Grèc antic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Grec ancien »
Linha 1 :
[[Fichièr:Magna_Graecia_ancient_colonies_and_dialects-fr.svg|vinheta|280x280px|Destriaments dels dialèctes del grèc ancian vèrs -400 en Grècia Granda]]
#REDIRECT [[Grèc (lenga)#Lo grèc ancian o classic]]
Lo '''grèc ancias''' es l’estapa istorica de la [[Grèc (lenga)|lenga grèga]] que s’espandís de sègle IX AbC al VI ApC. Principala lenga parlada e escricha en [[Grècia antica]], ven lo vector de la [[Literatura grèga antica|literatura grèga antica]] que produch fòrça òbras literàrias e scientificas d’influéncias durabla, coma l’''[[Iliada]]'' e l’''[[Odissèa]]'' attribuidas dins l'Antiquitat al poèta legendari [[Omèr]]. Se destrai en grèc ancian diferents dialèctes plan distinctes, lo mai utilizat èra l'[[Atic (dialècte)|atic]].
 
D'en primièr notat mejan lo [[Lineari B|lineari B]], un [[sillabari]], la lenga grèga antica utiliza mai durablament l'[[Alfabet grèc|alfabet grèc]], influenciat per l'[[Alfabet fenician|alfabet fenician]]. Coma [[Lenga flexionala|lenga flexionala]], lo grèc ancian possedís [[Declinasons del grèc ancian|tres declinasons]] estructuradas segon cinc [[Cas gramatical|cas]], tres [[Genre gramatical|genres gramaticals]] (masculin, femenin e neutre) e tres [[Nombre gramatical|nombres]] (singular, dual, plurial). Los verbes grècs ancians an tres [[Diatèsi|diatèsis]] (activa, mejana e passiva) e son classificadas en dos grands sistèmas de conjugason que son [[Vocala tematica|tematics]] o atematics. La sintaxe es fòrça sopla.
 
Lo grèc ancian aguèt una influéncia durabla sus fòrça lengas pendent e après l'Antiquitat, e find uèi. Fòça mots foguèron manlevats del grèc ancian (a vegda mejans lo [[latin]]). Aquesta lenga contunha d’èsser utilizada per fabregar de [[Neologisme|neologismes]], coma dins lo camp de las sciéncias.
 
== Dialèctes ==
A l’origina, existissiá una granda varietat de [[Dialècte|dialèctes]], amassats en quatre grops: arcadochipriòta, dorian, eolian e ionian-atic<ref name="dialecte">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=XI}}</ref>. Parlar ''del'' grèc ancian a pas grand sens quand se vòl referir a un dels idiòmas antics: dins los fachs, pasmens, ''lo'' grèc ancian designa l’[[Atic (dialècte)|atic]] (dialècte del grop ionian-atic), lenga de l’[[Democracia ateniana|Atenas antica]]. Es en efièch la lenga qu’es escricha la màger partida de la [[Literatura grèga|literatura grèga]] classica<ref name="dialecte" />. Pendent lo periòde ellenistic e la mescla de las populacions ellenofònas ne resultant, la [[Koinè|''Koinè'']], lenga comuna (es lo sens de l'adjectiu {{Grèc ancian|κοινός}}, {{Lang|grc-Latn|''koinós''}}) Eissit de diferents dialèctes del grop ionian-atic, s'impausèt progressivament al prejudici dels dialèctes, venent atal la ''[[Lingua franca|lingua franca]]'' de l’[[Antiquitat]], en concurréncia amb lo [[latin]]<ref name="dialecte" />.
 
La ''koinè'' venguèt enseguida [[Lenga oficiala|lenga oficiala]] de l’[[Empèri Bizantin|Empèri roman d'Orient]] abans de contunhar d’evoluir per far espelir lo [[Grèc modèrne|grèc modèrne]] d’uèi<ref name="dialecte">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=XI}}</ref>.
 
== Escritura ==
La primièra forma d'escritura atestada per notar un dialècte grèc es lo [[Lineari B|lineari B]], un [[sillabari]] sens rapòrt amb l'[[Alfabet grèc|alfabet grèc]], servissent a transcriure lo [[micenian]], forma arcaïca d'un dialècte arcadoqupriòta utilizada en Grècia continentala e en [[Creta|Crèta]] entre gaireben 1550 e 1200 AbC. Entre 800 e 200 AbC., una escritura pròcha, lo sillabari chipriòta, foguèt utilizada a [[Chipre (illa)|Chipre]] per transcriure lo grèc e l'eteoquipriòta (una lenga non indo-europèa parcialament deschifradas, benlèu aparentada al [[lemnian]] e a l'[[etrusc]]).
 
