Edmond Halley : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Anullacion de las modificacions 2106300 de Erunberri (discussion)
Balisa : Desfés
Linha 63 :
Halley e Newton son dins una amistat prigonda, e es amassa que s'apassionan per las cometas. Atal, tornant prendre punt per punt las observacions ja fachas, e s’apujant sus los trabalhs de Newton de la lei de la [[gravitacion]], demostrèron que las cometas deurián aver las meteissas orbitas que las planetas. Quand pareguèt l’òbra majora de Newton en 1687, ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' - sens dobte una de las òbras scientificas pus remarcablas del sègle XVII - Halley redigiguèt dins son prefaci un grand omenatge a l'engèni de Newton.
 
Es doncas a l’edat de trenta nòu ans que Halley s’ataquèt al problèma que pus tard li balhèt son pus grand títol de glòria. Comencèt per recensar totes los passatges cometaires dins lo passat recent o alunhat. Foguèt ajudat pel sòrt que dins son sègle i aguèt fòrça mai de cometas que los precedents. Per son enquesta remontèt fins als testimònis de [[Plini l'Ancianlo Vièlh]] o de [[Senèca]]. Tornèt calcular las orbitas de 24 cometas qu'efectuèron un passatge al [[perièli]] entre 1337 e 1698, un trabalh de titan, meticulós e de long alen. Capitèt aprèp fòrça d'ans a isolar tres passatges en 1531, 1607 e 1682.
 
{| class="wikitable centre"