Grèc antic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Grec ancien »
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Linha 39 :
 
==== Sistèma nominal ====
{{Article détaillédetalhat|DéclinaisonsDeclinasons dudel grecgrèc ancienancian}}Los noms possedisson cinc [[Cas gramatical|cas]] ([[nominatiu]], [[vocatiu]], [[Accusatiu|accusatiu,]] [[genitiu]] e [[datiu]])<ref name="cas">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=17-18}}</ref>, tres [[Genre gramatical|genres]] (masculin, feminin e neutre)<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=26}}</ref> e tres [[Nombre gramatical|nombres]] (singular, dual, plurial)<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=21}}</ref>. Lo grèc modèrne utiliza pas pus lo datiu, Levat unas expressions coma ''en taxei'', mas los autres cas demoran mai sovent.
 
I a tres grands tipes de declinasons, pels noms e adjectius (tipe en -α / -η, tipe [[Vocala tematica|tematic]] en -ος e tipe atematic), que possedisson de sostipes. Los pronoms seguisson un sistèma que lor es pròpre e que, avent influenciat los tipes nominals, ne son pas plan alunhats.
 
==== Sistèma verbal ====
{{Article détaillédetalhat|ConjugaisonsConjugasons dudel grecgrèc ancienancian}}Los verbes an tres [[Diatèsi|voces]] (activa, mejana e passiva), tres [[Persona (gramatica)|personas]] e tres [[Nombre gramatical|nombres]]<ref name="verbes">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=30}}</ref>. Se conjugan segon sièis [[Mòde (gramatica)|mòdes]] : quatre personals ([[Indicatiu (gramatica)|indicatiu]], [[Imperatiu (gramatica)|imperatiu]], [[Subjonctiu (gramatica)|subjonctiu]] e [[Optatifu (gramatica)|optatifu]]) e dos impersonal ([[infinitiu]] e [[Participi (gramatica)|participi]])<ref name="verbes" />. Existís set [[Temps (gramatica)|temps]] ([[Present (gramatica)|present]], [[Imperfièch (gramatica)|imperfièch]], aorist, [[Futur (gramatica)|futur simple]], [[Perfach (gramatica)|perfach]], [[Plus que perfach|plus que perfach]], e [[Futur anterior|futur anterior]], los dos darrièrs essent rarament utilizats), que pasmens existisson pas a totes los mòdes.
 
En mai del temps, lo verbe exprimís subretot tres aspèctes ([[Aspècte perfectiu/imperfectiu|aspècte perfectiu/imperfectiu]] e estatic)<ref name="verbes">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=30}}</ref> e, coma totas la lengas, diferents mòde de procès ([[inchoatiu]], [[iteratiu]], [[frequentatiu]], etc.). Sol l'indicatiu marca lo temps; als autres mòdes, ces l'aspècte qu’es mai sovent indicat
Linha 69 :
 
=== Lo dedal sicròn del cosmos politic ===
Vaquí un exemple per illustrar l’omnipreséncia del grèc dis las lengas occidentalas, un tèxte de [[Xenofon Zolotas]] (Ξενοφών Ζολώτας) que cada mot (levat los mots-otils) es d’origina grèga:{{CitationCitacion blocblòt|KyriéKyrie, sanssens apostropherapostrofar ma rhétoriqueretorica dansdins l’emphasel’emfasi ete la pléthorepletòra, j’analyseraianalizarai elliptiquementelipticament, sanssens nulpas cap de gallicisme, lelo dédalededal synchronesincròn dudel cosmoscòsmos politiquepolitic caractérisécaracterizat parper desde syndromessindròmas de crisecrisi paralysantparalisant l’organisationl’organizacion systématiquesistematica de notrenòstra économieeconomia. NousSèm sommesperiodicament périodiquementesceptics sceptiquese etneurastenics neurasthéniquesfàcia devanta cesaquestes paroxysmesparoxismes périphrastiquesperifrastics, cetteaquesta boulimiebolimia desdels démagoguesdemagògs, cesaquestas hyperbolesiperbòlas, cesaquestes paradoxesparadòxes hypocritesipocrits ete cyniquescinics quique symbolisentsimbolizan uneuna démocratiedemocracia anachroniqueanacronica ete chaotiquecaotica. LesLos phénomènesfenomèns fantastiquesfantastics qu’onque nousnos prophétiseson pourprofetizat l’époqueper astronomiquel’epòca détrônerontastronomica lesdestronarán programmeslos rachitiquesprogramas raquitics, hybridesibrids ete sporadiquesesporadics de notrenòstre cyclecicle atomiqueatomic. SeuleSola uneuna panacéepanacèa authentiqueautentica ete draconiennedraconiana métamorphoserametamorfosarà cetteaquesta agonieagonia prodromeprodròma de l’apocalypsel’apocalipsi ete uneuna genèsegenèsi homologueomològa dudel PhénixFenix. LesLos économisteseconomistas technocratestecnocratas serontseràn leslos stratègesestratègis d’un théâtreteatre polémiquepolemic ete dynamiquedinamic ete non lespas prosélyteslos duproselitas del marasme. AutochtonesAutoctòns helléniquesellenistics, dansdins uneuna apologieapologia cathartiquecatartica, psalmodionssalmodiem leslos théorèmesteorèmas de la démocratiedemocracia thésaurisantetesaurizanta ete héroïqueeroïca, soyonssiam allergiquesallergics auxals parasitesparasitas allogènesallogèns dontque leslos sophismessofismes troptròp hyalinsialins n’ontan qu’unepas pseudodialectiquequ’una pseudodialectica. En épilogueepilòg àa cesaquestas agapesagapas, mon amphoreamfòra àa l’apogéel’apogèu, je prophétiseprofretisi toutetota euphorieeuforia ete apothéoseapoteòsi àa MonsieurSènher Giscard d’Estaingd’Estanh, prototypeprototipe enthousiasmantentosiasmant de la néo-orthodoxieneoortodoxia économiqueeconomica ete symbolesimbòl de la palingénésiepalingenesia de son ethnieetnia galliquegallica.}}
 
== Annèxes ==