D’escrituras mai ancianas existèron en Grècia, mas aurián pas a estat utilizat a notar lo grèc:
 
* lo lineari A (entre 1800 e 1450 AbC., en Crèta e dins d’illas Egèas) ;
* lo cretés ieroglific (entre 1750 e 1600 AbC. en Crèta) ;
* l disc de Faistos (datacion discutida) compòrta una escritura sens pas cap d’autre exemple ;
* lo sillabari chipro-minoan, a vegada nomenat lineari C (entre 1500 e 1200 AbC., a Chipre), benlèu derivat del lineari A e possiblament a l'origina del sillabari chipriòta mai tardièr. Èra benlèu utilizat per notar una forma primitiva d'eteochipriòta.
 
Totas aquestas escrituras èran benlèu de natura sillabica.
 
Es enseguida l'[[Alfabet grèc|alfabet grèc]], eritat dels [[Fenicia|Fenicians]] e de lor alfabet, que foguèt utilizat jos diferentas versions (dichas epicoricas) a partir del sègle IX AbC. o del sègle VIII AbC. puèi foguèt normalizat e impausat al rèste del mond ellenofòn per Atenas en 403 AbC<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=1}}</ref>. Apondent de vocalas a aqueste [[Alfabet consonatic|abjad]] semitic, los Grècs son los inventors dels alfabets occidentals. En efièch, manlevat pels [[Etruscs]] (cf. [[Alfabet etrusc]]), que lo transmetèron als [[Empèri roman|Romans]], Que faguèron espelir l'[[Alfabet latin|alfabet latin]] mas tanben, sens passar pels Etruscs, à l'[[Alfabet gotic|alfabet gotic]], a l'[[Alfabet cirillic|alfabet cirillic]], a l'[[Alfabet còpte|alfabet còpte]], etc.
 
Vejatz l'[[Istòria de l'alfabet grèc|istòria de l'alfabet grèc]] dins un article detalhat.
 
== Fonologia ==
Lo grèc ancian est una lenga d’[[Accent de nautor|accent de nautor]] possedissent doas intonacions: aguda e circonflèxa<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=5}}</ref>. Se caracteriza tanben per un sistèma de aussi consonantas aspiradas e per un jòc d'oposicions de quantitats vocalicas. Existís diferentas règlas de [[sandhi]], intèrnes e extèrnes.
 
 
Passant de l'[[Protoindoeuropèu|indoeuropèu comun]] al grèc ancian, la lenga subiguèt modificacions foneticas que las mai flagrantas son descrichas per la [[Lei de Grassmann|lei de Grassmann]], la [[Lei d'Osthoff|lei d'Osthoff]] e le [[Lei de Rix|lei de Rix]]. Mai se nòta que permet de tornar dins fòrça escasenças la coloracion de las laringalas indoeuropèa. Fin finala, es una [[Isoglosa centum-satem|lenga centum]].
 
== Gramatica ==
 
=== Morfologia ===
Coma d’autras [[Indoeuropèu|lengas indoeuropèas]] ancianas, lo grèc es nautament [[Lenga flexionala|flexional]]. En mai de l'utilisation de [[Desinéncia|desinéncias]], lo grèc se caracteriza per de procediments eritat de l'indoeuropèu comun coma l'[[Alternança vocalica|alternança vocalica]] e l'utilizacion del[[Redoblament (lingüistica)|redoblament]].
 
==== Sistèma nominal ====
{{Article détaillé|Déclinaisons du grec ancien}}Los noms possedisson cinc [[Cas gramatical|cas]] ([[nominatiu]], [[vocatiu]], [[Accusatiu|accusatiu,]] [[genitiu]] e [[datiu]])<ref name="cas">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=17-18}}</ref>, tres [[Genre gramatical|genres]] (masculin, feminin e neutre)<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=26}}</ref> e tres [[Nombre gramatical|nombres]] (singular, dual, plurial)<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=21}}</ref>. Lo grèc modèrne utiliza pas pus lo datiu, Levat unas expressions coma ''en taxei'', mas los autres cas demoran mai sovent.
 
I a tres grands tipes de declinasons, pels noms e adjectius (tipe en -α / -η, tipe [[Vocala tematica|tematic]] en -ος e tipe atematic), que possedisson de sostipes. Los pronoms seguisson un sistèma que lor es pròpre e que, avent influenciat los tipes nominals, ne son pas plan alunhats.
 
