Òli de palma : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
L’'''òli de palma''' es un [[òli vegetal]] trach per pression a caud de la popa dels [[Fruch|fruches]] del [[Elaeis guineensis|palmièr d'òli]], arbre que ne ven tanben l’[[òli del palmista]], tracha del clòsc de sos fruches.
 
[[Indonesia]] e [[Malàisia]] son los productors mondials màger d'aqueste fruch, e concentran ambedós 85 % de la produccion. Amb mai de 50 milions de tonas produchas cada annada, aquestees l'òli vegetal mai consomadaconsomat al mond (35 % de la consomacion mondiala en 2017). Ingredient tradicional de las cosinas d'[[Africa]], d'[[America del Sud]] e d'[[Asia]], es ara massissament utilizada dins los païses non productors per la fabricacion d'aliments transformats, en remplaçament de las grasas animalas (sagin, burre…) e dels [[Òli vegetal idrogenat|òlis vegetals idrogenats]] (dichs [[Acid gras trans|trans]]). Per aquò venguèt a la fin del sègle XX e al començament del XXI un dels simbòls dels problèmas o limitas encontradas per l'agroindustria monoculturala e lo « capitalisme agrari ».
 
Existís de controvèrsias al subjècte de son impacte sus la santat, coma l'impacte de sa produccion sus l'environament e de condicions de trabalh ligadas a la cultura dels palmièrs d'òli. Unes critican son naut taus en [[Acid gras saturat|acids grasses saturats]]. De fach, una metaanalisi utilizant totes los estudis scientifics publicats al subjècte conclutz que l'òi de palma a un impacte negatiu sul taus de colesteròl semblabla a aqueste de las grasas animalas, pas plan mendre qu'aqueste de las grasas idrogenèas, e plan mai fòrt qu'aqueste dels òlis vegetals rics en acids grasses insaturats (oliva, arachid, etc.). Las ONG denóncian, elas, lo desvelopament de las plantacions de palmièrs d'òli, que provòca un important [[desboscament]] en Malàisia, Indonesia e [[Papoa-Nòva Guinèa]], e constituís una grava menaça per diferentas espècias animalas vivent dins aquestes boscs e ja en dangièr d'extinccion (orangotans, gibons, tigres…). Mai recentament, [[Amnistia Internacionala]] publiquèt un rapòrt denonciant lo trabalh dels enfants e lo trabalh forçat dins las plantacions d'Indonesias.