Guèrra Civila Americana : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccion ortografica
Linha 45 :
== Causas ==
 
La causa prefonda dau conflicte es la divergéncia d'interès qu'opausava, dempuei la formacion deis [[USA|Estats Units d'America]], leis Estats dau Nòrd-Èst, en cors d'[[industria]]lizacion e [[proteccionisme|proteccionistas]], ais Estats dau Sud, [[agricultura|agricòlas]], [[esclavatge|esclavagistas]] e favorables au [[liure escambi]]. De tensions mai e mai grèvas apareguèron ansin dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX. Se cristalizèroncristallizèron pauc a pauc sus la question de l'[[esclavatge]] fins a l'eleccion d'[[Abraham Lincoln]], cap d'un partit republican vengut ardidament antiesclavagista, qu'entraïnèt la rompedura definitiva entre lei dos camps.
 
=== Lei tensions entre lo Nòrd e lo Sud ===
Linha 55 :
D'efiech, au començament dau sègle XIX, lo Nòrd s'[[industria|industrializèt]] rapidament e desvolopèt una economia de tipe [[capitalisme|capitalista]]. Dirigit vèrs son mercat interior, aviá besonh d'una politica [[proteccionisme|proteccionista]] per protegir seis usinas de la concurréncia internacionala. De son caire, lo [[liure escambi|liure cambi]] e leis exportacions de produchs [[agricultura|agricòlas]] (principalament lo [[coton]]) èran la basa de l'economia de plantacions dau Sud.
 
Tre lo començament dau sègle XIX, lei tensions venguèron recurrentas. Èran liadas a l'expansion vèrs l'[[oèst]] de l'Union e a la desirança dei colons d'i importar son modèl de societat. Lei colons nordistas (''Free Soilers'') èran en favor d'un modèl de tenements familhaus esplechats per d'òmes liures<ref>Lo besonh de tèrras novèlas au Nòrd èra sostengut per l'imigracionimmigracion fòrça importanta en provenànciaprovenéncia d'[[Euròpa]]. [[Abraham Lincoln]] nasquèt ansin en [[1809]] dins una familha de colons installada lòng de la ''« Frontiera »''.</ref>. Lei Sudistas, au contrari, volián desvolopar son modèl de plantacion<ref>Aqueu besonh èra favorizat per l'agotatge rapide dei sòus dei regions productritz de [[coton]].</ref>. D'oposicions politicas fòrtas apareguèron ansin entre lei dos camps.
 
Se cristallizèron sus la question de l'[[esclavatge]] qu'èra l'aspèct pus visible de l'oposicion. Ansin, fins ais ans 1850, lei nombres d'Estats esclavagistas e abolicionistas foguèron mantenguts egaus ([[compromés de 1820]]). Leis admissions d'Estats novèus au sen de l'Union se realizèron sus la basa d'un pareu Estat liure / Estat esclavagista. Aqueu sistèma foncionèt mai ò mens corrèctament fins a [[1850]] e l'adesion de [[Califòrnia]] (estat liure) car i aviá ges d'Estat esclavagista lèst a jonhéerjónher l'Union. Ansin, un compromés novèu foguèt edictat : en cambi de l'intrada de [[Califòrnia]], leis Estats dau Nòrd acceptèron desenant de restituir au Sud totei leis esclaus en fugida sus son territòri.
 
Aquel acòrdi escandalizèt l'opinion publica dau Nòrd, majoritàriament abolicionista, e suscitèt una fòrta maufisança dins leis Estats dau Sud. Dins lo corrent dau decenni 1850, aquela maufisança aumentèt rapidament quand apareguèron lei dificultats practicas per obtenir una aplicacion vertadiera dau tèxte.
Linha 63 :
==== Lei progrès dau movement abolicionista ====
 
Lo movement abolicionista foguèt l'artesan principau de l'aplicacion marrida dau compromés de [[1850]] dins leis Estats dau Nòrd. S'èra desvolopat pauc a pauc après l'[[independéncia]] e èra sostengut per l'arribada d'imigrantsimmigrants [[Euròpa|europèus]], ostils a l'[[esclavatge]], e per de movements de renaissença [[religion|religiosas]] apareguts dins lo corrent deis ans 1840. D'inspiracion [[Protestantisme|protestanta]], aquelei glèisas avián una influéncia importanta au sen dei colons [[anglés|anglofòns]]. Dins lo corrent deis ans 1840, plusors condamnèron l'[[esclavatge]] e sei fidèus participèron activament a la formacion de rets clandestins d'ajuda ais esclaus en fugida.
 
D'efiech, lo movement abolicionista se contentèt pas d'accions moralas. Fòrça opausat au compromés de 1850, formèt de filieras destinadas a escondre leis esclaus en fugida e a leis ajudar durant son viatge vèrs [[Canadà]]. Menèt tanben una ofensiva sus lo plan culturau onte lo [[roman]] ''[[La cabana de l'oncle Tom]]'' rescontrèt un succès important en atacant violentament l'esclavatge. Utilizèt tanben – sensa succès – lei mejans ofèrts per la justiciájustícia estatsunidenca (afaire Dred Scott).
 
