Faust : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Faust »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 6 :
== Origina ==
[[Fichièr:FaustMuseum.JPG|vinheta|Lo musèu de Faust a [[Knittlingen]], la vila natala de [[Johann Georg Faust]].]]
Lo mite trapa sas raiças dins l'istòria. Sembla que repausa sus la vida d'un cèrt Mèsre o Doctor [[Johann Georg Faust|Georgius Sabellicus Faustus Junior]]<ref>{{ouvrage|langue=en|prénom1=Leo|nom1=Ruickbie|lien auteur1=Leo Ruickbie|titre=Faustus: The Life and Times of a Renaissance Magician|éditeur=The History Press|année=2009|passage=18}}.</ref>. Un amieamic de Luther dich que Faust estudièt la magia subrenaturala a l'[[universitat Jagellon]] en [[Polonha]]. Es accuzat de practicar la magia negra e d'escriure de libèls suls miracles de Jèsus de Nazarèt ont afirma que pòt, se vòl, ne far lo mèsme. Odiat per [[Martin Luther]] e [[Felip Melanchthon|Philippe Melanchthon]] qu'afirman que lo diable trevava Faust, sos adèptes l'avián incitat a ensenhar. Accusat de molestar sos estudiants, deguèt quitar l'universitat per escapar als accions judiciàrias. Segon el pareguèt una legenda en Polonha sus un masc nomenat [[Pan Twardowski]]. D'autres testimoniatges mòstran qu'èra en activitat a l’[[universitat d’Erfurt]]. Quand ensenhavan [[Omèr]], mostravan a sos escolans, benlèu amb de projeccions venent d'una [[lantèrna magica]], los eròis de Tròia e los mostres de la mitologia, coma lo [[ciclòp]] [[Polifèma]]. Unas d'aquestas figuras d'ombra assajavan de devorar, abans de desaparéisser, unes estudiants espavantats. Es a Erfurt que Faust auriá declarat en preséncia d’un monge franciscan nomenat Konrad Klinge<span></span>: « Soi anat mai luènh qu'o pesatz e faguèri una promesa al demòni amb lo mièu sang, d’èsser lo siue dins l'eternitat, còrs e alma ». Aquesta òbra pareis al libre d'[[Adelbert von Chamisso]], ''L'Estranh istòria de [[Peter Schlemilh]]''. Se trapa Faust a l'alberga Auerbach a [[Leipzig]] sus un barril en setembre de 1525. En 1534, l'aventurièr alemand [[Philipp von Hutten]] li demanda de predire son avenir abans d'explorar una region del [[Veneçuèla]]. Sièis ans mai tard, escriviá a son frère que tot s'èra realizat exactament coma Faust l’aviá previst. La mòrt de Faust se situa en 1537 o [[1538]]<ref>{{harvsp|Ruickbie|2009|p=224}}.</ref>. Seriá estat tuat per una explosion pendent una de sas experiéncias quimicas dins la cambra que logava dins una alberga de [[Staufen im Breisgau|Staufen]].<span></span>
 
== Istoric ==
[[Fichièr:VolksbuchFaust-portada.jpg|vinheta|Pagina de garda d'''Historia von Johann Fausten'', 1587.]]
Linha 16 ⟶ 15:
Unes pensèron que Faust es pas autre que [[Johann Fust]] de [[Maiança]], un dels inventors de l'[[impression]], que la vida auriá estat desfigurada pels contes populars.
 
Lo ''Faust'' de [[Nikolaus Lenau]] « nos desvela una quista de la [[Vertat]]. Bastit coma un drama poetic, las scènas de la vida de l'eròi exprimissent lo tragic de la destinada. Composicion barròca e trocejada, aquesta òbra de contrastes assag d’exprimir las contradiccions dels èssers. L’òbra s’articula suls tèmas faustians: la natura balha pas sos secrets, la sciéncia es vana, la religion respond a pas res, la sensualitat es efemèra, la vida de familha es insipida, l’art balha pas qu’un semblant de satisfaccion… Rebutant tot compromes, esceptic e desabusat, Faust copa amb l’òrdre establi per escapar al dobte e se daissa convéncer per un Mefistofelès brutal, ironic e condescendent, qu’atenh son objectiu li balhant son alma. Son errància e sas visions son pasmens pas que la fudida cap en abans d’un sòmi cinic que lo mèna de fracaç en fracaç. Es Jòrdi – L’Òme –, consciéncia de Faust, que li pòrta la clau li fasent descobrir que la libertat desirada es en cadun de nosaltre e qu’es van de la cercar endacòm mai. Aquesta revelacion de l’òme liure mena lo rebèl cap a sa destruccion. {{citation|noussa dévoileaventuras unedolorosas quête de la [[Vérité]]. Construit comme un [[Drame (théâtre)|drame]] poétique, les scènes de la vie du [[héros]] expriment le [[tragique]] de la [[destin]]ée. Composition [[baroque]] et morcelée, cette œuvre de contrastes tente d’exprimer les contradictions des êtres. L’œuvre s’articule sur les thèmes faustiens : la [[nature]] ne livreèran pas sesque secrets, la [[science]] est vaine, la [[religion]] ne répond à rien, la [[sensualité]] est éphémère, la vie familiale est insipide, l’[[art]] n’apporte qu’un semblant de satisfaction… Refusant tout compromis, sceptique et désabusé, Faust rompt avec l’ordre établi pour échapper au [[doute]] et se laisse convaincre parl'istòria d'un [[Méphistophélès]] brutal, ironique et condescendant, qu’il atteindra son but en lui livrant son [[âme]]. Son errance et ses visions ne sont pourtant que la fuite en avant d’un [[rêve]] cynique qui le mène d’échec en échec. C’est George – L’Homme –, conscience de Faust, qui lui apporte la clé en lui faisant découvrir que la [[liberté]] [[désir]]ée est en chacun de nous et qu’il est vain de la chercher ailleurs. Cette révélation de l’homme libre entraîne le rebelle vers sa destruction. Ses aventures douloureuses n’ont été que l’histoire d’un sursis}}ajornament (comentari dekdel [[compositor]] [[Philippe Fénelon]]).
 
== Lo ''Faust'' de Goethe ==