==== Sistèma verbal ====
{{Article détaillé|Conjugaisons du grec ancien}}Los verbes an tres [[Diatèsi|voces]] (activa, mejana e passiva), tres [[Persona (gramatica)|personas]] e tres [[Nombre gramatical|nombres]]<ref name="verbes">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=30}}</ref>. Se conjugan segon sièis [[Mòde (gramatica)|mòdes]] : quatre personals ([[Indicatiu (gramatica)|indicatiu]], [[Imperatiu (gramatica)|imperatiu]], [[Subjonctiu (gramatica)|subjonctiu]] e [[Optatifu (gramatica)|optatifu]]) e dos impersonal ([[infinitiu]] e [[Participi (gramatica)|participi]])<ref name="verbes" />. Existís set [[Temps (gramatica)|temps]] ([[Present (gramatica)|present]], [[Imperfièch (gramatica)|imperfièch]], aorist, [[Futur (gramatica)|futur simple]], [[Perfach (gramatica)|perfach]], [[Plus que perfach|plus que perfach]], e [[Futur anterior|futur anterior]], los dos darrièrs essent rarament utilizats), que pasmens existisson pas a totes los mòdes.
 
En mai del temps, lo verbe exprimís subretot tres aspèctes ([[Aspècte perfectiu/imperfectiu|aspècte perfectiu/imperfectiu]] e estatic)<ref name="verbes">{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=30}}</ref> e, coma totas la lengas, diferents mòde de procès ([[inchoatiu]], [[iteratiu]], [[frequentatiu]], etc.). Sol l'indicatiu marca lo temps; als autres mòdes, ces l'aspècte qu’es mai sovent indicat
 
Existís doas grandas categorias de conjugason: las [[Vocala tematica|tematicas]] (o ''verbes en -ω'') e las atematicas (dich ''verbes en -μι'')<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=31}}</ref> : los verbes tematics se caracterizan per la preséncia d'una vocala abans la desinéncia, absenta dins los verbes atematics. Aquestas categorias se divisan en un grand nombre de soscategorias. Lo sistèma verbal es plan complèce que la flexion utiliza fórça procediments coma l'alternança vocalica, la sufixacion pel jòc de desinéncias, l'utilizacion d'una vocala tematica, coma l'aument e lo [[Redoblament (lingüistica)|redoblament]]. A totes aquestes procediments s’apondon de modificacions foneticas importantas al sel d'un mèsme [[paradigma]].
 
=== Sintaxe ===
Tot aquò es indicatiu, que al biais de fòrça lengas flexionalas, lo grèc ancian ten un granda liberta dins la plaça dels grops.
 
Pels verbes, le grèc plaça sovent lo verbe en fin de proposicion, que siá la principala o subordonada, mas plan mens sistematicament que lo latin. Existís una excepcion pels imperatius e los verbes de torn impersonal (coma lo verbe « èsser » : ''ἐστί'', « es ») que son mai sovent al començament de proposition.
 
Règla del genitiu enclavat: le genitiu se plaça just après l’article, es adire entre l’article e lo mot designant lo possessor, o après repetcion de l’article<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=18}}</ref>. Dins lo grop nominal « lo filh del ciutadan » s’escriu en grèc: ''Ὁ τοῦ πολίτου υἱός'', literalament « lo del ciutadan filh » ; mas es tanben possible de posicionar lo genitiu après repeticion de l'article, per exemple : ''Ὁ υἱός ὁ τοῦ πολίτου'', « lo filh lo del ciutadan ». L’adjectiu, el, se plaça mai sovent entre l'article e lo nom (τὸ μικρὸν ἄνθος : la pichona flor), o alara après lo nom amb una repeticion de l’article (''τὸ ἄνθος τὸ μικρόν'', literalament « la flor la pichona »).
 
