Union de las Republicas Socialistas Sovieticas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Supression tèxtes traduchs automaticament
Balisa : Substitució
Linha 1 :
{{Infobox
{| align="right" class="infobox" style="border-spacing: 1px; padding: 0px 0px; width: 300px; font-size:85%; line-height:130%;" cellspacing="1px" data-name="Union de las Republicas Socialistas Sovieticas"
|tematica=
|carta=
}}
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 100%;"
|+<big>'''Союз Советских</br>Социалистических Республик'''</big></br><small>Union de las Republicas Socialistas Sovieticas</small>
|-
Linha 5 ⟶ 9:
{| style="background: #f9f9f9;" border="0" cellpadding="2" cellspacing="0"
|-
| align=center width=140px | [[Fichièr:Flag of the Soviet Union.svg|130px|Drapeau de l'Union]] || align=center width=140px | [[Fichièr:StateCoat Emblemof arms of the Soviet Union.svg|120px|Blason]]
|- align="center"
| ([[Bandièra de l'URSS|Bandièra]]) || (Sagèl de l'Estat)
Linha 12 ⟶ 16:
| align="center" colspan="2" | [[Devisa (frasa)|Devisa nacionala]] (en [[rus]]) :</br> ''Пролетарии всех стран, соединяйтесь!''<br /><small>(Traduccion : ''Proletaris de totes los païses, unissètz-vos !'')</small>
|-
| align=center colspan="2" | [[Fichièr:LocationSovietUnion.png|270px300px]]
|-
| '''[[Capitala]]''' || [[Moscòu]]
Linha 40 ⟶ 44:
| '''[[Lista dels domenis de primièr nivèl d'Internet|Domeni internet]]''' || .ru <small>(encara en usatge)</small>
|}
{{esbòs}}
 
L''''Union de las Republicas Socialistas Sovieticas''' (URSS) o pus simplament '''Union Sovietica''' es un ancian estat d'[[Euròpa]] e d'[[Asia]] ([[1922]] - [[1991]]).
{{Traduccion automatica}}
L’'''Union de las Republicas Socialistas Sovieticas ''', abreujat en '''URSS''', o en '''Union sovietica''' (en [[rus]] : Союз Советских Социалистических Республик, abreujat en : СССР ; transcripcion : ''Soïouz Sovietskikh Sotsialistitcheskikh Riespoublik'', ''SSSR'' ; literalament « Union de las republicas socialistas dels Conselhs »), foguèt un [[Estat federal]] [[comunisme| comunista]], format de quinze [[Republica socialista sovietica|Republicas socialistas sovieticas]] qu'existiguèt del [[30 de decembre]] de [[1922]] fins al [[26 de decembre]] de [[1991]].
 
[[File:Guèrra civila russa.png|thumb|Esquèma generau de la Guèrra Civila Russa dins lei regions occidentalas de Russia.]]
L'Union Sovietica aguèt un sistèma politic de partit unic dominat pel Partit Comunista fins a 1990 e e mai se èra una union [[Federalisme|federala]] de 15 republicas sovieticas subnacionales, l'Estat sovietic foguèt estructurat jos un Govèrn nacional e una economia extrèmament centralizats.<ref>Bridget O'Laughlin (1975) ''Marxist Approaches in Anthropology'' Annual Review of Anthropology Vol. 4: pp. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013).<br>
[[File:Segonda Guèrra Mondiala - Euròpa (1942-1945).png|thumb|Debanament de la Segonda Guèrra Mondiala sus lo continent europèu de 1942 a 1945.]]
</ref>
 
[[Categoria:URSS|*]]
La [[Revolucion Russa|Revolucion de Febrièr de 1917]], provoquèt la casuda de l'Empèri rus, un Govèrn Provisòri li succediguèt, que demorèt fins a la Revolucion d'Octòbre ont losbolcheviques prenguèron lo poder. Comencèt la [[Guèrra Civila Russa]] que foguèt ganhada pel nòu regim sovietic. En decembre de 1922 foguèt creada l'Union Sovietica amb la fusion de la Republica Socialista Federala Sovietica de Russia, la Republica Federala Socialista Sovietica de Transcaucasia, la [[Republica socialista sovietica d'Ucraïna|Republica Socialista Sovietica d'Ucraïna]] e la Republica Socialista Sovietica de Bielorussia.
 
Après lo decès del primièr cap sovietic, [[Lenin|Vladímir Lenin]], en 1924, [[Iòssif Stàlin|Iósif Stalin]] acabèt en ganhant la lucha pel poder e dirigiguèt lo país a travèrs d'una industrializacion a granda escala, amb una economia centralizada e una extrèma repression politica.<ref name="StalinRobertService">Robert Service. </ref><ref name="StalinRobertService">Robert Service. </ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFCrile2003">Crile, George (2003). </span></ref> En junh de 1941, pendent la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]], [[Tresen Reich|Alemanha]] ocupèt l'Union Sovietica, un país qu'aviá signat amb el un pacte de non agression. Al cap de quatre ans d'una guèrra brutala, l'Union Sovietica sortiguèt victoriosa coma una de las doas [[Superpoténcia|superpotencias]] del mond, amb los [[Estats Units d'America|Estats Units]].
 
L'Union Sovietica e sos aliats d'Euròpa orientala, apelat Blòc de l'Èst, foguèron implicats dins la [[Guèrra Freja|Guèrra Freda]], que foguèt una esperlongada lucha ideologica e politica mondiala contra los Estats Units e los sieus aliats del Blòc occidental; fin finala la URSS cediguèt davant los problèmas economics e los trebols politics intèrnes e extèrnes.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFMr._David_Holloway1996">Mr. David Holloway (1996). </span></ref><ref name="turner23">[[Unión Soviética#CITAREFTurner1987|Turner, 1987]]<span>, p.</span>&nbsp;<span>23</span></ref> Pendent aqueste periòde, l'Union Sovietica arribèt a èsser lo modèl de referéncia per de futurs Estats socialistas. De 1945 fins a 1991, l'Union Sovietica e los [[Estats Units d'America|Estats Units]] dominèron l'agenda globala de la politica economica, d'afars exteriors, d'operacions militaras, escambis culturals, de progrèsses scientifics e del començament de l'exploracion espaciala, e d'espòrts (incluses los Jòcs Olimpics). A la fin del decenni de 1980, lo darrièr cap sovietic [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]] reformèt l'Estat amb las politicas de la ''perestroika'' e ''glásnost'', mas l'Union Sovietica s'abausonèt e foguèt dissolguda formalament en decembre de 1991 après lo còp d'Estat mancat d'agost.<ref name="Byrd"><span class="citation enciclopedia">Byrd, Peter (2003). </span></ref> Après aquò, la [[Russia|Federacion de Russia]] assumiguèt los sieus dreches e d'obligacions.<ref name="Rusia">''«Rusia es ahora la parte de todo tratado en los que la antigua Unión Soviética fue una de las partes, y tiene los mismos derechos y obligaciones que la antigua Unión Soviética, excepto en la medida que los ajustes se requieran necesariamente, por ejemplo, para tener en cuenta el cambio en la extensión territorial. ''</ref>
 
Los limits geografics de l'Union Sovietica cambièron amb lo temps, mas après las darrièras anexions territorialas principalas e l'ocupacion dels [[Païses baltics|païses Baltics]] ([[Lituània]], [[Letònia]], e [[Estònia]]), [[Invasion sovietica de Polonha|de l'èst de Polònia]], [[Besaràbia]], e qualques autres territòris pendent la Segonda Guèrra Mondiala, dempuèi 1945 fins a la dissolucion, los limits correspondèron aperaquí a los de l'anciana [[Empèri Rus|Russia Imperiala]], amb las exclusions notablas de Polònia, de la màger part de [[Finlàndia]], e d'[[Alaska]].
 
