Civilizacion cartaginesa : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Anullacion de las modificacions 2106327 de Erunberri (discussion)
Balisa : Desfés
Linha 12 :
 
==== Fenicians en Africa ====
En [[Africa del Nòrd]] que, d'en primièr, seriá estat pels fenicians pas qu'una simpla etapa sus la rota dels metals cap a [[Espanha]], lèu se creèt d'establiments fenicians, coma Utica que foguèt fondada en 1101 AbC. segon [[Plini l'Ancianlo Vièlh|Plini lo Vièlh]]<ref>Plini l'Ancianlo Vièlh, ''Istòria naturala'', XVI, 216</ref>. Al sègle <span class="romain">XII</span><sup> Abc </sup>se coneis tanben un establiment a Lixus ([[Marròc]])<ref>Plini l'Ancianlo Vièlh, ''op. cit.'', XIX, 63</ref> e la fondacion de Gadés ([[Cadis]], [[Espanha]]<ref>Vellei Patercul, ''Istòria romana'', I, 2, 3</ref>).
[[File:Routes_commerciales_des_Phéniciens-fr.svg|thumb|Rotas del comèrci fenician]]
La data de la fondacion de [[Cartage]] per [[Didon]], una princessa [[Tir (Liban)|tirena]], es objècte de debat, dempuèi l’Antiquitat fins ara. Doas tradicions anticas s'afrontèron<span></span>: la mai difusada la situava en [[-814|814 AbC]], segon Timèu de Tauromenion que ne demòra pas que de fragments<ref>Fragment 82</ref> utilizats per d’autres autors. L’autra legenda fa nàisser Cartage a l'epòca de la [[guèrra de Tròia]], tradicion utilizada per [[Apian]]<ref>Appiean, ''Libica'', I, 1</ref>.
Linha 267 :
==== Rotas dels metals preciós produchs e importats ====
[[File:Casa1.jpg|left|thumb|Mòstra de vases d’origina grèga e etrusca, argila, al musèu nacional del Bardo]]
Los Cartagineses, tot coma lors ancessors fenicians, èran d’excellents marins e comerçants. L’istorian latin [[Plini l'Ancianlo Vièlh]] escriu a lor subjècte « los Punics inventèron lo comèrci »<ref>François Decret, ''op. cit.'', p. 103</ref>.
 
Coma Tir, Cartage fasiá lo negòci dels metals, carcan subretot de matèrias primièras que li permetèron de constituir sa riquesa e de desvolopar son malhum comercial: [[Argent (metal)|argent]], mas tanben [[coire]] e [[Estanh (element)|Estanh]] venent dels establiments del sud de l’[[Ispània]] (reialme de Tartessos). Dins aquela region, las minas èran a l'encòp aisidament espleitablas e accessiblas. L’estanh se trobava tanben dins las illas Cassiteridas (actuala [[Grand Bretanha]]).
Linha 378 :
 
==== De veire ====
Segon una legenda contada per [[Plini l'Ancianlo Vièlh]]<ref>Plini l'Ancianlo Vièlh, ''op. cit.'', XXXVI, 190-191</ref>, lo [[veire]] foguèt inventat pels Fenicians, que n'aurián gardat lo secret de fabricacion pendent un periòde long. De segur, desvelopèron la tecnica del bufatge e subretot comercializat lor produccion a granda escala<ref>Éric Gubler, « Verrerie », ''Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique'', p. 490</ref>, qu'aurián fach naisser la legenda.
 
Las descobèrtas son pro frequentas suls sites arqueologics<ref>Maria Luisa Uberti, « Le verre », ''Les Phéniciens’', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;536-561''</ref>, en Occident e en Mediterranèa orientala. Los objèctes mai tipics son de masquetas pichonas de cara umana e de faciès variats, destinats a far partit dels colars amb de pichonas bilhas de veire; tanben i aviá de pichons pòts d'enguent o de [[Perfum|parfum]]. Las pèças mai remarcablas son coloradas dins la massa.<gallery caption="Artesanat en veire">
Linha 416 :
La literatura cartaginesa nos parvenguèt pas, mas se sap qu’existissiá a Cartage fòrça bibliotècas, çò qu'indutz una cèrta produccion literària o al mens una difusion de la literatura de l’epòca, subretot aquela de lenga grèga<ref name="amadasi121">Maria Giulia Amadasi Guzzo, ''op. cit.'', 2007, p. 121</ref>. La [[filosofia]] èra espandida dins lo mitan punic, de noms son coneguts segon çòque dich Diogènes Laèrci o Jamblic<ref>Hédi Dridi, ''op. cit.'', p. 196</ref>; lo mai celèbre filosòf d’origina cartaginesa es de segur Clitomac Asdrubal.
 
