Lac Leman : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 20 :
Lo Leman es traversat d'èst en oèst per lo [[Ròse]] que, amb {{unitat|75|%}} dels apòrts, constituís lo principal afluent del lac<ref name="CIPELcar">[http://www.cipel.org/le-leman/caracteristiques/ Caractéristiques du Léman], [[Commission internationale pour la protection des eaux du an|CIPEL]], consultat lo {{date-|10 de genièr de 2016}}.</ref>. Sa formacion a d'originas multiplas : plegament [[Tectonica de las placas|tectonic]] per la part del Grand-Lac e accion del [[glacièr de Ròse]] pel Pichon-Lac (entre [[Yvoire]] e [[Genèva]]). S'es format durant la retirada del glacièr de Ròse après lo darrièr periòde glacari, i a près de {{formatnum:15000}} ans. Sas ribas son estadas fortament artificializadas<ref>Jean-Blaise Besençon, [http://www.illustre.ch/Lac-Leman-poissons-photos-plongee-prairies-lacustres-Chris-Blaser_129407_.html Plongée dans le Léman secret ; À travers les grands herbiers du Léman, découverte des brèmes, des brochets, des tanches et des paysages magiques des vastes prairies lacustres], {{date-|2 novembre 2011}}.</ref>.
== Origina e geologia ==
Se plusors ipotèsis existisson sus la formacion del lac, las recercas mai recentas insistisson sul cavament del bacin de Leman per las avançadas del [[glacièr de Ròse]] durant las grandas fasas successivas de [[glaciacion]]<ref>W. Wildi, A. Moscariello et A. Pugin, « Histoire glaciaire du Léman », {{p.|399-414}}, dans: C. Bertola, C. Goumand et J.-F. Rubin, ''Découvrir le Léman. 100 ans après François-Alphonse Forel'' (Actes du colloque pluridisciplinaire, Nyon, 16-18 septembre 1998), Slatkine, Genève, 1999, 880 p.</ref>. D'efièch, lo [[glacièr de Ròse]] cobrissiá la region de l'actuala [[Vevey]] d'aperaquí un quilomètre de glaç e la region genevesa d'aperaquí {{unitat|700|mètres}}. Durant lo [[periòde Glaciari de Würm]], lo glacièr de Ròse davalava dempuèi [[canton de Valés|Valés]] e se desseparava en doas parts distintas al contacte de [[Jura (montanha)|Jura]] ; una partissent cap al sud en direccion de Genèva puèi Lion, l'autra en direccion del nòrd sul [[plan soís]] per s'integrar al [[Ren (fluvi)|Ren]]. A la fin d'aquesta glaciacion, al recuolament de las glaças, un afluent del Pichon Lac cavèt lo seuillindal d'[[Yvoire]] e metèt en comunicacion los dos bacins versants aperavans separats; lo Leman prenguèt aital sa forma actuala.
 
==Referéncias==