== Istòria ==
Se pensa tradicionalament que l'Union Sovietica es la successora de l'Empèri rus, pas obstante passèron cinc ans entre lo darrièr Govèrn dels zares e l'instauracion de l'Union Sovietica. Lo darrièr zar, [[Nicolau II]], governèt l'Empèri rus fins a lo sieu abdicación en març de 1917, en partida a causa de la pression dels afrontaments en la [[Primièra Guèrra Mondiala]], après un breve Govèrn Provisional Rus prenguèt lo poder, per èsser desrocat en la Revolucion d'octòbre de 1917 per revolucionaris dirigits pel cap bolchevique [[Lenin|Vladímir Lenin]].
 
L'Union Sovietica foguèt establida en decembre de 1922 coma l'Union de las Republicas Socialistas Sovieticas de Rússia (coneguda coma Rússia Bolchevique), [[Republica socialista sovietica d'Ucraïna|Ucraïna]], Bielorussia e Transcaucasia governadas, las tres primièras, per de partits bolcheviques e la darrièra pel menchevique. Malgrat la fondacion de l'Estat sovietic coma una entitat federatiua de fòrça republicas constituyentes, caduna amb las siás pròprias entitats politicas e administrativas, lo tèrme «Rússia Sovietica» – estrictament aplicabla sonque a la Republica Socialista Federatiua Sovietica de Rússia (RSFSR) - foguèt sovent incorrectamente aplicat dins tot lo país per politics e d'escrivans pas sovietics.
 
=== Revolucion e fondacion de l'Estat sovietic ===
L'activitat revolucionària modèrna en l'Empèri rus comencèt amb la Revuelta Decembrista de 1825, e e mai se la servitud foguèt abolida en 1861, o anèt en de tèrmes desfavorables pels camparòus e serviguèt a animar als revolucionaris. Un parlament, la Duma Imperiala de Rússia, foguèt establit en 1906, après la Revolucion de 1905. Malgrat la resisténcia del zar als assages de passar d'una monarquia absoluta a una [[Monarquia constitucionala|constitucionala]], foguèt fin finala promulgada la Constitucion russa de 1906, la primièra constitucion del país. Malgrat aiçò, la agitación sociala contunhèt e s'agravèt pendent la [[Primièra Guèrra Mondiala]] pel fracàs militar e la escasez de neuritud dins las vilas principalas.
 
Un soslevament popular espontanèu en [[Sant Petersborg|Petrogrado]], en responsa al decaimiento de l'economia e la morala en temps de guèrra, culminèt amb l'esmolinament del Govèrn imperial en març de 1917 (''vejatz-vos'' Revolucion de Febrièr). La autocracia zarista foguèt remplaçada pel Govèrn Provisional Rus, cuyos de caps pensèron en establir una democracia liberala en Rússia e contunhar en participant en lo costat de la Tripla Entente en la Primièra Guèrra Mondiala. Al meteis temps, per assegurar los dreches de la classa obrièira, las assembladas de trabalhadors, conegudas coma sóviets, naisson al cors de tot lo país. Los bolcheviques, dirigits per [[Lenin|Vladímir Ilich Lenin]], pressionèron en favor d'una revolucion socialista tant en de dichas assembladas coma dins los carrèrs, en se desrocant dins lo Govèrn Provisional lo 7 de novembre, 25 d'octòbre segontes lo [[Calendièr julian|calendari juliano]], de 1917 (''vejatz-vos'' ''Revolucion d'Octòbre''), e en se liurant lo poder als sóviets d'obrièrs, de soldats e de camparòus. En decembre, los bolcheviques signèron un [[Armistici|armisticio]] amb las Poténcias Centralas, e mai se en febrièr de 1918, los combats s'èran represes. En març, los sovietics abandonèron la guèrra definitivament e signèron lo Tractat de Brest-Litovsk.
 
Tre 1917 se produsiguèt una longa e sagnanta [[Guèrra Civila Russa]] entre los Roges e los Blancs, en fenint en 1923 amb la victòria dels Roges e incluguèt l'intervencion estrangièra, l'execucion del zar [[Nicolau II|Nicolás II e la siá familha]] e la fam de 1921, qu'auciguèt a près de cinc milions de personas.<ref>"''[http://books.google.com/books?id=LUhXZD2BPeQC&pg=PA287&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false The Russian Civil War]''". </ref> Après la [[Guèrra Sovietopolonesa|Guèrra Polonesa-Sovietica]] de 1919-1921, se signèt la «Patz de Riga» qu'a principis de l'an 1921 dividiguèt los territòris disputats de [[Bielorussia]] e [[Ucraïna]] entre [[Polonha|Polònia]] e la RSFS de Rússia. L'Union Sovietica li calguèt resòlver de conflictes similars amb la recentament creada [[Finlàndia|Republica de Finlàndia]], la [[Estònia|Republica d'Estònia]], la [[Letònia|Republica de Letònia]] e la [[Lituània|Republica de Lituània]].
 
=== Unificacion de las republicas sovieticas ===
Lo 28 de decembre de 1922 en una conferéncia de delegacions plenipotenciarias de la RSFS de Rússia, RFSS de Transcaucasia, la [[Republica socialista sovietica d'Ucraïna|RSS d'Ucraïna]] e la RSS de Bielorussia s'aprovèt lo Tractat de Creacion de la URSS e la Declaracion de la Creacion de la URSS, en se formant l'Union de las Republicas Socialistas Sovieticas.<ref>Richard Sakwa ''The Rise and Fall of the Soviet Union, 1917-1991: 1917-1991''. </ref><ref>Julian Towster. </ref>Aquestes dos de documents foguèron confirmats pel primièr Congrès dels Sóviets de l'Union Sovietica e signada pels caps de las delegacions Mijaíl Kalinin, Mijaíl Tsjakaya (en:Mikhail Tskhakaya), Mijaíl Frunze e Grigori Petrovski, e Aleksandr Chervyakov respectivament lo 30 de decembre de 1922.<ref>(en ruso) <span class="broken-link">[http://region.adm.nov.ru/pressa.nsf/0c7534916fcf6028c3256b3700243eac/4302e4941fb6a6bfc3256c99004faea5!OpenDocument http://region.adm.nov.ru/pressa.nsf/0c7534916fcf6028c3256b3700243eac/4302e4941fb6a6bfc3256c99004faea5!]</span></ref><ref>(en ruso) [http://web.archive.org/web/http://www.hronos.km.ru/sobyt/cccp.html Creation of the USSR] at Khronos.ru.</ref>
 
Lo 1 de febrièr de 1924 l'Union Sovietica foguèt reconeguda per l'Empèri britanic e en aqueste meteis an s'aprovèt una Constitucion sovietica, en legitimant l'union de decembre de 1922.
 
La reestructuracion intensiva de l'economia, l'industria e la politica del país comencèron dempuèi los primièrs jorns del poder sovietic en 1917. Una granda part se realizèt segontes los Decrèts Iniciales Bolcheviques, de documents del Govèrn sovietic, signats per [[Lenin|Vladímir Lenin.]] Òm de las avançadas mai prominentes èra lo plan GOELRO, que propugnaba una reestructuracion prigonda de l'economia sovietica basada en la electrificación totala del país. Lo plan s'inicièt en 1920, en se desvolopant pendent un periòde de 10 a 15 ans. Incluguèt lo bastiment d'una ret de 30 centralas electricas regionalas, en inclusent dètz grandas centralas idroelectricas, e la electrificación de nombrosas entrepresas industrialas.<ref>{{Ligam web|url=http://www.springerlink.com/content/h3677572g016338u/}}</ref> Lo Plan arribèt a èsser lo prototipe pel subsiguiente Plan Quinquenal en se finalizant practicament en 1931.<ref name="Kuzbassenergo">[http://www.kuzbassenergo.ru/goelro/ On GOELRO Plan — at Kuzbassenergo.]</ref>
 
=== Stalin (1927-1953) ===
 
Dempuèi lo començament de l'Union Sovietica lo sieu Govèrn foguèt basat en un unipartidismo administrat pel partit bolchevique.<ref>The consolidation into a single-party regime took place during the first three and a half years after the revolution, which included the period of War Communism and an election in which multiple parties competed. </ref> Après la politica economica del comunisme de guèrra menada a tèrme pendent la Guèrra Civila, lo Govèrn sovietic permetèt que qualques entrepresas privadas coexistiguèsson amb l'industria nacionalizada pendent los ans 1920. De la meteissa manièra, la requisa totala dels excedentes alimentaris en lo camp foguèt remplaçat per d'impòstes sobratz las neurituds (''vejatz-vos'' ''Nòva Politica Economica'').
 