Le grec ancien se caractérise également par le maintien d’une règle de l’indo-européen commun, qui stipule qu’un verbe dont le sujet est un nom neutre pluriel ne se conjugue pas au pluriel mais au singulier<ref>{{harvsp|Vernhes|2016|id=vernhes|p=27}}</ref>. Voir l’article consacré à la règle dite « ''<nowiki><span about="#mwt51" class="lang-grc" data-cx="[{&amp;quot;adapted&amp;quot;:true,&amp;quot;partial&amp;quot;:false,&amp;quot;targetExists&amp;quot;:true}]" data-mw="{&amp;quot;parts&amp;quot;:[{&amp;quot;template&amp;quot;:{&amp;quot;target&amp;quot;:{&amp;quot;wt&amp;quot;:&amp;quot;Grèc ancian&amp;quot;,&amp;quot;href&amp;quot;:&amp;quot;./Modèl:Grèc ancian&amp;quot;},&amp;quot;params&amp;quot;:{&amp;quot;1&amp;quot;:{&amp;quot;wt&amp;quot;:&amp;quot;Τὰ ζῷα τρέχει&amp;quot;}},&amp;quot;i&amp;quot;:0}}]}" data-ve-no-generated-contents="true" id="mw2w" lang="grc" typeof="mw:Transclusion">Τὰ ζῷα τρέχει</span></nowiki>'' ».
 
== Influéncia del grèc ancian sus las lengas modèrnas ==
[[Fichièr:Beginning_Odyssey.svg|vinheta|Los nòus primièrs vèrs de l’''[[Odissèa]]'' d'[[Omèr]].]]
 
=== Mots sabents e radicals grècs ===
Un grand nombre de mots en [[latin]], e lengas latinas son d'origina grèga, e la majoritat dels [[Neologisme|neologismes]] sabents utilizats pel monde es bastida sus de radicals grècs (sobent mesclat de radicals latins).
 
=== Mots corrents ===
De mots coma « botica », « caractèr » ou « [[burre]] » vendrián dels grèc ancian, passats pel latin. Patiguèron de las mèsmas [[Modification fonetica|modifications foneticas]] que los autres mots eritats e son ara plan alunhats de lor etimon grès que cal reconéisser rèire cadun d’aquestes: {{Grèc ancian|ἀποθήκη}}, {{Lang|grc-Latn|''apothếkê''}} ; {{Grèc ancian|χαρακτήρ}}, {{Lang|grc-Latn|''kharaktếr''}} et {{Grèc ancian|βούτυρον}}, {{Lang|grc-Latn|''boúturon''}}.
 
=== Lo dedal sicròn del cosmos politic ===
Vaquí un exemple per illustrar l’omnipreséncia del grèc dis las lengas occidentalas, un tèxte de [[Xenofon Zolotas]] (Ξενοφών Ζολώτας) que cada mot (levat los mots-otils) es d’origina grèga:{{Citation bloc|Kyrié, sans apostropher ma rhétorique dans l’emphase et la pléthore, j’analyserai elliptiquement, sans nul gallicisme, le dédale synchrone du cosmos politique caractérisé par des syndromes de crise paralysant l’organisation systématique de notre économie. Nous sommes périodiquement sceptiques et neurasthéniques devant ces paroxysmes périphrastiques, cette boulimie des démagogues, ces hyperboles, ces paradoxes hypocrites et cyniques qui symbolisent une démocratie anachronique et chaotique. Les phénomènes fantastiques qu’on nous prophétise pour l’époque astronomique détrôneront les programmes rachitiques, hybrides et sporadiques de notre cycle atomique. Seule une panacée authentique et draconienne métamorphosera cette agonie prodrome de l’apocalypse et une genèse homologue du Phénix. Les économistes technocrates seront les stratèges d’un théâtre polémique et dynamique et non les prosélytes du marasme. Autochtones helléniques, dans une apologie cathartique, psalmodions les théorèmes de la démocratie thésaurisante et héroïque, soyons allergiques aux parasites allogènes dont les sophismes trop hyalins n’ont qu’une pseudodialectique. En épilogue à ces agapes, mon amphore à l’apogée, je prophétise toute euphorie et apothéose à Monsieur Giscard d’Estaing, prototype enthousiasmant de la néo-orthodoxie économique et symbole de la palingénésie de son ethnie gallique.}}
 
== Annèxes ==
 
=== Bibliografia ===
 
==== Diccionari del grèc ancian ====
 
* Henri Estienne, ''Thesaurus linguæ græcæ'', 1572. <span class="need_ref" style="cursor:help;" title="Ce passage nécessite une référence.">C'est le plus complet des dictionnaires de la langue grecque</span><sup class="need_ref_tag" style="padding-left:2px;">[réf.<nowiki><span typeof="mw:Entity">&</nowiki>nbsp;<nowiki></span></nowiki>nécessaire]</sup> [[Catégorie:Article à référence nécessaire]] . Il fut réédité en 2008 par l'éditeur italien [http://www.scuoladipitagora.it/ La scula di Pitagora] en 9 volumes. [[Catégorie:Article à référence nécessaire]]
* Anatole Bailly (dir.), ''Dictionnaire grec-français'', Paris, Hachette, 1895 (nombreuses rééditions, plusieurs refontes).
 
