Nepotisme : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Crèa en tradusissent la pagina « Népotisme » |
Cap resum de modificació Balisa : editor de codi 2017 |
||
Linha 1 :
Lo '''nepotisme''' es la tendéncia d'unes superiors ecclesiastics, [[Evesque|evesques]] e [[Papa|papas]], e per extension d'unes dirigents d'autras institucions, a favorizar l'ascension dels membres de lors familhas dins la ierarquia que govèrna, al prejudici dels procediments de causida ordinàris, del meriti e, mai sovent, de l'[[interès general]].
Per extension, lo tèrme designa una tendéncia a accordar d'avantatges a de relacions, o amics pròches, sens se referir a lor valor
== Etimologia ==
Lo tèrme es un manlèu en 1653 à l'[[italian]] ''nepotismo'', venent de ''nepote'' que signific « nebot », per referéncia al favoritisme accordat per un papa un de sos nebots per la cession indeguda de títols ecclesiastics o de donacions reservats al Vatican
== Papat ==
Dins lo contèxte de la curia romana, lo nepotisme trobèt sa realizacion mai emblematica dins lo fenomèn dels cardenals-nebots
D'enter los papas avent practicat lo nepotisme, i a:
* [[Calixte III|Calixte {{III}}]] (1455-1458): [[Borgia]] qui nomenèt cardenal son nebot e filh adoptiu, lo futur [[Alexandre VI|Alexandre {{VI}}]] ;
* [[
* [[Alexandre VI|Alexandre {{VI}}]] (1492-1503): [[Borgia]] que nomenèt son fills Cesar Borgia cardenal a de {{Nombre amb unitat|18|ans}} d'edat;
* [[Clemenci VII]] (1523-1534) ;
*
*
* [[Urban VIII]] (1623-1644) qu'aucèt tres de sos nebots al reng de cardinal ;
*
L'[[istoriografia]] destria tradicionalament dos periòdes :
Linha 28 :
En politic, lo nepotisme es caracterizat per las favors qu’un òme o una femna del poder mòstra per sa familha o sos amics, sens consideracion del meriti o de l'equitat, de lors aptituds o capacitats. Se destria mai sovent lo nepotisme de la [[Monarquia|transmission ereditària del poder]] o de l'erditat dels oficis. L'ONG Transparency International l'assimila a la corrupcion<ref>[https://www.letemps.ch/monde/2017/02/04/corruption-nepotisme-france-rongee-colere-antielus Corruption et népotisme: la France rongée par la colère anti-élus]</ref>.
Segon [[Max Weber]], las estructuras bureaucraticas devon permetre de far desaparéisser lo nepotisme dels govèrns de tipe tradicional
La practica nepotica pòt èsser totalament legala o interdita segon los païses o las legislacions. Al delà de l'encastre legal, pòt tanben èsser d'òrdre cultural<ref>[https://www.tdg.ch/monde/europe/nepotisme-vieille-habitude-francaise/story/29778551 Le népotisme, une vieille habitude française]</ref>{{,}}<ref>[https://www.francetvinfo.fr/replay-radio/histoires-d-info/histoires-d-info-le-nepotisme-des-papes-aux-elus-de-la-republique_2085955.html Le népotisme : des papes aux élus de la République]</ref>. Segon la politològa Armelle Le Bras-Chopard, aquesta practica pòt èsser motivada per l'aspècte financièr o per la melhora fisança e eficacitat d’una relacion de trabalh amb un pròche mas « traduch la tròp granda collusion e lo tròp grand nepotisme que regnan dins la classa politica »
== Nòtas e referéncias ==
{{reflist}}
== Annèxes ==
Linha 39 :
=== Bibliografia ===
* Madeleine Laurain-Portemer, « Absolutisme et népotisme. La surintendance de l'État ecclésiastique », ''Bibliothèque de l'école des chartes'', 1973, tome 131, {{P.|487-568}}.
▲* Madeleine Laurain-Portemer, « Absolutisme et népotisme. La surintendance de l'État ecclésiastique », ''Bibliothèque de l'école des chartes'', 1973, tome 131, {{P.|487-568}}. {{Lire en ligne|lien=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bec_0373-6237_1973_num_131_2_449961}}
* Wolfgang Reinhard, ''Papauté, confessions, modernité'', Paris, Éditions de l’EHESS, 1998.
|