Los caps sovietics sostenguèron qu'un Govèrn d'un [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|unic]] partit èra de besonh per assegurar que la «explotacion capitalista» tornès pas a l'Union Sovietica e que los principis del centralismo democratic representèsson la volontat del pòble. Lo debat sobratz lo futur de l'economia constituiguèt la cortina de fons en la lucha pel poder que se desacadièc entre los caps sovietics après la mòrt de [[Lenin]] en [[1924|1924.]] A la debuta, Lenin anava èsser remplaçat per un lideratge collectiu compausat per Grigori Zinóviev d'Ucraïna, Lev Kámenev de [[Russia|Rússia]], e [[Iòssif Stàlin|Stalin]] de [[Georgia (Caucàs)|Georgia]].
 
Lo [[3 d'abril]] de [[1922]] [[Iòssif Stàlin|Stalin]] foguèt nomenat Secretari General del Partit Comunista de l'Union Sovietica e [[Lenin]] o aviá nomenat coma Cap d'Inspeccion dels Trabalhadors e Camparòus. A l'assolidar gradualmente la siá influéncia e isolar o limitar a las siás rivalas dins lo partit, Stalin se convertiguèt en la principala dirigenta sovietic. En [[octòbre]] de [[1927]], Grigori Zinóviev e [[Trotski|Leon Trotsky]] foguèron expulsats del Comitat Central e obligat a s'exiliar.
 
En 1928, Stalin introdusiguèt lo Primièr Plan Quinquenal destinat a bastir una economia socialista. Aquò, a diferéncia del internacionalismo proletario exprimit per [[Lenin]] e [[Trotski|Trotsky]] a travèrs del cors de la Revolucion, apuntèt al socialisme dins un sol país. En l'industria, l'Estat assumiguèt lo contraròtle de totas las entrepresas existentas e emprenguèt un programa intensiu d'industrializacion e en l'agricultura foguèron establidas las granjas collectivas ([[Kolkhoz|koljós]]) arreu dins lo país.
[[Fichièr:Kolyma_road00.jpg|vinheta|Presoèrs del Gulag en trabalhant en lo bastiment de l'Autopista de Kolima.]]
Los kuláks subreviventes foguèron perseguits e fòrça enviadi als Gulags a realizar de trabalhs forçats.<ref>Stéphane Courtois, Mark Kramer. </ref> Los parrabastatges socials contunhèron a intervengudi del [[Ans 1930|decènni de 1930.]] La Granda Purga de Stalin resultèt en l'execucion de fòrça «vièlhs bolcheviques», qu'avián participat en la Revolucion d'Octòbre. La chifra de mòrtes es incierta, amb una ampla gamma d'estimacions. Segontes los archius sovietics desclasificados, entre 1937 e [[1937|1938]] la [[NKVD]] arrestèt a 1.500.000 personas, que ne foguèron fusiladas 681.692.<ref>''[http://books.google.com/books?id=JyN0hlKcfTcC&pg=PA373&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false A Companion to Russian History]''. </ref> L'excès de mòrts pendent lo [[Ans 1930|decènni de 1930]] en lo sieu conjonch èran dins lo reng de 10 a 11 milions de personas.<ref name="1930s">Geoffrey A. Hosking (2001). </ref> Malgrat la confusion d'intervengudi a de fins del [[Ans 1930|decènni de 1930]], la URSS desvolopèt una poderosa economia industriala en los ans precedents a la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]], en li convertint en una poténcia industriala a nivèl internacional.
[[Fichièr:Parade_on_Red_Square_on_November,_7th,_1941.ogv|esquèrra|vinheta|Desfilatz militar dins la [[Plaça Roja]] lo 7 de novembre de 1941, conmenmorando lo 24° aniversari de la de la Revolucion d'Octòbre.]]
Lo [[Ans 1930|decènni de 1930]] vegèt la cooperacion mai prèpa entre los païses [[Occident|occidentales]] e la URSS. En [[1933]] s'establiguèron de relacions diplomaticas entre los [[Estats Units d'America|Estats Units]] e la [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|URSS.]] Quatre ans mai tard, la URSS apiegèt a la [[Segonda Republica Espanhòla|Republica Espanhòla]] en la [[Guèrra Civiu Espanhòla|Guèrra Civila Espanhòla]] contra lo [[Còp d'estat|còp d'Estat]] dels revoltats, apiejats per l'Itàlia fascista e l'Alemanha nazi. Pas obstante, après que lo [[Reialme Unit|Reialme Jonhut]] e [[França]] concluguèsson los Acòrds de Munic amb l'Alemanha nazi, la URSS realizèt de tractes amb aqueste darrièr país en conclusent lo Pacte Ribbentrop-Mólotov (pacte de pas agression nazi-sovietica) e lo Tractat Alemand-Sovietic d'Amistat, Cooperacion e Demarcacion. Aquò favoriguèt l'invasion sovietica de Polònia de 1939 e l'aucupacion de [[Lituània]], [[Letònia]] e [[Estònia]] en [[1940|1940.]] A de fins de [[novembre]] de [[1939]], al se veire emplàstic de forçar en la [[Finlàndia]] a mòure la siá frontièra 25 quilomètres de [[Sant Petersborg|Leningrado]] per de mejans diplomatics, [[Iòssif Stàlin|Stalin]] ordenèt l'intervencion de l'Armada Roja dins dich país, en provocant la cridada [[Guèrra d'Ivèrn]].
 
En l'èst, l'Armada Roja ganhèt de divèrsas batalhas decisivas pendent los afrontaments termierèrs amb l'Empèri del Japon en [[1938]] e [[1939|1939.]] Malgrat aiçò, en [[abril]] de [[1941]], la URSS signèt lo Pacte de Neutralidad amb los japoneses, en reconeissent l'integritat territoriala de Manchukuo, una Estada mariòta japonés.
 
=== Participacion en la Segonda Guèrra Mondiala ===
E mai se s'es discutit se l'Union Sovietica aviá intencion qualque d'ocupar Alemanha, la pròpria Alemanha un còp que foguèt çò pro fòrt, trinquèt lo pacte de pas agression e ocupèt l'Union Sovietica lo 22 de junh de 1941, en iniciant çò que se coneissiá en la URSS (e encara en la Rússia actuala) coma la «Granda Guèrra Patriótica».<ref>(en ruso) Mel'tiukhov, Mikhail. </ref> L'Armada Roja detenguèt a l'aparentament invencible armada alemanda en la [[Batalha de Moscòu]], amb l'ajuda d'un ivèrn inusualmente severo. La [[Batalha d'Stalingrad|Batalha de Stalingrado]], que durèt dempuèi de fins de 1942 fins a de principis de 1943, asestó un dur còp als alemands que se'n recuperèron jamai entièrament e los convertiguèt en un ponch d'inflexion de la guèrra. Après Stalingrado, las fòrças sovieticas avancèron a travèrs d'Euròpa de l'Èst fins a [[Berlin]] en forçant la rendicion d'Alemanha en mai de 1945. L'armada alemanda sofriguèt lo 80 % de las siás bassas militaras en lo Front Oriental.<ref>William J. Duiker (2009). </ref>
[[Fichièr:Victoy_Parade_1945.ogv|vinheta|Desfilada de la Victòria en Moscòu lo 24 de junh de 1945, après la victòria sovietica sobre l'Alemanha nazi en la Granda Guèrra Patria.]]
[[Fichièr:Teheran_conference-1943.jpg|esquèrra|vinheta|Lo primièr ministre sovietic [[Iòssif Stàlin|Iósif Stalin]], lo president nòrd-american [[Franklin Delano Roosevelt|Franklin D. Roosevelt]] e lo primièr ministre britanic [[Winston Churchill]] (de quèrra a drecha) amassats en Teheran en 1943.]]
Aqueste meteis an, la URSS, en lo compliment de lo sieu acòrd amb los aliadi en la Conferéncia de Yalta, denoncièt lo Pacte de Neutralidad sovietic-japonés en abril de 1945 e [[Campanha sovietica de Manchoria|ocupèt Manchukuo e d'autres territòris contarotlats per Japon]] lo 9 d'agost de 1945.<ref name="denunciation">[http://avalon.law.yale.edu/wwii/s3.asp Denuncia del pacto de neutralidad] del 5 de abril de 1945. </ref><ref name="declarationofwar">[http://avalon.law.yale.edu/wwii/s4.asp Declaración de guerra soviética a Japón] el 8 de agosto de 1945. </ref> Aqueste conflicte feniguèt amb una decisiva victòria sovietica, que contribuiguèt a la rendicion incondicionala de Japon e a la fin de la Segonda Guèrra Mondiala.
 
