Peloponès : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 29 :
Amb l'aflaquiment de l'[[Empèri Bizantin|Empèri roman d'Orient]] dins los [[Balcans]] a la fin del sègle VI, l'interior del Peloponès es occupat per de tribus [[eslavas]] qui se mesclan a la populacion grèga e s'autogovernan en [[Esclavinias]], alara que las costas e los punts fòrts coma Corint o [[Nauplia]] demoran dins las mans dels [[Empèri Bizantin|Bizantins]]. La peninsula torna pauc a pauc a l'autoritat bizantina a la mitat del sègle VIII, amb ellenizacion e cristianizacion dels Eslaus, assimilats per la populacion grèga autoctona, a que s'apondaon de refugiats grècs venguts d'autras regions alara perdudas per l'Empèri<ref>{{en}}Fine, J.V.A. (1983) ''The Early Medieval Balkans'', p.64 e 82</ref>.
 
A partir del sègle XII, se nomena '''''Morèa''''' (en grèc Μωρέας o Μωριάς), mot d'etimologia incertana<ref>{{fr}}Introduction de la ''Relation du voyage de la commission scientifique de Morée'' [http://books.google.fr/books?id=QX6e_u7BxLUC&printsec=frontcover&source=gbs_v2_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false en linha]</ref>{{,}}<ref>{{fr}}Paparrigopoulos, ''Le nom de la Morée'' [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bch_0007-4217_1881_num_5_1_4247 en linha]</ref>. La Morèa es conquerida après la [[Quatrena Crosada]] pels Francs de [[Guilhèm de Champlitte]] e de [[GeoffroiJaufré Ier de Villehardouin|Geoffroi I{{èr}} de Villehardouind'Acaia]], que fondèt un principat en [[1248]]: lo [[principat d'Acaia]] o de Morèa. A la mort de son filh, lo principat passa als Angevins de Nàpols (1278) puèi alas Navarreses (1396), en luta contra los Bizantins<ref>{{fr}}René Bouchet, ''Chronique de Morée'', Belles Lettres (2005) [http://www.amazon.fr/Chronique-Mor%C3%A9e-Anonyme/dp/2251339469/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1285424735&sr=1-1#reader_2251339469 lire en ligne]</ref>.
 
Lo sud èst de la peninsula torna jol contraròtle bizantin en 1262 e forma la « Morèa bizantina », alara que lo principat d'Acaia cobrís lo nòrd e l'oèst de la peninsula. A partir del sègle, Bizanci dona una delegacion larga de poder als governaires grècs de Morèa, portant lo títol de [[despòta]]s, sovent membres de la dinastia reinanta. Lo [[Despotat de Morèa]] fuguèt alara tengut pels filh de l'emperaire [[Joan VI Cantacuzèn]] que demorava a [[Mistra]] fins 1382. Lor accion fuguèt eficaça, tornan far valor lo país desertat al respècte de l'apòrt de la populacions albanesas e contunhar la reconquista contra los Francs. Tanben avián de rebutar las primièras atacas turcas. Lor accion las contunhèron lo primièr dels despòtas [[Paleològ]], [[TeodorTeodòr IerIèr Paleològ|TeodorTeodòr I{{èr}}]].
 
Los Grècs capitèron a tornar conquerir la partida mai granda de la peninsula al començament del sègle XV, mai l'arribada dels [[Empèri otoman|Turcs]] los obliguèt a acceptar lor sobeiranetat. Las darrièras plaças bizantinas e francas de Morèa foguèron integradas a las possessions de [[Republica de Venècia|Venècia]] dins la segonda mitat del sègle XV.