Figon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 4 :
}}
[[Fichièr:ArticleSalatProvençal.png|thumb|300px|Situacion dels parlars figons (cairats zebrats a la part esquèrra e bassa) demest las autras varietats segon Loís Funèu en 1897]]
Lo '''figon''' èra lo nom qu'èra donat pels provençals als parlars ligurians parlats en [[Provença]]. Aqueles parlars existissián a [[Biòt]], [[Valàuria]] (près d'[[Antíbol]]), [[Mons (Var)|Mons]] e [[Escranhòla]] (a l'oèst de [[Grassa]]).<ref> * [[Toso, Fiorenzo]]. ''Le parlate liguri della Provenza. Il dialetto figun tra storia e memoria'', Philobiblon Ed., Ventimiglia, 2014 ISBN 88-88591-72-8; [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5602755f/f359 Paul Sénequier, "Les patois de Biot, Vallauris, Mons et Escragnolles", ''Annales de la Société des lettres, sciences et arts des Alpes-Maritimes'', VI, 1879, p.357]</ref><ref>[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k58339580/f55 Jules Ronjat, ''Grammaire istorique des parlers provençaux modernes'', Montpellier, 1930-1941, p.24]</ref> La preséncia dels parlars èra deguda a de migracions de populacion ligura a partir del sègle XIII (coma a Mons que presenta d'actes d'abitacion en 1260 e 1468). Aital Biòt foguèt repoblat en 1471 per de familhas vengudas d'[[Onelha]] e Valàuria en 1501 per de colons de [[Porto Maurizio]] e [[Albenga]].
 
== Variacion lingüistica dins los parlars ==
Linha 13 :
== La substitucion ==
[[Fichièr:Mons aero.JPG|thumb|250px|Vista de Mons, un dels darrièrs vilatges a parlar lo figon]]
A la fin del sègle XXXIX, a l'epòca que Senequièr faguèt son estudi, lo figon èra ja en via d'extincion. Lo lingüista aviá observat que a Valàuria e a Biòt, los joves parlavan pas mai la varietat locala e qu'avián de dificultats per lo comprendre e que la lenga èra emplegada sonque pels vièlhs entre eles. Presagiava la substitucion del figon pel provençal... <br>
A Escranhòla tanben lo parlar èra aparentament dintrat dins una etapa de decadéncia e se servava mai que mai, segon lo meteis autor, dins los masatges isolats. <br>
Per contra a Mons, la varietat autoctòna, tanben sonada monsenc, èra pro plan preservada per encausa de la situacion geografica de la localitat, protegida per son païsatge accidentat e son alonhament dels grands centres e grandas vilas de Provença. Lo monsenc sembla de s'èsser preservat fins a uèi.