L'Union Sovietica sofriguèt enòrmament pendent la guèrra, en perdent aperaquí 27 milions de personas.<ref name="Geoffrey A. Hosking 2006 242"><span class="citation libro" id="CITAREFGeoffrey_A._Hosking2006">Geoffrey A. Hosking (2006). </span></ref> Malgrat aiçò, sorgiguèt del conflicte coma una [[Superpoténcia|superpotencia]] militara. Un còp que neguèc la reconeissença diplomatica del [[Occident|mond occidental]], l'Union Sovietica aguèt de relacions oficialas amb practicament totas las nacions en lo decènni de 1940. Coma membre de las Nacions Jonhudas pendent la siá fondacion en 1945, se convertiguèt en òm dels cinc de membres permanents del [[Conselh de Securitat de las Nacions Unidas|Conselh de seguretat de l'ONU]], que li donèt lo drech de veto a qui que siá de las siás resolucions (''vejatz-vos'' Union Sovietica e las [[Organizacion de las Nacions Unidas|Nacions Jonhudas]]).
 
L'Union Sovietica mantenguèt lo sieu estatus coma una de las doas superpotencias del mond pendent quatre decènnis a travèrs de lo sieu hegemonía en Euròpa orientala derivada de la siá fòrça militara, la siá fòrça economica, la siá ajuda dins de païses en via de desvolopament e de las siás investigacions scientificas, mai que mai en tecnologia espaciala e armament.
 
=== Inici de la Guèrra Freda ===
[[Fichièr:Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg|vinheta|Los missils balísticos nucleara R-12 sovietics en una desfilada militara dins la [[Plaça Roja]], a de fins del decènni de 1950.]]
Pendent la postguèrra immediata, l'Union Sovietica reedificó e espandiguèt la siá economia, al manténer lo sieu contraròtle estrictament centralizado. L'Union Sovietica ajudèt la reedificación dels païses de Blòc de l'Èst en la postguèrra, mentre los convertissiá dins d'Estats satellit e los jonhiá en una aliança militara, al fondar lo [[Pacte de Varsòvia|Pacte de Varsovia]] en 1955 e lo [[Conseu d'assisténcia economica mutuala|Conselh d'Ajuda Mutuau Economica]] o COMECON de 1949 a 1991, aqueste darrièr foguèt un equivalent a la [[Comunautat Economica Europèa|Comunitat Economica Europèa.]]<ref name="fas.org">{{Ligam web|url=http://www.fas.org/irp/world/russia/gru/}}</ref> Mai tard, lo COMECON suministró ajuda a l'eventuala victòria del [[Partit Comunista Chinés|Partit Comunista de China]] e vegèt créisher la siá influéncia en d'autras parts del mond. Davant la temor de las siás ambicions, los aliadi pendent la Segonda Guèrra de l'Union Sovietica, lo [[Reialme Unit|Reialme Jonhut]] e los [[Estats Units d'America|Estats Units]], se convertiguèron en los sieus enemics e en la subsiguiente [[Guèrra Freja|Guèrra Freda]], los dos de blòcs s'afrontèron en utilizant indirèctament la màger part de las siás fòrças.
 
=== Jrushchov (1953-1964) ===
[[Fichièr:Nikita_S._Khrushchev.jpg|esquèrra|vinheta|[[Nikita Khrushchov|Nikita Jrushchov]].]]
[[Iòssif Stàlin|Iósif Stalin]] Moric lo 5 de març de 1953. En abséncia d'un successor mutuamente acceptable, los foncionaris mai nautes de Partit Comunista optèron per governar l'Union Sovietica en comitat. [[Nikita Khrushchov|Nikita Jrushchov]], Que s'èra impausat en aquesta lucha pel poder a principis del decènni dels ans 1950, denoncièt en lo sieu ''discors secrèt'' al XX Congrès del PCUS de 1956 la repression politica en l'Union Sovietica e ordenèt la desliurança dels preses politics del Gulag. En mai d'aquesta denóncia, procediguèt a relajar los contraròtles de tipe repressiu que fins a exercissiá alavetz lo Partit sobratz la societat. Tot aquò se coneis coma lo procès de desestalinización.
 
Moscòu considerèt en Euròpa oriental coma una zòna tapón per la defensa preventiva de las siás frontièras occidentalas e assegurèt lo sieu contraròtle de la region en transformant los païses d'Euròpa de l'Èst dins d'Estats de satellits. Al meteis temps, la força militara sovietica foguèt utilizada per reprimir sublevaciones anticomunistas en Ongria e [[Polonha|Polònia]] en 1956 (vejatz-vos de Protèstas de Poznań de 1956, Octòbre polonés e Revolucion [[Ongria|ongresa]] de 1956).
 
A de fins de 1950, una confrontacion amb China ligada a l'aprochament de la URSS a [[Occident|Cogant]] e per çò que [[Mao Zedong]] percebèt coma revisionismo de Jrushchov condusiguèt a la ruptura Chinesa-Sovietica. Aquò donèt luòc a una ruptura en tot lo movement comunista mondial, en fasent que los Govèrns comunistas en [[Albania]], [[Cambòtja]] e [[Somalia]] preferiguèsson s'aliar amb China en luòc de la URSS.
 
Pendent aqueste periòde, l'Union Sovietica contunhèt d'avançar scientifica e tecnológicamente, çò que li permetèt lançar lo primièr satellit artificial [[Sputnik 1]] e aténher la hazaña d'amiar pel primièr còp un èsser viu a l'espaci exterior: la canha [[Laika|Laika.]] Lo 12 d'abril de 1961 [[Iurii Gagarin|Yuri Gagarin]] se convertiguèt en lo primièr èsser uman en viatjar a l'espaci exterior a bòrd de la nau Vostok 1. [[Valentina Tereshkova]] Foguèt la primièra femna en anar a l'espaci a bòrd del Vostok 6 lo 16 de junh de 1963, Alekséi Leónov se convertiguèt en la primièra persona en caminar en l'espaci lo 18 de març de 1965, e los primièrs veïculs exploradores lunares, [[Lunokhod 1]] e [[Lunokhod 2]].<ref name="lunokhod"><span class="citation cita-episodio">«[http://web.archive.org/web/http://www.cbc.ca/natureofthings/magazine2.html Tank on the Moon]». </span></ref>
 
Jrushchov Inicièt «lo desgèu» melhor conegut coma lo ''Desgèu de Jrushchov'', un complèx cambiament en la vida politica, culturala e economica de l'Union Sovietica. Qu'inclusiá la dubertura e lo contacte amb d'autras nacions e de nòvas politicas socialas e economicas amb màger enfasi en los produchs basics e en la consrucción de l'abitatge, en permetent que los nivèls de vida aumentèsson d'una manièra espectaculara e en mantenent de nautes nivèls de creissement economic. La censura foguèt tanben suavizada, e mai se seguissiá la proïbicion de publicacion de romans que s'ajustavan pas als precèptes del realisme socialista coma, per exemple, lo roman ''Doctor Zhivago'' cuyo autor, [[Boris Pasternak|Borís Pasternak]], se vegèt forçat a refusar lo [[Prèmi Nobel de Literatura]] en 1958. Malgrat aiçò, aqueste meteis an los fisics sovietics Pável Cherenkov, Iliá Frank e Ígor Tamm foguèron premiats amb lo Prèmi Nobel de Fisica.
 