Existissiá una literatura de drech, d’istòria, de geografia, quitament se tot aquò foguèt perdut. Pasmens, foguèt conservat de fragments de l’important tractat d’agronomia de Magon, qu'influencièt fòrça los Romans<span></span>: la pròba n'es que la traduccion en latin foguèt decidida pels conquerents l'endeman de la presa de la ciutat<ref name="amadasi121">Maria Giulia Amadasi Guzzo, ''op. cit.'', 2007, p. 121</ref>. Los autors romans posteriors ne citan d'extrachs e acaban pas de far d’elògis a son subjècte ([[Plini l'Ancianlo Vièlh]]<ref>Plini l'Ancianlo Vièlh, ''op. cit.'', XVIII, 22-23</ref>, [[Marc Terent Varron|Varron]]<ref>Varron, ''De re rustica'', I, 1, 10-11</ref> e [[Luci Iuni Moderat Columella|Columella]]<ref>Columella, ''De re rustica'', I, 1, 3</ref><sup class="reference cite_virgule" contenteditable="false">,</sup><ref>Columelle, ''op. cit.'', XII, 4, 2</ref>). Lo raconte del periple d'Annon, quitament se s’agís d’un tèxte redigit en grèc, dèu èsser la traduccion d’un tèxte punic benlèu afichat dins un temple<ref name="hours17">Madeleine Hours-Miédan, ''op. cit.'', p. 17</ref>. Pasmens, malaisit d’interpretar, lo document faguèt fòrça polemicas.
 
Fòrça estèlas donan encara tot un ensems d’inscripcions, coma las estèlas trobadas en quantitat dins los tofets, coma aquel del Cartage. Aqueles tèxtes foguèron reculhits al sen del ''Corpus Inscriptionum Semiticarum''<ref>Madeleine Hours-Miédan, ''op. cit.'', p. 16</ref>. Mas apareisson plan estereotipats e donan pauc a saber sus la ciutat. En mai, donan gaire d’informacions sus l’[[onomastica]], los noms d'ostal coneguts essent en nombre limitat.
Linha 480 :
Dins lo domèni religiós, la persisténcia del culte rendut al Saturne african<ref>Sus aquela question, vejatz las òbras de Marcel Le Glay.</ref> e l’''interpretatio romana'' del Ba'al punic e tanben sa paredra Caelestis, transpausant la divessa Tanit<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 580</ref>, foguèt estudiat; lo culte de ''Sardus Pater'' en [[Sardenha]] procedís de la mèma evolucion. Los santuaris rurals demorèron, coma a Thinissut e a Bou Kornine. Lo santuari neopunic mai important escavat fins ara, e avent donat los testimònis mai interessants de fusion d’elements libics e punics, es El Hofra (Cirta). Foguèt descobèrt d'elements de continuitat dins las estèlas dichas « de la Ghorfa » e una vitalitat del Saturne african, dieu infernal e pocessidor de las meissons, fins a la fin del primièr quart del [[sègle IV]]<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;584-586</ref>.
 
La transmission dels « libres punics » de las bibliotècas de la ciutat martira cap als sobeirans numids<ref>Plini l'Ancianlo vièlh, ''op. cit.'', XVIII, 22</ref> faguèt l’objècte de discussions vivas, lor utilizacion per Sallusti pendent l’elaboracion de sa ''Guèrra de Jugurta'' foguèt evocada. Pasmens, lèu se pèrd la traça d'aqueles obratges dins las fonts; son evocats sonque coma de sovenir a partir d'[[Agustin d'Ipòna]]<ref>Agustin d’Ipòna, ''Epistolae ad romanos inchoata expositio'', 17, 2</ref>.
 
Sembla tanben que pendent longtemps la lenga punica se mantenguèt, coma ne fan testimònis los tèxtes dichs « neopunics » e la difusion de la lenga dins los reialmes numids, subretot dins lor monedatge<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;475-476</ref>. Agustin l’evòca quitament dins una de las seunas òbras<ref>Segon Agustin d’Ipòna, ''op. cit.'', 13, los Africans parlant punic se fan nomenar « Cananèus ».</ref>. Aquel manten d’una lenga semitica a pogut facilitar l’arabizacion del [[Magrèb]] segon Stéphane Gsell e M'hamed Hassine Fantar après el<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 589</ref>.