Nikolai Gogol : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 43 :
 
=== De contes ucraïnians a las novèlas petersborgesas ===
En 1831, Gogol quita l'administracion e ven professor a l'Institut patriotic per filhas d'oficièrs nòbles. Es introduch dins los mitan literaris e presentats a [[Aleksandr Pushkin]] que l'encoratge a escriure. Pauc après paréis son primièr libre, las ''[[Velhadas del massatge]]''. Aqueste recuèlh de novèlas grotèscas, drolaticas e fantasticas, inspiradas de la vida dels païsans ucraïnians, li assegura la celebritat. Compren ''[[La Fièra de SorotchintsySorochintsy]]'', ''[[La Nuèch de Sant Joan (Gogol)|La Nuèch de Sant Joan]]'', ''Una nuèch de Mai'', ''La Despacha despareguda''. L'acuèlh de la critica es excellent. Lo segond tòma de las ''Velhadas del Massatge'' es publicat en 1832. Compren ''La Nuèch de Nadal'', ''Una terribla vengéncia'', ''Ivan Fiodorovitch Chponka e sa tanta'', ''Lo Terren emmascat''. Succès encara.
 
En 1833, Gogol passa per un prigonda crisi morala. Gogol, cresent ortodòxe, pensa que cada òme, qu'es mandat sus tèrra per Dieu, a una mission a complir. Estima pasmens pas encara aver percebut l'objectiu de sa mission. Es perque, sempre en cerca de sa « mission », se descobrís una vocacion d'istorian. Nomenat professor adjunt d'istòria a l'universitat de Sant-Petersborg en julhet de 1834, sas primiars leiçons (ont assistarà [[Ivan Turguénev]]) provòcan l'entosiasme dels estudiants. Son interés per l'istòria coma sa popularitat de professor s'atudan pasmens rapidament.