Las reformas de Jrushchov en l'agricultura e l'administracion, malgrat aiçò, anèron generalament improductivas. En 1962, desacadièc una crisi amb los Estats Units pendent lo desplegament sovietic de missils nucleares en [[Cuba|Cuba.]] L'Union Sovietica retrocediguèt après que los Estats Units inicièt un blocatge naval, que li provoquèt fòrça vergonha e pèrda de prestigi a Jrushchov e coma consequéncia foguèt forçat a demissionar en 1964.
 
=== Brézhnev (1964-1982) ===
Après la sortida de Jrushchov, se produsiguèt d'autre periòde de lideratge collectiu, conformat per Leonid Brézhnev coma Secretari General, Alekséi Kosygin coma President del Conselh de Ministres e [[Nikolai Podgorny|Nikolái Podgorni]] coma President del Presidium, que durèt fins al decènni de 1970 a on Brézhnev s'establiguèt coma lo mai important cap sovietic. En 1968 l'Union Sovietica e los sieus aliadi del Pacte de Varsovia ocupèron Checoslovaquia per deténer las reformas de la [[Prima de Praga]].
 
Brézhn''e''v Presidiguèt pendent un periòde de Détente o distensión amb [[Occident|Cogant]] (''vejatz-vos'' ''SALT I'', ''SALT II'' e ''Tractat sobratz de Missils Antibalísticos'') sens daissar al meteis temps d'incrementar la força militara sovietica; la concentracion armamentística contribuiguèt a la desaparicion de la ''Détente'' a de fins dels ans 1970. Autre factor que contribuiguèt a la fin de la distensión foguèt la [[Premiera Guèrra d'Afganistan|Guèrra d'Afganistan]] en decembre de 1979, amb l'objècte d'apiejar dins un Govèrn comunista local que se trobava en de grèus dificultats.
 
En octòbre de 1977, foguèt aprovada per unanimitat la tresena Constitucion sovietica, mas l'estat d'ànim predominante en lo lideratge sovietic pendent lo moment de la mòrt de Brézhnev en 1982, èra l'aversion al cambiament. Lo long periòde de Govèrn a cargue de Brézhnev aviá començat a èsser aperat coma òm de inmovilismo (застой), amb un envejecido e estancado lideratge politic.
 
En lo contorn esportiu, l'Union Sovietica organizèt los [[Jòcs Olimpics d'estiu de 1980|Jòcs Olimpics de Moscòu 1980]], amb sedença en [[Moscòu|Moscòu.]] Aguèt un assag de boicòt de l'eveniment de la part d'Estats Units: en lo marc de la Guèrra Freda e en protèsta per la preséncia sovietica en Afganistan, los nòrd-americanes decidiguèron pas assistir als Jòcs Olimpics, en tractant al meteis temps de persuadir als sieus aliadi per que assistiguèsson tanpauc. En total, 65 païses s'abstenguèron de participar, principalament a causa de l'iniciativa nòrd-americana.
 
=== Las reformas de Gorbachov e la dissolucion de l'Union Sovietica ===
[[Fichièr:Reagan_and_Gorbachev_hold_discussions.jpg|vinheta|250x250px|[[Mikhaïl Gorbachov|Gorbachov]] En mantenent de discussions amb lo president nòrd-american [[Ronald Reagan]] en lo primièr cim de Ginebra (1985).]]
{| class="wikitable" style="float: left; margin: 0px 15px;"
! Esperanza de vida en 1984(en d'ans)<ref name="test">[http://datos.bancomundial.org/indicador/SP.DYN.LE00.IN?end=2014&start=2014&view=map&year=1984 Banco Mundial]</ref>
|-
| Espanha
| 76
|-
| Estats Units
| 74
|-
| Rússia
| 67
|-
| Tailàndia
| 67
|}
Dos fenomèns caracterizèron lo seguent decènni: l'enfonzament de mai en mai evident de las estructuras economicas e politicas de l'Union Sovietica, e un conjonch pauc coerent de reformas enfocadas a revertir aqueste procès. Kenneth S. Deffeyes Argumentèt en ''Beyond Oil'' que l'administracion Reagan aviá encoratjat en [[Arabia Saudita]] a davalar lo prètz del petròli fins al ponch en que los sovietics atenguèsson pas obténer de beneficis en vendent lo sieu petròli, per çò que s'agotèron las resèrvas de devisas de la URSS.<ref>Kenneth S. Deffeyes, Beyond Oil: The View from Hubbert's Peak.</ref>
 
Los prèps dos successors de Brézhnev, serián de figuras de transicion amb de prigondas raïses en la tradicion brezhnevita, que durèron pas fòrça. Quand assumiguèron lo poder, Yuri Andrópov aviá 68 ans e Konstantín Chernenko 72; ambedós moriren en mens de dos ans. En un assag d'evitar un tresen cap efímero, en 1985 los sovietics se volcaron a la prèpa generacion e seleccionan a [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]].
 
Gorbachov Comencèt a aplicar de cambiaments significatius en l'economia e en lo lideratge del partit amb la ''perestroika.'' La siá politica ''glásnost'' permetèt l'accès public a l'informacion après de decènnis de fòrt censura de la part del Govèrn.
 
Gorbachov Se moguèt tanben per li póner fin a la Guèrra Freda. En 1988, l'Union Sovietica abandonèt las siás [[Premiera Guèrra d'Afganistan|nòu]] d'ans de guèrra en Afganistan e comencèt a retirar las siás tropas. En lo decènni de 1980, retirèt lo supòrt militar dins los ancians Estats de satellits de l'Union Sovietica, çò que resultèt en la casuda de divèrses Govèrns comunistas. Amb lo derribo del [[Mur de Berlin]] e amb [[Republica Democratica Alemanda|Alemanha Oriental]] e Occidental en perseguint l'unificacion, la cortina de fèrre se venguèt aval.
 
A de fins dels ans 1980, las republicas que compausavan l'Union Sovietica incorporèron legalament de movements cap a la declaracion de [[sobeiranetat]] sobratz los sieus territòris, en citant l'Article 72 de la Constitucion de la URSS, qu'indicava que quina republica integranta que siá de l'Union Sovietica èra liura de se separar.<ref>[http://www.findarticles.com/p/articles/mi_m1282/is_n12_v42/ai_9119705 The red blues — Soviet politics] por Brian Crozier, ''National Review'', 25 de junio de 1990.</ref> Lo 7 d'abril de 1990 foguèt aprovada una lei en vertut qu'una republica ne podiá se sortir de l'union se mai de doas tresenas parts dels residents de la meteissa votavan en favor d'aiçò en un referendum.<ref>[http://www.rspp.su/sobor/conf_2006/istoki_duh_nrav_crisis.html Origins of Moral-Ethical Crisis and Ways to Overcome it] by V.A.Drozhin Honoured Lawyer of Russia.</ref> Fòrça republicas celebrèron las siás primièras eleccions liuras en l'èra sovietica a fin de crear las siás pròprias legislaturas nacionalas cap a 1990. Fòrça d'aquestas legislaturas procediguèron a elaborar una legislacion que contradecía las leis de l'Union en çò que se coneguèt coma la «La Guèrra de Leis».
[[Fichièr:Boris_Yeltsin_21_February_1989-1.jpg|vinheta|[[Borís Ieltzin|Borís Yeltsin]] En 1989.]]
En 1989, la RSFS de Rússia, qu'èra alavetz la republica mai granda (amb près de la mitat de la populacion) convoquèt unas nòvas eleccions per escuélher un Congrès de Deputats del Pòble. [[Borís Ieltzin|Borís Yeltsin]] Foguèt escuelhut president del Congrès. Lo 11 de març de 1990 [[Lituània]] proclama la restitucion de l'independéncia e la fin d'aucupacion de la part de la URSS. Lo 12 de junh de 1990, lo Congrès de Deputats del Pòble declarèt la sobeiranetat de Rússia sobre lo sieu territòri e prenguèt la davantièra en l'elaboracion de leis que tractavan de remplaçar qualques de las leis de la URSS. Lo periòde d'incertitud legala contunhèt al cors de 1991 aital coma las republicas constituyentes foguèron lentament independizándose de facto.
 