Enfin, leis abolicionistas portèron la question sus la scenascèna [[politica]] onte prenguèt l'avantatge a la fin deis ans 1850. Lo partit republican li apondiguètapondèt son sostèn e lo partit democrata se devesiguèt a prepaus de la question entre Nordistas e Sudistas. En [[1860]], aquela division entraïnèt la nominacion de dos candidats democratas a l'eleccion presidenciala. Lo contèxte politic venguèt alora fòrça favorable ais abolicionistas car lo candidat republican, [[Abraham Lincoln]], èra un antiesclavagista.
 
==== Lo Sud « en perilh » ====
 
D'un biais generau, lo Sud èra conscient de sa feblessafeblesa a respèct dau Nòrd e menèt plusors accions politicas per mantenir son mòde de vida. En particular, sa classa politica revendiquèt la legalizacion de l'esclavatge sus tot lo territòri [[USA|estatsunidenc]], la conquista d'un empèri [[colonialisme|coloniau]] en [[Cuba]] ò en [[America Centrala]] ò l'importacion novèla d'esclaus dempuei [[Africa]]. D'intellectuaus sudistas s'inspirèron tanben de la teoria [[marxisme|marxista]] per escriure de justificacions de l'[[esclavatge]] basada sus de consideracions [[racisme|racista]]s e [[economia|economicas]].
 
Lei captaus sudistas adoptèron pereu de metòdes pus dirèctes. Ansin, en [[Kansas]], territòri fòrça partejat entre partisans e adversaris de l'[[esclavatge]], mandèron de grops armats per sostenir son ponch de vista. L'intensitat dei trèbols inquietèt lo govèrn centrau qu'adoptèt en [[1854]] una [[lei|lèi]] permetent ai colons sudistas d'organizar un vòte – largament trucat – en favor de sa causa. Pasmens, aqueu resultat escandalizèt l'opicion publica dau Nòrd e agravèt lei desacòrdis. Ansin, dins aquel Estat, d'escaramochas opausèron lei dos camps de [[1854]] a [[1861]], entraïnant la mòrt d'un centenau de personas (''[[Bleeding Kansas]]'').
Linha 111 :
Lo sòrt de [[Missorí (Estat)|Missorí]] foguèt rapidament reglat per un brèu combat que se debanèt a [[Batalha de Boonville|Boonville]] lo 17 de junh de [[1861]]. Lei partisans de la Confederacion i foguèron batuts e deguèron abandonar la direccion politica de l'Estat. Se de movements de [[guerilha]] i demorèron actius durant tota la guèrra, aquò empediguèt lei Sudistas d'utilizar sei ressorsas e d'establir lo liame ambé lei territòris proesclavatges situats mai au [[nòrd]].
 
En [[Kentucky]], la situacion evolucionèt a partir de setembre quand lei Sudistas e lei Nordistas ne'n comencèron l'invasion. Lei parlamentaris aprofichèron la situationsituacion per proclamar lo sostèn de l'Estat a l'Union mai lei partisans dau Sud formèron un govèrn rivau. Lei doas armadas i ocupèron divèrsei posicions, principalament lòng dei camins de fèrre. En genier de [[1862]], lei batalhas de [[Batalha de Middle Creek|Middle Creek]] e [[Batalha de Mill Springs|Mill Springs]] permetèron ais Unionistas de renfòrçar sa preséncia dins la mitat orientala de l'Estat.
 
==== L'avançada de l'Union vèrs Mississipí ====
Linha 131 :
L'operacion comencèt lo 17 de març ambé lo desbarcament de {{formatnum:112000}} òmes. Pasmens, lo generau [[George B. McClellan|McClellan]] èra sovent indecís e imaginava la preséncia de fòrças sudistas qu'existián pas. De son caire, lo comandament sudista reagiguèt rapidament. Capitèt de retirar l'armada [[Stonewall Jackson|Jackson]] de la region de Washington après una campanha victoriosa de tres setmanas còntra tres armadas sudistas ([[Valley campaign]]) e d'establir de linhas defensivas solidas per empachar l'avançada de son adversari. Lei fòrças dau generau [[Robert Lee|Lee]] ({{formatnum:95000}} òmes) capitèron d'arrestar lei progrès nordistas a la [[batalha de Seven Pipes]] (31 de mai - 1{{èr}} de junh).
 
A partir dau 25 de junh, lei Secessionistas menèron una tiera de còntra-ofensivascòntraofensivas ([[batalha dei Sèt Jorns]]) que s'acabèron lo 1{{èr}} de julhet ambé la desfacha de l'armada federala, obligada de se retirar vèrs l'oèst. Lei pèrdas èran importantas per lei dos camps ({{formatnum:23000}} per lei Nordistas, {{formatnum:30000}} per lei Sudistas) mai lei doas armadas comencèron rapidament de preparar d'autreis operacions sus aqueu frònt.
 
