Infinitiu : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Crèa en tradusissent la pagina « Infinitif » |
|||
Linha 8 :
Los vèrbs [[Francés|occitan]] se classican en tres grops; la forma de l'infinitiu es le principal element permetent de determinar a quin grop apartenon un vèrb:
* 1èr grop, l'infinitiu s’acaba per '''-
* 2d grop, l'infinitiu s’acaba per '''-ir''' ('''Exemples:''' ''bastir, sentir'' ) ;
* 3n grop, totes los autres.
Linha 20 :
En [[Grèc ancian|grec ancian]], la terminason de l'infiniti es {{Grèc ancian|-ειν}} / {{Lang|grc-Latn|''-ein''}} per la forma tematica activa, {{Grèc ancian|-μεν}} / {{Lang|grc-Latn|''-men''}}, {{Grèc ancian|-ναι}} / {{Lang|grc-Latn|''-nai''}} o {{Grèc ancian|-μεναι}} / {{Lang|grc-Latn|''-menai''}} per l'atematic actiu, {{Grèc ancian|-θαι}} / {{Lang|grc-Latn|''-thai''}} ({{Grèc ancian|-σθαι}} / {{Lang|grc-Latn|''-sthai''}} se precedit d'una vocala) pel mediopassifu.
En grèc ancian l'infinitiu a un resson d'[[optatifu]] o
== Infiniti en esperanto ==
|