Lo 17 de març de 1991 se tenguèt un referendum que cercava de preservar l'Union Sovietica, que la majoritat de la populacion votèt en el per la siá conservacion en nòu de las quinze de republicas sovieticas. Aqueste referendum donèt a Gorbachov un respiri e en l'estiu de 1991 se dessenhèt un Nòu Tractat de l'Union, en un assag d'arribar a d'acòrds que convertiguèsson a l'Union Sovietica en una federacion fòrça mai laxa e d'amendrir lo centralismo politic.
 
En lo Nòu Tractat de l'Union se fasiá pas mai mencion de la URSS e s'utilizava pas mai lo mot [[Socialisme|socialista.]] Aqueste Nòu Tractat foguèt realizat en secrèt e quand lo Primièr Ministre Pávlov trobèt un borrolhon d'èst, los caps conservadores del partit o interpretèron coma la basa de la dissolucion de l'Union Sovietica e per aquesta rason optèron per filtrarlo a la premsa. Segontes lo contengut de dich tractat, la URSS èra a ponch de se dividir dins de divèrses Estats sobirans. Per aiçò decidiguèron s'afrontar a [[Mikhaïl Gorbachov|Gorbachov]] e reafirmar lo contraròtle central del Govèrn sobratz las republicas de la URSS.
[[Fichièr:Image0_ST.jpg|vinheta|Tancs dins la [[Plaça Roja]] pendent l'assag de còp d'agost de 1991.]]
Lo tractat se signariá lo 20 d'agost, mas la signatura foguèt interrompuda per l'assag de còp d'Estat d'agost de 1991 contra Gorbachov, de la part dels conservadores en un assag de preservar lo sistèma sovietic. Los conservadores avián creat un Comitat d'Estat d'Emergéncia, en mobilizant de tropas sovieticas per protegir las institucions de l'Estat, mas renoncièron quand se produsiguèt la mòrt accidentala de tres joves que queigueren jols tancs.
 
Après lo fracàs de l'assag de còp d'Estat, Yeltsin, après de demorar amagui en la siá residéncia, apareguèt en lo public e descreditèt al Comitat d'Estat d'Emergéncia presidida per Yanáyev en o declarant inconstitucionala, mentretant lo poder de Gorbachov amendriguèt vertiginosamente, fach que Yeltsin aprofiechèt per assolidar lo sieu poder e deslegitimar d'un còp per tot lo contraròtle del Partit Comunista envolopa lo Govèrn. L'equilibri politic s'inclinèt apreciablemente cap a las republicas secesionistas. En fach, immediatament e encara en agost de 1991, [[Letònia]] e [[Estònia]] declarèron la restauracion de l'independéncia plea (en seguint l'exemple qu'aviá donat [[Lituània]] en 1990), del temps que las autras 12 republicas sovieticas contunhavan de discutir de possibles modèls per una Union de mai en mai flaca.
[[Fichièr:RIAN_archive_848095_Signing_the_Agreement_to_eliminate_the_USSR_and_establish_the_Commonwealth_of_Independent_States.jpg|esquèrra|vinheta|Los caps d'Estat de [[Russia|Rússia]], [[Ucraïna]] e [[Bielorussia]] en signant lo Tractat de Belavezha e en declarant oficialament la dissolucion de l'Union Sovietica.]]
Lo 8 de decembre de 1991, los presidents de RSFS de Rússia, [[Republica socialista sovietica d'Ucraïna|RSS d'Ucraïna]] e RSS de Bielorussia signèron lo Tractat de Belavezha que declarèt oficialament la dissolucion de l'Union Sovietica e l'establiment de la [[Comunautat dels Estats Independents|Comunitat d'Estats Independentes]] (CEI), en lo sieu luòc. Coma demoravan de dobtes sobratz l'autoritat del Tractat de Belavezha per dissòlver l'Union, lo 21 de decembre de 1991, los representants de totas las republicas sovieticas excepto [[Georgia (Caucàs)|Georgia]], inclusive las 3 de republicas qu'avián signat lo Tractat de Belavezha, signèron lo Protocòu d'Arma-Liga, que confirmèt lo desmantelamiento consecuente de la URSS e tornèt a sometre l'establiment de la CEI. Lo cim d'Arma-Liga convenguec tanben en divèrsas d'autras mesuras practicas coma consequéncia de l'escandilhament de l'Union Sovietica. Lo 25 de decembre de 1991, [[Mikhaïl Gorbachov|Gorbachov]] presentèt la siá dimission coma President de la URSS en declarant lo cargue coma extinto e transferiguèt los poders qu'èran estats creadi en la presidéncia a Borís Yeltsin, lo President de Rússia.
 
L'endeman, lo Sóviet Suprèm de l'Union Sovietica, lo còs governamental mai naut de l'Union Sovietica, se dissolguèt a se meteis. Aqueste fach es reconegut generalament coma la dissolucion finala de l'Union Sovietica coma Estat. Fòrça organizacions coma l'Armada Roja e las fòrças policèras contunhèron d'ocupar los sieus respectius luòcs fins a de principis de l'an 1992, mas foguèron retirats progressivament e absorbidos pels nòus Estats constituits.
 
Après la dissolucion de l'Union Sovietica lo 26 de decembre de 1991, Rússia foguèt reconegut internacionalament coma lo sieu successor legal en la scèna internacionala.<ref name="uk">[http://web.archive.org/web/20030731064005/http://www.fco.gov.uk/servlet/Front?pagename=OpenMarket/Xcelerate/ShowPage&c=Page&cid=1007029394365&a=KCountryProfile&aid=1019744935436 Country Profile: Russia] Foreign & Commonwealth Office of the United Kingdom.</ref> Per aiçò, Rússia acceptèt volontàriament totes los deutes extèrnas sovieticas e reclamèt las proprietats sovieticas en otramar coma pròprias. Dempuèi alavetz, la Federacion de Rússia a assumit los dreches e d'obligacions de l'Union Sovietica.
 
== Govèrn e politica ==
L'Union Sovietica se creèt en 1922. Se creèren a la debuta qualques organismes; malgrat aiçò, lo nòu Estat pas se institucionalizó fins a l'aprobacion en 1924 d'una nòva constitucion. La Constitucion de 1924 establissiá unas basas fondamentalas de l'Estat. L'organ legislatiu superior èra lo Sóviet Suprèm, escuelhut mejançant sufragio universal e format de doas camèras: lo Sóviet de l'Union e lo Sóviet de las Nacionalitats. La primièra de las camèras exercissiá los quites prètzfaches d'un parlament. Lo Sóviet de las Nacionalitats èra format de de representants de las divèrsas republicas federadas e autonòmas, en un nombre determinat per la lei. Autra font de poder parlamentari èra lo Congrès dels Sóviets, que s'amassava annalament e èra format de de representants de divèrses soviets de l'Union Sovietica. La Prefectura d'Estat èra encarnada dins un organ collectiu: lo Comitat Executiu Central de tota l'Union. Lo Govèrn o exercissiá un Conselh de Comissaris del Pòble. Ambedós organs èran escuelhuts pel Sóviet Suprèm. Fins a la siá mòrt en 1924, lo President del Conselh de Comissaris del Pòble foguèt [[Lenin|Lenin.]] En la Constitucion de l'Union Sovietica de 1924 s'incluguèt pel primièr còp l'estructura federala de l'Union Sovietica e lo drech de las republicas federadas a se separar de la URSS e s'establir coma d'Estats independentes. Se donava pas al partit una foncion considerabla dins l'Estat, coma se fariá òc mai tard en las autras constitucions.
 