==== La presa de la Nòva Orleans ====
Linha 145 :
==== La campanha dau nòrd de Mississipí ====
 
En parallèl deis operacions de Lee còntra [[Washington]], la Confederacion mandèt doas cònfra-ofensivascòntraofensivas d'amplor sus lo frònt occidentau. Èran dirigidas vèrs la vau septentrionala de [[Mississipí]] qu'èra estada perduda au començament de [[1862]]. Durèron de junh de [[1862]] a genier de [[1863]] e s'acabèron per una revirada sudista.
 
La campanha confederada pus importanta foguèt dirigida per lo generau [[Braxton Bragg|Bragg]] ({{formatnum:56000}} òmes). Numericament inferior ai fòrças dau generau [[Don Carlos Buell|Buell]], lo cap sudista devesiguèt sei fòrças. Lo grop mens important, comandats per [[Sterling Price]] e [[Earl Van Dorn]], foguèt cargat de trebolar la concentrationconcentracion de tropas menadas per [[Ulysses S. Grant|Grant]] que voliá atacar l'importanta posicion de [[Vicksburg]]. Mai a l'èst, lo còrs principau aprofichèt lo ret ferroviari per se desplaçar rapidament e rompre lei linhas d'avitalhament nordistas.
 
Pasmens, toteis aqueleis atacas foguèron arrestadas. A l'oèst, [[Ulysses S. Grant|Grant]] destaquèt una armada dirigida per lo generau [[William Rosecrans|Rosecrans]] que resistiguèt victoriosament ais assauts confederats a [[Batalha d'Iuka|Iuka]] (19 de setembre) e a [[Segonda batalha de Corinth|Corinth]] (3-4 d'octòbre). A l'èst, de combats a l'entorn de [[Batalha de Perryville]] (8 d'octòbre) permetèt ai Nordistas de tornar prendre sei vias [[logistica]]s.
Linha 193 :
En març de [[1864]], Abraham Lincoln fisèt lo comandament de l'armada de l'Union au generau Grant. A respèct de sei predecessors, chausiguèt d'atacar lo potenciau uman de l'armada Lee. Sensa se preocupar dau chaple, ordonèt d'ofensivas saunosas qu'entraïnèron de pèrdas importantas dins cada armada. Pasmens, lei Sudistas avián pas lei ressorsas per lei remplaçar e Lee foguèt rapidament reduch a la defensiva<ref>Fins au mes d'octòbre de [[1864]], l'armada nordista assaièt sensa succès de rompre lei linhas sudistas. I perdiguèt {{formatnum:65000}} òmes còntra {{formatnum:35000}} per son adversari. Pasmens, a partir de l'ivèrn de [[1864]], la situacion economica dau Sud li permetèt plus de remplaçar lei soudats tuats. De mai, Grant agravèt aquela carestiá en atacant lei populacions civilas.</ref>. L'objectiu de Grant èra Richmond.
 
Dins aquò, la superioritat tactica de Lee li permetèt d'empachar una avançada dirècta la capitala confederada. Lo periòde entre lo 5 de mai e lo 18 de junh de [[1864]] veguèt donc l'armada sudista enregistrar una tiera de succès defensius : [[Batalha de la Wilderness|Wilderness]] (5-7 de mai), [[Batalha de Spotsylvania|Spotsylvania]] (10 de mai), [[Batalha de North Anna|North Anna]] (23-26 de mai), [[Batalha de Cold Harbor|Cold Harbor]] (3 de junh), [[Batalha de Malvern Hill|Malvern Hill]] (12-16 de junh) e [[Sètge de Petersburg|Petersburg]] (18 de junh). Durant aquela ofensiva, Grant assaièt sensa succès de contornejar la resisténcia sudista. Se formèt pauc a pauc un frònt continücontinú au nòrd, a l'èst e au sud de la capitala confederada. La vila de Petersburg ne'n venguèt la clau de vòuta e subiguèt un sètge saunós que durèt fins au 25 de març de [[1865]].
 
==== La campanha de la vau de Shenandoah ====
Linha 205 :
==== L'acabament dau blocus maritim dau Sud ====
 
Dins lo corrent de [[1864]], lo blocus navau dau Sud venguèt una realitat effectivaefectiva. Lo darrier pòrt secessionista encara en activitat, [[Mobile]], foguèt blocat après una lònga batalha que durèt dau 2 au 23 de julhet. Aquò entraïnèt de carestiás grèvas dins lo Sud que conoguèt un ivèrn [[1864]]-[[1865]] catastrofic. De mai, èra d'ara endavant privat dau revengut de seis exportacions de [[coton]], çò qu'entraïnèt l'afondrament totau de son economia.
 
==== La marcha de Sherman ====