Sètge de Montsegur (1243-1244) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Rocafera (discussion | contribucions)
Imatges hornidas.
Rocafera (discussion | contribucions)
Imatge
Linha 76 :
 
Lei combats dei sièis premiers mes son fòrça mau coneguts. Pasmens, quauquei membres de la garnison i foguèron tuats o bleçats. Lei possibilitats estrategicas dei Francés èran malaisadas car un assaut dirèct èra pas impossible en causa de la posicion defensiva fòrça favorabla de Montsegur. Pasmens, coma l'enceuclament e l'isolament dau castèu èran tanben complicats, la chausida dau blocus entraïnava una batalha lònga. De son caire, gràcias a de reservas de manjar fòrça importantas, [[Pèire Rogièr de Mirapeis]] podiá assaiar de resistir fins a l'ivèrn per descoratjar leis assalhidors. De mai, una intervencion dau còmte de Tolosa èra possibla coma durant lo sètge de Montreal d'octòbre de 1240 onte Raimon VII aviá permés de negociar l'evacuacion dei faidits enceuclats dins la vila. Semblèt que Raimon VII acceptèsse d'ajudar Montsegur mai deviá avans faire un viatge en Itàlia per reglar d'afaires ambé lo papa e l'emperaire dau [[Sant Empèri Roman Germanic]]<ref>Excommunicat per son sostèn non demostrat au chaple d'Avinhonet, Raimon voliá obtenir son absolucion, luchar còntra l'influéncia de l'Inquisicion en donant l'iniciativa de la lucha còntra lo Catarisme au clergat occitan e reprendre lo contraròtle dau Marquesa de Provença.</ref>. Dins aquò, coma l'ivèrn de l'annada 1243-1244 foguèt pas fòrça freg, la segonda possibilitat venguèt l'esperança principala de la garnison.
[[Fichièr:Aven des Escaliers-1.jpg|vinheta|349x349px|''Aven des Escaliers'', pas luenh deu Roc de la Tor, sus la montanha.]]
 
L'avantatge foguèt prés per leis assalhidors en decembre de 1242 quand un grop pichon de soudats capitèron d'escalar lo bauç orientau de la montanha, de sosprendre lei gardas e d'i ocupar l'agachon. Après aqueu succès, lei Francés deguèron consolidar aquela posicion e avançar vèrs l'èst de lòng de la crèsta per agantar lei premierei defensas dau castèu espereu. Pasmens, coma la penda èra encara sobda, la progression foguèt lenta. Se lo detalh dei combats es pas conegut, leis arqueologs an descubèrt un nombre grand de vestigis de sagitas d'arc, de carrèus d'aubarestas e de pèiras d'armas de sètges mostrant que lei defensors assaièron mai d'un còp d'alentir o de replegar l'avançada francesa. Pasmens, lei Francés èran pus nombrós e l'agachon foguèt pas reconquistat per la garnison. Per Nadau, la situacion èra venguda tant marrida que l'evesque Marti decidiguèt d'evacuar lo tesaur de la communautat catara de Montsegur. Aqueu tesaur es totjorn a l'ora d'ara lo subjècte de divèrsei legendas mai sa composicion pus probabla es un nombre important de pèças de moneda que permetián au castèu de comprar lei bens necessaris per sa vida quotidiana. Vengut inutil, l'argent podiá encaura èstre utilizat per d'autrei communautats cataras, especialament dins lo nòrd d'[[Itàlia]].