Règla del genitiu enclavat: le genitiu se plaça just après l’article, es adire entre l’article e lo mot designant lo possessor, o après repetcion de l’article<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=18}}</ref>. Dins lo grop nominal « lo filh del ciutadan » s’escriu en grèc: ''Ὁ τοῦ πολίτου υἱός'', literalament « lo del ciutadan filh » ; mas es tanben possible de posicionar lo genitiu après repeticion de l'article, per exemple : ''Ὁ υἱός ὁ τοῦ πολίτου'', « lo filh lo del ciutadan ». L’adjectiu, el, se plaça mai sovent entre l'article e lo nom (τὸ μικρὸν ἄνθος : la pichona flor), o alara après lo nom amb una repeticion de l’article (''τὸ ἄνθος τὸ μικρόν'', literalament « la flor la pichona »).
Le grec ancien se caractérise également par le maintien d’une règle de l’indo-européen commun, qui stipule qu’un verbe dont le sujet est un nom neutre pluriel ne se conjugue pas au pluriel mais au singulier<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=27}}</ref>. Voir l’article consacré à la règle dite « ''<nowiki><span about="#mwt51" class="lang-grc" data-cx="[{&quot;adapted&quot;:true,&quot;partial&quot;:false,&quot;targetExists&quot;:true}]" data-mw="{&quot;parts&quot;:[{&quot;template&quot;:{&quot;target&quot;:{&quot;wt&quot;:&quot;Grèc ancian&quot;,&quot;href&quot;:&quot;./Modèl:Grèc ancian&quot;},&quot;params&quot;:{&quot;1&quot;:{&quot;wt&quot;:&quot;Τὰ ζῷα τρέχει&quot;}},&quot;i&quot;:0}}]}" data-ve-no-generated-contents="true" id="mw2w" lang="grc" typeof="mw:Transclusion">Τὰ ζῷα τρέχει</span></nowiki>'' ».
== Influéncia del grèc ancian sus las lengas modèrnas ==
=== Lo dedal sicròn del cosmos politic ===
Vaquí un exemple per illustrar l’omnipreséncia del grèc dis las lengas occidentalas, un tèxte de [[Xenofon Zolotas]] (Ξενοφών Ζολώτας) que cada mot (levat los mots-otils) es d’origina grèga:{{Citacion blòt|Kyrie, sens apostrofar ma retorica dins l’emfasi e la pletòra, analizaraianalizarài elipticament, sens pas cap de gallicisme, lo dedal sincròn del còsmos politic caracterizat per de sindròmas de crisi paralisant l’organizacion sistematica de nòstra economia. Sèm periodicament esceptics e neurastenics fàcia a aquestes paroxismes perifrastics, aquesta bolimia dels demagògs, aquestas iperbòlas, aquestes paradòxes ipocrits e cinics que simbolizan una democracia anacronica e caotica. Los fenomèns fantastics que nos son profetizatprofetizats per l’epòca astronomica destronarán los programas raquitics, ibrids e esporadics de nòstre cicle atomic. Sola una panacèa autentica e draconiana metamorfosarà aquesta agonia prodròma de l’apocalipsi e una genèsi omològa del Fenix. Los economistas tecnocratas seràn los estratègis d’un teatre polemic e dinamic e non pas los proselitas del marasme. Autoctòns ellenistics, dins una apologia catartica, salmodiem los teorèmas de la democracia tesaurizanta e eroïca, siam allergics als parasitas allogèns que los sofismes tròp ialins an pas qu’una pseudodialectica. En epilòg a aquestas agapas, mon amfòra a l’apogèu, profretisi tota euforia e apoteòsi a Sènher Giscard d’Estanh, prototipe entosiasmant de la neoortodoxia economica e simbòl de la palingenesia de son etnia gallica.}}
== Annèxes ==
|