Nepotisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Népotisme »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Linha 1 :
Lo '''nepotisme''' es la tendéncia d'unes superiors ecclesiastics, [[Evesque|evesques]] e [[Papa|papas]], e per extension d'unes dirigents d'autras institucions, a favorizar l'ascension dels membres de lors familhas dins la ierarquia que govèrna, al prejudici dels procediments de causida ordinàris, del meriti e, mai sovent, de l'[[interès general]].
 
Per extension, lo tèrme designa una tendéncia a accordar d'avantatges a de relacions, o amics pròches, sens se referir a lor valor<ref>{{Ligam web}}</ref>, es ara sinonime de [[favoritisme]]<ref>{{Revista}}</ref>.
 
== Etimologia ==
Lo tèrme es un manlèu en 1653 à l'[[italian]] ''nepotismo'', venent de ''nepote'' que signific « nebot », per referéncia al favoritisme accordat per un papa un de sos nebots per la cession indeguda de títols ecclesiastics o de donacions reservats al Vatican<ref></ref>. A l'Edat Mejana, lo mot designa normalament dins aqueste contèxte, los enfants dels fraires e sòrres dels ecclesiastics. Mas sovent, per [[eufemisme]], los mots « nebot » e « nepotisme » designavan tanben lo quitas enfants dels ecclesiastics; [[Girolamo Savonarola|Savonarola]] presicava tanben contra la Glèisa de Roma en 1497: « autrecòps, se los prèires avián de filhs, los nomenavan lors nebots; ara avèm pas pus de nebots; avèm de filhs, simplament de filhs. »<ref>Sermon de Carême 1497, citécitat parper Louis Pastor, Histoire des papes, trad. française Furcy Raynaud, t.6, Paris, 1924, {{P.|14}}</ref>
 
== Papat ==
Dins lo contèxte de la curia romana, lo nepotisme trobèt sa realizacion mai emblematica dins lo fenomèn dels cardenals-nebots<ref name="Marche">{{Ligam web}}</ref>.
 
D'enter los papas avent practicat lo nepotisme, i a:
 
* [[Calixte III|Calixte {{III}}]] (1455-1458): [[Borgia]] qui nomenèt cardenal son nebot e filh adoptiu, lo futur [[Alexandre VI|Alexandre {{VI}}]] ;
* [[Sixte|Sixte {{IV}}]] (1471-1484) ; nomenèt cardenal fòrça jovent, coma so nebot Rafèl Riario, de {{Nombre amb unitat|17|ans}} d'edat;
* [[Alexandre VI|Alexandre {{VI}}]] (1492-1503): [[Borgia]] que nomenèt son fills Cesar Borgia cardenal a de {{Nombre amb unitat|18|ans}} d'edat;
* [[Clemenci VII]] (1523-1534) ;
* Clemenç <nowiki><abbr about="#mwt80" class="abbr " data-cx="[{&amp;quot;adapted&amp;quot;:false}]" data-mw="{&amp;quot;parts&amp;quot;:[{&amp;quot;template&amp;quot;:{&amp;quot;target&amp;quot;:{&amp;quot;wt&amp;quot;:&amp;quot;VII&amp;quot;,&amp;quot;href&amp;quot;:&amp;quot;./Modèle:VII&amp;quot;},&amp;quot;params&amp;quot;:{},&amp;quot;i&amp;quot;:0}}]}" data-ve-no-generated-contents="true" id="mwMA" title="7" typeof="mw:Transclusion"><span class="romain" style="text-transform:uppercase">VII</span></nowiki><nowiki></abbr></nowiki> (1523-1534) ;
* Paul[[Pau III]] (1534-1549) que creèt lo ducatde Parme e de Plaisança per son filh Pèire Loís Farnese, nomenèt dos falèns cardenals, Alexandre Farnese e Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora ;
* Pia[[Piu IV]] (1559-1565), que nomenèt cardenal lo cosin de son gendre, Alfonso Gesualdo, {{Nombre amb unitat|21|ans}} d'Edat;
* [[Urban VIII]] (1623-1644) qu'aucèt tres de sos nebots al reng de cardinal ;
* Urban <nowiki><abbr about="#mwt81" class="abbr " data-cx="[{&amp;quot;adapted&amp;quot;:false}]" data-mw="{&amp;quot;parts&amp;quot;:[{&amp;quot;template&amp;quot;:{&amp;quot;target&amp;quot;:{&amp;quot;wt&amp;quot;:&amp;quot;VIII&amp;quot;,&amp;quot;href&amp;quot;:&amp;quot;./Modèle:VIII&amp;quot;},&amp;quot;params&amp;quot;:{},&amp;quot;i&amp;quot;:0}}]}" data-ve-no-generated-contents="true" id="mwPQ" title="8" typeof="mw:Transclusion"><span class="romain" style="text-transform:uppercase">VIII</span></nowiki><nowiki></abbr></nowiki> (1623-1644) qu'aucèt tres de sos nebots al reng de cardinal ;
* Inocenç[[Inocenci]] X (1644-1655), que nomenèt son nebot Camillo Pamphilj coma cardenal.
 
