Guèrra d'Argeria : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 15 :
Entre 1952 e 1962, 1 343 000&nbsp;apellats o rempelats e 407 000&nbsp;militars d'activa (es a dire 1 750 000&nbsp;militars) foguèron enviats en Aegeria. Près de 180 000&nbsp;Musulmans argerians (regulars e supletius) fin finala combatèron del costat francés pendent la guèrra d'Argeria<ref>{{Cite book}}.</ref> (d'autres chiffre, « coflat », foguèron donats a de mira de propaganda<ref><span class="ouvrage" id="Charles-Robert_Ageron2009">[//fr.wikipedia.org/wiki/Charles-Robert_Ageron Charles-Robert Ageron], <cite style="font-style:normal">« Les supplétifs algériens dans l'armée française pendant la guerre d'Algérie »</cite>, dans Raphaëlle Branche, <cite class="italique">La guerre d'indépendance des Algériens : 1954-1962</cite>, Perrin, <time>2009</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;198-199</span>{{Chapitre|langue=|auteur1=Charles-Robert Ageron|lien auteur1=Charles-Robert Ageron|titre chapitre=Les supplétifs algériens dans l'armée française pendant la guerre d'Algérie|auteurs ouvrage=Raphaëlle Branche|titre ouvrage=La guerre d'indépendance des Algériens : 1954-1962|lien titre ouvrage=|lieu=|éditeur=Perrin|année=2009|mois=|jour=|passage=198-199|lire en ligne=|consulté le=}}.</ref>).
 
Lo conflicte se dobla d'una [[guèrra civila]] e ideologica a l'interior de las doas comunautats, fasent nàisser d'èrsas successivas d'atemptats, assassinats e chaples sus las doas ribas de la [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa]]. Costat aegerian, se traduch per una luta de poder que vei la victòria del FLN suls partits argerians rivals, per exemple del Movement nacional algerian (MNA), e per una campanha de repression contra los Argerians profrancés sostenent lo ligam de l'Argeria a la Republica francesa. E mai, provòca costat francés l'afrontament entre una minoritat activa ostila a sa seguida (Liberals d'Aegeria, [[Pacifisme|movement pacifista]]), una segonda, favorabla a l'independéncia (los « portaire de valisas » del Malhum Jeanson, lo Partit comunista argerian), e una tresena, volent lo manten de l'« Argeria francesa » (Front Argeria francesa, Jova Nacion, [[Organizacion de l'Armada Secreta|Organizacion armada secrèta]] (OAS)).
 
Aquela guèrra s'acaba a l'encòp sus la reconneissença de l'independéncia de l'[[Argeria]] lo 3 de julhet de 1962, pendent una allocucion televizada del general de Gaulle fasent seguida al referendum d'autodeterminacion del 1èr julhet organizada pels accòrdis d'Evian del [[18 de març]] de [[1962|1962,]] sus la naissença de la Republica argeriana democratica e populara, lo 25 de setembre, e sus l'exòde d'una granda partida dels Pés Negres (al nombre d'un milion).