Cera d'abelha : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Crèa en tradusissent la pagina « Cire d'abeille » |
Cap resum de modificació Balisa : editor de codi 2017 |
||
Linha 1 :
La '''cera d'abelha''' es la [[cera]] naturala particulara secretada per las [[Abelha|abelhas de mèl]]. Utilizan per construire las brescas de lor [[bornat]] per i gardar los [[
Quimicament, la cera d'abelha se compausa subretot d'[[Estèr|estèrs]] d'[[Acid gras|acids grasses]] e de diferents alcoòls de cadena longa.
== Istòria ==
L'utilizacion de la cera d'abelha es atestat a partir de milenari VI AbC, per exemple sul site arqueologic de [[Dikili Tash]]
== Descripcion ==
[[Fichièr:Beeswax.jpg|esquèrra|vinheta|Cera d'abelha.]]
La cera d'abelha (nom scientifica
La novèla cera es d'en primièr clara e incolora, venent opac après la masticacion et l'adulteracion amb lo [[pollèn]] per las abelhas obrièras del bornat. E, la cera ven pauc a pauc mai jauna a brun per l'incorporacion d'òli de pollèn e de [[propòlis]] . Las escatas de cera an una talha de 3 mm sus 0,1 mm, e gaireben 1100 son necessària per formar un grama de cera.
Per que las abelhas cerièras secretan de cera, la temperatura ambianta dins lo bornat deu èsser de 33 ° C a 36 ° C. Las cerièris consoman 8 kg de mèl per poder produire 1 kg de cera mas aqueste quilo de cera permetrà enseguida de bastir pro d'alveòls per conténer 27
« Estranha susor gaireben tan blanca que la nèu e mai leugièra que lo borrilh d'una ala », que la produccion se realiza per un aument de temperatura « al mai prigond de la fola » aglomerada en un còn ([[Maurice Maeterlinck]], ''La vida de las abelhas'', libre III, cap 12 e 13)<ref>[https://books.google.com/books?id=ogNzVbfsMCkC&hl=fr ''La vie de la nature''], par [//fr.wikipedia.org/wiki/Maurice_Maeterlinck Maurice Maeterlinck], [//fr.wikipedia.org/wiki/Jacques_Lacarri%C3%A8re_(%C3%A9crivain) Jacques Lacarrière], [//fr.wikipedia.org/wiki/Paul_Gorceix Paul Gorceix]</ref>.
Linha 22 :
Los rèstes de cera eissits d'operculs avent estat produchs per las abelhas dins l'annada son coneguts per produire una mai bèla cera qu'aquesta, mai vielha, eissida dels quadres.
La cera d'abelha (per exemple aquesta dels operculs) es recuperada pels apicultors par fusion a
La cera pòt encara se clarifiicar per caufatge al banh maria o plaçant de troces de cera dins l'aiga, çò que permetrà de netejar las ceras enegridas amb lo temps. La cera fondent a 64° C, es inutil de far bolh que la cera tròp caufada ven trencada e pèrd son elasticitat. Se daissar venir freg la mescla d'aiga e cera fins a solidificacion de la cera. A desmotlatge, i a 3 fasas
Per poder èsser reciclada en cera gofrada dins un bornat, sola la cera d'operculs fresca pòt èsser utilizada qu'es encara verge de totas pollucions. En efièch, la cera es un còrs gras que reten fòrça moleculs. Reciclant la vièlha cera de las brescas, se gardariá de moleculas toxicas per las abelhas.
Linha 37 :
Per l'[[apicultura]], es confiada a un « gofraire » que va la transformar en cera gofrada, fuèlhas preestampadas d'alveòls que se fixa sus de quadres mobils que se limpa dins los bornats. Los alveòls preiniciats invitan las abelhas del bornat a tornar bastir lors brescas a l'interior d'aquestes quadres, çò que facilita la gestion del bornat per l'apicultor.
La cera d'abelha es tanbne utilizada pels industrials de la cosmetica per los produchs de beutat coma las crèmas, las locions, los ongants e los roges de pòts. Es tanben utilizada per la fabricacion de medicaments, e avegada per l'impermeabilizacion e lo tractament d'entreten d'unes materials coma la [[fusta]], lo [[Cuer
S'utiliza tanben la cera d'abelha per tractar las batas fenduda pels animals. En [[Asia]] e en [[Africa]], la cera d'abelha servís a tintar los teissuts de [[batik]]. Es tanben utilizada per far l'[[encaustica]].
Linha 83 :
== Produccion mondiala ==
{| class="wikitable" style="margin-bottom: 10px;"
|+
!1964
!1969
Linha 120 :
== Nòtas e referéncias ==
{{
[[Categoria:Additiu alimentari]]
[[Categoria:Apicultura]]
| |||