Colòs de Ròdes : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Anullacion de las modificacions 2106309 de Erunberri (discussion)
Balisa : Desfés
Linha 18 :
De recits antics (que diferisson mai o mens) descrivon una estructura interiora formada per de colomnas de pèira (o torres fachas de grands blòts), situada sus un naut pedestal de [[marbre]] blanc prèp de la dintrada del pòrt (d'autres fonts indican que se trobava sus una pèirada del pòrt). A l'interior de las torres de pèira se plaçava de bigas de fèrre, e per la cobertura exteriora s'utilizèt de placas de bronze. Una granda partida del material venguèt de l'armament que daissèt l'armada de Demetri, e la segonda torre de sètge foguèt utilizada per bastir los nivèls d'en bas. Las partidas mai elevadas foguèron bastidas amb l'ajuda d'una granda rampa. La torre aviá, al total, una nautor de 34 [[mètre]]s.
 
La construccion s'acabèt en [[282 abC]] aprèp 12 ans de trabalh. Demorèt drecha pendent 56 ans, abans que Ròdes patiguèsse un tèrratrem en [[226 abC]]. Alara l'estatua se rompèt pels genolhs e casèt a tèrra. [[Ptolomèu III]] ofriguèt de pagar per la tornar bastir, mas un oracle faguèt pensar a los de Ròdes qu'avián ofensat Èlios e declinèron l'ofèrta. Los rèstas de l'estatua demorèron sus el tèrra de Ròdes pendent mai de 800 ans, e maugrat que foguèsson copats èran encara tan impressionants que fòrça viatgèron solament per los veire. [[Plini l'Ancianlo Vièlh]] destacava que plan pauc podi´Æn entornejar amb lo braces lo poce casut per tèrra, e que cadun dels dets del Colòs èra pus grand que fòrça estatuas.
 
En [[654]] una fòrça aràbia dirigida per [[Muawiyah I]] capturèt Ròdes e vendèt los rèstas de l'estatua a un òme de negòcis d'[[Edessa]], segon lo cronicaire [[Teofanes Isauric]]. Lo comprador tirèt l'estatua de tèrra e transportèt las placas de bronze sus l'esquina de 900 camèls cap a son país. Se contunhèt de vendre de pèças pendent d'ans, tal coma ne testimònian los rèstas que se pòt trobar sus la rota de la caravana.