L'Union Sovietica foguèt una [[Federacion|republica federala]] basada en quinze republicas jonhudas. A lo sieu còp, una seria d'unitats territorialas formavan las republicas. Las republicas aguèron tanben jurisdiccion pensada per protegir los interèsses de minoritats nacionalas. Las republicas avián las siás pròprias constitucions, que, amassa amb la Constitucion de l'Union, proporcionavan la division teorica del poder en l'Union Sovietica. Totas las republicas mens la RSFS de Rússia aguèron los sieus pròpris partits comunistas. En 1989, malgrat aiçò, lo PCUS e lo Govèrn central s'aproprièron tota autoritat significativa, en establint las politicas qu'avián d'executar los Govèrns de las republicas, óblasts, e de districtes.
 
=== Lo Partit Comunista ===
[[Fichièr:October_Revolution_celebration_1983.png|vinheta|La desfilada militara annala de Moscòu en l'an de 1983, en commemoracion del 66º aniversari de la Revolucion d'Octòbre. La bandièra en la part superiora ditz: ''«Gloria al PCUS''!''»'']]
En çò de naut del Partit Comunista èra lo Comitat Central, escuelhut dins los congresses e de conferéncias del Partit. Lo Comitat Central, per lo sieu costat, escuelhiá al Politburó (cridat Presidium entre 1952 e 1966), al Secretariado e al Secretari General (aperat Primièr Secretari entre 1953 e 1966), qu'èra literalament lo cargue maximal de l'Union Sovietica.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFLaw.2C_David_A.1975">Law, David A. (1975). </span></ref> Segontes lo gra de consolidacion del poder, podián èsser tant lo Politburó coma còs collectiu o lo Secretari General, qu'èra totjorn ocupat per òm dels membres del Politburó, qui dirigissián dins lo país e al partit (excepto pel periòde de Stalin, marcat per un autoritarismo extrèmament personalizat, exercit dirèctament a travèrs de la siá posicion en lo Conselh de Ministres, en luòc del Politburó tre 1941).<ref><span class="citation libro" id="CITAREFZemtsov.2C_Ilya1989">Zemtsov, Ilya (1989). </span></ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFKnight.2C_Amy1995">Knight, Amy (1995). </span></ref> Èran pas someses al contraròtle de totes los membres del Partit, doncas que lo principi fondamental de la l'organizacion del Partit èra lo centralismo democratic, en exigint una estricta subordinación als organs superiors, en mai las eleccions èran sens oposicion, doncas que los candidats èran prepausats pels nivèls superiors.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFHough.2C_Jerry_F..3B_Fainsod.2C_Merle1979">Hough, Jerry F.; Fainsod, Merle (1979). </span></ref>
 
Lo Partit Comunista mantenguèt lo sieu domeni sobratz l'Estat principalament per lo sieu contraròtle en lo [[Nomenklatura|sistèma de nomentaments.]] Totes los nautes foncionaris del Govèrn e la majoritat dels deputats del Sóviet Suprèmes èran de membres del PCUS. Dels caps del Partit, Stalin entre 1941 e 1953 e Jrushchov entre 1958 e 1964, anèron de presidents del Conselh de Ministres. Après lo retiri forzoso de Jrushchov lo cap del partit proïbiguèt aqueste tipe de dobla apertenença, mas los darrièrs Secretaris Generales, almens pendent una partida de lo sieu mandat, ocupèron tanben la posicion de President del Presidium del Sóviet Suprèm, nominalmente lo cap de l'Estat.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFService.2C_Robert2009">Service, Robert (2009). </span></ref> Las institucions en los nivèls inferiors foguèron supervisadas e en d'escasenças substituidas per las organizacions primàrias del Partit.<ref><span class="citation libro" id="CITAREF1994">[http://books.google.com/books?id=3mQjvzP8VSYC&dq ''Конститутион оф тхе Руссиян Федератион: витх комментариес анд интерпретатион'']. </span></ref>
 
En la practica, lo gra de contraròtle del Partit podiá s'estendre per tota la burocracia estatala, particularament après la mòrt de Stalin, èra luènh d'èsser totala, amb la burocracia en perseguint d'interèsses distintos qu'en d'escasenças provocavan de conflictes amb lo Partit.<ref><span class="citation libro" id="CITAREF.C5.8Cgushi.2C_Atsushi2008">Ōgushi, Atsushi (2008). </span></ref> Malgrat aiçò, lo Partit, èra tanpauc monolítico d'amunt aval, e mai se las faccions foguèron ocasionalmente proïbidas.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFTaras.2C_Ray1989">Taras, Ray (1989). </span></ref>
 
=== Govèrn de l'Union Sovietica ===
[[Fichièr:Supreme_Soviet_1982.jpg|vinheta|Lo Grand Palai del Kremlin, sedença del Sóviet Suprèm de la URSS, en 1982.]]
Lo Sóviet Suprèm (successor del Congrès dels Sóviets e del Comitat Executiu Central), foguèt nominalmente lo maximal organ d'Estat pendent la màger part de l'istòria sovietica, del temps qu'en un inici agissiá simplament coma una institucion per sagerar, aprovar e implementar totas las decisions presas pel Partit, malgrat aiçò, las facultats e de foncions del Sóviet Suprèm s'amplièren en lo decènni de 1950, 1960 e 1970, en inclusent la creacion de comissions e comitats estatales nòus.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFF._Triska.2C_Jan.3B_Slusser.2C_Robert_M.1962">F. Triska, Jan; Slusser, Robert M. (1962). </span></ref> Aqueriguèt tanben de poders addicionales après l'aprobacion dels Plans Quinquenales e pel pressupòst estatal sovietic.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFDeb.2C_Kalipada1996">Deb, Kalipada (1996). </span></ref> Lo Sóviet Suprèm escuelhiá un Presidium per exercir lo sieu poder entre las sessions plenàrias, celebradas ordinariamente en doas escasenças a l'an, e nomenava al Tribunal Suprèm, al Procurador General e al Conselh de Ministres (conegut abans de 1946 coma Conselh de Comissaris del Pòble), presidit pel President (Primièr Ministre) e dirigissiá a l'enòrma burocracia responsabla per l'administracion de l'economia e la societat.<ref name="COMSSP"><span class="citation libro" id="CITAREFBenson.2C_Shirley2001">Benson, Shirley (2001). </span></ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREF2001">[http://books.google.com/books?id=h9FFVgu-Ff0C&dq ''The Communist World'']. </span></ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFJoseph_Marie_Feldbrugge.2C_Ferdinand1993">Joseph Marie Feldbrugge, Ferdinand (1993). </span></ref><ref name="COMSSP"><span class="citation libro" id="CITAREFBenson.2C_Shirley2001">Benson, Shirley (2001). </span></ref> Las estructuras de l'Estat e del Partit de las republicas constituyentes emulaban enòrmament l'estructura de las institucions centralas, se plan la RSFS de Rússia, a diferéncia del rèste de republicas, aguèt pas una branca republicana del PCUS pendent la màger part de la siá istòria, en essent governada dirèctament pel Partit de tota l'union fins a 1990. Las autoritats localas s'organizavan mejançant los comitats del partit local, los sóviets locales e los comitats executius. Del temps que lo sistèma estatal èra nominalmente federal, lo PCUS èra unitari.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFWhite.2C_Stephen.3B_J._Gill.2C_Graeme.3B_Slider.2C_Darrell1993">White, Stephen; J. Gill, Graeme; Slider, Darrell (1993). </span></ref>
 
