Lenin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 27 :
 
==== L'exili e la formacion dau corrent bolchevic ====
 
A la fin de son periòde de deportacion, Lenin foguèt pas autorizat de tornar s'installar dins una vila industriala. Lo 28 de julhet de [[1900]], chausiguèt donc de quitar [[Russia]]. Largament decimat per la repression menada per la polícia dau tsar, lo movement revolucionari rus aviá assaiat de tornar fondar un parti, lo [[Partit Obrier Sociau Democrata Rus]] (POSDR), en [[1898]] mai la temptativa èra estada rapidament enraiada.
 
La reorganizacion comencèt amb [[Gueorgui Plekhanov]] e Lenin que fondèron lo jornau ''Iskra'' (« Beluga » en [[occitan]]). Menaçat per la polícia, la redaccion deguèt regularament desmainatjar. Pasmens, lo problema pus important foguèt intèrne car de divergéncias importantas apareguèron rapidament entre lei partisans d'un jornau centrat sus lo melhorament immediat de la condicion obriera e aquelei favorables a un organe teoric intellectuau. Lenin refusèt aqueu destriament e decidèt d'explicar lei questions de politica e d'organizacion a un public larg. Critiquèt tanben l'accion dirècta practicada per lei grops anarquistas.
 
En parallèl, lo POSDR foguèt tornar organizar a son II{{nd}} Congrès que se debanèt en julhet e aost de [[1903]]. Un cinquantenau de delegats i sostenguèron lei tèsis de [[Gueorgui Plekhanov|Plekhanov]] e de Lenin. I defendiguèron la formacion d'un [[partit politic|partit]] d'avans-gàrdia, disciplinat e professionalizat, que sa mission seriá d'organizar la Revolucion sensa esperar una revòuta espontanèa dau pòble. Aquelei prepausicions suscitèron una oposicion viva de part deis autrei tendàncias dau partit mai la partença dei delegats dau [[Bund]]<ref>Lo [[Bund]] (Union Generala dei Trabalhaires Judieus) èra una organizacion socialista judieva [[antisionisme|antisionista]] qu'èra en favor de l'emancipacion dei trabalhaires judieus dins l'encastre dau [[socialisme]]. Quitèt lo POSDR après lo refús per lei delegats d'un estatut d'autonòmia au sen dau partit. O tornèt jónher en [[1906]] e se fragmentèt durant la [[Guèrra Civila Russa]]. Lo Bund [[Polonha|polonés]] subrevisquèt fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]] onte participèt a la resisténcia còntra [[Alemanha]].</ref> e deis « economistas »<ref>Leis « economistas » èran una faccion de sociaus democratas que luchavan subretot per lo melhorament dei condicions de vida deis obriers. Èran favorables a una aliança amb la borgesiá liberala.</ref> permetèt ai dos òmes d'obtenir la majoritat.
 
Se formèron alora au sen dau POSDR dos corrents dichs bolchevic (majoritari) e menchevic (minoritari). Rapidament, aquò entraïnèt una rompedura entre [[Gueorgui Plekhanov|Plekhanov]], preocupat de restablir un minimom de consensus entre lei doas tendàncias, e Lenin. Aqueu darrier foguèt ansin escartat de la redaccion de l’''Iskra''.
 
==== La Revolucion de 1905 e la scission entre Bolchevics e Menchevics ====