==== Gramaticas del grès ancian ====
 
* Éloi Ragon, ''Grammaire grecque'', Paris, De Gigord, 1889 (édition refondue par A. Dain, J. De Foucault et P. Poulain en 1951).
* Jean Allard et F. de Feuillâtre, ''Grammaire grecque'', Paris, Hachette, 1944 (deuxième version refondue en 1963).
* A. L. Sihler, ''New Comparative Grammar of Greek and Latin'', Oxford, Oxford University Press, 1995.
* Ch. Van de Vorst, ''Grammaire grecque'', H. Dessain, 1987, {{ISBN|2-502-07001-5}}
 
==== Sus la sintaxi del grèc ancian ====
 
* Jean Humbert, ''Syntaxe grecque'', Paris, Klincksieck, 1945 (3e éd. 1960).
* Marcel Bizos, ''Syntaxe grecque'', Paris, Vuibert, 1947.
 
==== Manuals de grèc ancian ====
 
* Jean-Victor Vernhes, ἕρμαιον : Initiation au grec ancien, Paris, Éditions Ophrys,‎ 2016 (1re éd. 1994), 421 p. (<nowiki>ISBN 978-2-7080-0728-4</nowiki>). .
 
==== Sus l'accentuacion grèga ====
 
* Michel Lejeune, ''Précis d'accentuation grecque'', Paris, Hachette, 1945.
 
==== Sus las particulas grègas ====
 
* John Dewar Denniston, ''Greek Particles'', Oxford, Clarendon Press, 1934 (2e éd. 1954).
 
==== Estudis de linguistica sul grèc ancian ====
 
* Pierre Chantraine, ''Dictionnaire étymologique de la langue grecque'', Paris, Klincksieck, 1968 (3e éd., 1980 ; nouvelle éd. avec un supplément, 2009).
* Charles de Lamberterie, « Le grec ancien », dans ''Dictionnaire des langues'', Paris, PUF, 2011, p. 487–498.
* M. Meier-Brügger, ''Griechische Sprachwissenschaft'', 2 vol., Berlin, Walter de Gruyter, 1992.
* Antoine Meillet, ''Aperçu d'une histoire de la langue grecque'', 4e éd., Paris, Hachette, 1935 (1re éd., 1913).
* J. Perrot, « Le grec ancien », dans ''Le langage'', sous la dir. de A. Martinet, Paris, Gallimard (La Pléiade), 1968, p. 906–928.
 
==== Obratge grand public ====
 
* (it) Andrea Marcolongo, La lingua geniale : 9 ragioni per amare il greco, GLF editori Laterza, 2016 (<nowiki>ISBN 9788858125250</nowiki>, OCLC 981545565), traduit en français sous le titre ''La Langue géniale. 9 bonnes raisons d'aimer le grec''.
* Bernard Sergent, ''Notre grec de tous les jours. Petit dictionnaire pour un usage quotidien'', Imago, 2017.
 
=== Articles connèxes ===
 
* [[Lingüistica|linguistique]]
** [[Lista de lengas del Mond|liste de langues]]
*** [[Lengas per familha|langues par famille]]
**** [[Indoeuropèu|langues indo-européennes]]
***** langues helléniques
* dialectes du grec ancien ;
* déclinaisons du grec ancien ;
* conjugaisons du grec ancien ;
* particularités de la négation en grec ancien ;
* phonologie du grec ancien, accentuation du grec ;
* [[Alfabet grèc|alphabet grec]], diacritiques de l'alphabet grec, lettres supplémentaires de l'alphabet grec et histoire de l'alphabet grec ;
* Numération grecque ;
* littérature grecque.
* [[Lenga mòrta|Langue morte]]
 
=== Lien externe ===
 
* [http://juxta.free.fr Les Auteurs latins, Les Auteurs grecs] - Nombreux textes latins et grecs en juxtalinéaire (c'est-à-dire avec une traduction phrase par phrase).
 
== Referéncias ==
<references responsive="" group=""></references>
[[Categoria:Portal:Lengas/Articles ligats]]
[[Categoria:Lenga flexionala]]
[[Categoria:Lenga SVO]]
[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]