L'[[istoriografia]] destria tradicionalament dos periòdes :
Linha 28 :
En politic, lo nepotisme es caracterizat per las favors qu’un òme o una femna del poder mòstra per sa familha o sos amics, sens consideracion del meriti o de l'equitat, de lors aptituds o capacitats. Se destria mai sovent lo nepotisme de la [[Monarquia|transmission ereditària del poder]] o de l'erditat dels oficis. L'ONG Transparency International l'assimila a la corrupcion<ref>[https://www.letemps.ch/monde/2017/02/04/corruption-nepotisme-france-rongee-colere-antielus Corruption et népotisme: la France rongée par la colère anti-élus]</ref>.
 
Segon [[Max Weber]], las estructuras bureaucraticas devon permetre de far desaparéisser lo nepotisme dels govèrns de tipe tradicional<ref>{{Cite book}}</ref>.
 
La practica nepotica pòt èsser totalament legala o interdita segon los païses o las legislacions. Al delà de l'encastre legal, pòt tanben èsser d'òrdre cultural<ref>[https://www.tdg.ch/monde/europe/nepotisme-vieille-habitude-francaise/story/29778551 Le népotisme, une vieille habitude française]</ref>{{,}}<ref>[https://www.francetvinfo.fr/replay-radio/histoires-d-info/histoires-d-info-le-nepotisme-des-papes-aux-elus-de-la-republique_2085955.html Le népotisme : des papes aux élus de la République]</ref>. Segon la politològa Armelle Le Bras-Chopard, aquesta practica pòt èsser motivada per l'aspècte financièr o per la melhora fisança e eficacitat d’una relacion de trabalh amb un pròche mas « traduch la tròp granda collusion e lo tròp grand nepotisme que regnan dins la classa politica »<ref>{{Ligam web}}.</ref>.
 
== Nòtas e referéncias ==
{{reflist}}
<references responsive="" group=""></references>
 
== Annèxes ==
Linha 39 :
=== Bibliografia ===
 
* Madeleine Laurain-Portemer, « Absolutisme et népotisme. La surintendance de l'État ecclésiastique », ''Bibliothèque de l'école des chartes'', 1973, tome 131, {{P.|487-568}}. {{Lire en ligne|lien=[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bec_0373-6237_1973_num_131_2_449961}} en linha]]
* {{DicPap}}
* Madeleine Laurain-Portemer, « Absolutisme et népotisme. La surintendance de l'État ecclésiastique », ''Bibliothèque de l'école des chartes'', 1973, tome 131, {{P.|487-568}}. {{Lire en ligne|lien=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bec_0373-6237_1973_num_131_2_449961}}
* Wolfgang Reinhard, ''Papauté, confessions, modernité'', Paris, Éditions de l’EHESS, 1998.