle XI|XI]] e [[sègle XII|XII]] foguèt longtemps embarrada dins sei barris, e sèrva encara uei de traças d'aqueu passat istoric dins la configuracion de seis andronas sovent estrechas.
Linha 85 :
*[[Folco de Baroncelli-Javon]]
 
==VéserVeire tanben==
{{...}}