La policia de seguretat de l'Estat, (la KGB e las agéncias de predecessoras) joguèren un papièr fòrça important en la politica sovietica. Foguèron esturmentales en la terror estalinista, mas après la mòrt de Stalin, la policia de seguretat de l'Estat demorèt somesa a un estricte contraròtle de la part del Partit.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFP._Hoffmann.2C_Erik.3B_Laird.2C_Robin_Frederick1984">P. Hoffmann, Erik; Laird, Robin Frederick (1984). </span></ref> Bas Yuri Andrópov, president de la KGB entre 1967 e 1982 e Secretari General del Partit entre 1982 e 1983, la KGB, en mai de se consacrar a la supression de la disidencia politica e a la mantenença d'una vasta ret de informantes, se reafirmèt a se meteissa coma un actor politic, en essent fins a cèrt ponch independent dins l'estructura del partit, que culminèt en la campanha d'anticorrupcion enfocada a oficialas de naut reng del Partit que se menèt a tèrme a de fins del decènni de 1970 e d'inicis dels 80.<ref><span class="citation libro">P. Hoffmann, Erik; Laird, Robin Frederick (1984). </span></ref><ref>{{Ligam web}}</ref>
 
=== Governants de l'Union Sovietica ===
L'Union de Republicas Socialistas Sovieticas foguèt un Estat socialista federal compausat per quinze republicas, creat lo 30 de decembre de 1922 e dissolgut lo 25 de decembre de 1991. Se plan la prefectura d'Estat e de Govèrn èran de cargues diferenciats, bona part del poder politic requège en lo Secretari General del Partit Comunista de l'Union Sovietica e autra de membras de lo sieu Comitat Central.
 
En fach, èra comun que lo Secretari General del Partit foguèsse President del Presidium, [[Cap d'Estat]] o President del Conselh de Ministres (Cap de Govèrn). Fins a [[Nikita Khrushchov|Nikita Jrushchov]] foguèt costum que lo cap del partit foguèsse dirèctament a cargue del poder executiu, mas a partir lo sieu successor Leonid Brézhnev ocupèron la prefectura d'Estat. La premsa occidentala per çò de general fasiá cas omiso d'aquestas distincions e cridava al cap politic President de l'Union Sovietica o Primièra Ministre de l'Union Sovietica, e mai se aquestes cargues existiguèron pas oficialament fins als darrièrs meses del Govèrn de [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]].
 
Lo cargue de Secretari General del Partit foguèt pas creat fins al mes d'abril de 1922 e se convertiguèt en lo maximal luòc après la mòrt de [[Lenin]], ideólogo de la Revolucion d'Octòbre e principala dirigenta bolchevique. Entre març de 1953 e lo 8 d'abril de 1966 lo cargue se sonèt Primièr Secretari. Tre aquesta data e fins al 14 de març de 1990 lo cargue tornèt a s'aperar Secretari General del PCUS.
 
=== Separacion del poder e reforma ===
Las Constitucions sovieticas, que se promulgaron en 1918, 1924, 1936 e 1977, limitèron pas lo poder de l'Estat.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFSakwa.2C_Richard1998">Sakwa, Richard (1998). </span></ref> Existissiá pas una [[Separacion dels poders|separacion formala dels poders]] entre lo partit, lo Soviet Suprèm e lo Conselh de Ministres que representèsson als poders [[Poder executiu|executius]] e [[Poder legislatiu|legislatius]] del Govèrn.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFKucherov.2C_Samuel1970">Kucherov, Samuel (1970). </span></ref> Lo sistèma foguèt governat mai per d'acòrds informales que per l'estatut, e existiguèt pas cap mecanisme asentado per la succession del lideratge. Aguèt amaras e de còps de mortalas luchas de poder en lo Politburó après la mòrt de Lenin e [[Iòssif Stàlin|Iósif Stalin]], aital coma après la [[Nikita Khrushchov|destitucion de Jrushchov]], a causa d'un còp d'Estat en lo Politburó e en lo Comitat Central.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFPhillips.2C_Steve2000">Phillips, Steve (2000). </span></ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFEncyclop.C3.A6dia_Britannica2005">''Encyclopædia Britannica'' (2005). </span></ref><ref><span class="citation libro">Service, Robert (2009). </span></ref><ref name="Khrushchevgoner"><span class="citation libro" id="CITAREFKhrushchev.2C_Nikita2007">Khrushchev, Nikita (2007). </span></ref> Totes los caps sovietics del partit abans de Gorbachov moriren en exercici, excepto Georgi Malenkov<ref><span class="citation libro" id="CITAREFPolley.2C_Martin2000">Polley, Martin (2000). </span></ref> e Jrushchov, ambedós donats comjat de la direccion del partit al mitan d'una lucha intèrna dins lo meteis.<ref name="Khrushchevgoner"><span class="citation libro" id="CITAREFKhrushchev.2C_Nikita2007">Khrushchev, Nikita (2007). </span></ref>
[[Fichièr:1988_CPA_5942.jpg|vinheta|Sagèth postal de 1988 en promovent la ''Perestroika''.]]
En lo periòde de 1988 a 1990, tèsta a una considerabla oposicion, [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]] promulgó las reformas que cambièron lo poder dels organs superiors del partit e que faguèron al Soviet Suprèm mens depenent en eles. S'establiguèt lo Congrès dels Deputats del Pòble, que la majoritat dels membres ne foguèt escuelhuda en eleccions competitivas celebradas en març de 1989. Lo Congrès escuelhiá ara al Soviet Suprèm, que s'èra convertit dins un Parlament a temps complèt, fòrça mai fòrt qu'abans. Pel primièr còp dempuèi lo decènni de 1920, se volguèt pas autorizar las proposicions del partit e del Conselh de Ministres.<ref name="countrystudies">{{Ligam web|url=http://countrystudies.us/russia/18.htm}}</ref> En 1990, Gorbachov introdusiguèt e assumiguèt lo cargue de President de l'Union Sovietica, concentrèt lo poder en lo sieu burèu executiu, independent del partit e subordinat dins lo Govèrn, ara renombrado a se meteis coma lo Gabinet de Ministres de la URSS.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFPolmar.2C_Norman1991">Polmar, Norman (1991). </span></ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFMcCauley.2C_Martin2007">McCauley, Martin (2007). </span></ref>
 
Las tensions creisheren entre las autoritats de tota l'union en vertut de Gorbachov, los reformistas en de Rússia dirigits per [[Borís Ieltzin|Borís Yeltsin]], controtlavan al recentament escuelhut Sóviet Suprèm de la RSFS de Rússia e als de linha dura del Partit Comunista. Del 19 al 21 d'agost de 1991, un grop de linha dura efectuèc un còp d'Estat fallido. Après lo fallido còp, lo Conselh d'Estat de l'Union Sovietica se convertiguèt en lo maximal organ de poder de l'Estat «en lo periòde de transicion».<ref>{{Ligam web|autor=[[Gobierno de la Unión Soviética]]: [[Mijaíl Gorbachov|Gorbachov, Mijaíl]]|url=http://www.sssr.su/zopp.html}}</ref> Gorbachov Renoncièt coma Secretari General, en demorant pas que coma President pendent los darrièrs meses d'existéncia de la URSS.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFVincent_Daniels.2C_Robert1993">Vincent Daniels, Robert (1993). </span></ref>
 
=== Sistèma judicial ===
Lo poder judicial sovietic èra pas independent de las autras brancas del Govèrn. La Cort Suprèma supervisaba als tribunals inferiors (de Tribunals del Pòble) e aplicava la lei segontes çò d'establit per la Constitucion o segon aquò qu'interpretès lo Sóviet Suprèm. Lo Comitat de Supervision Constitucionala revisava la constitucionalidad de las leis e decrèts. L'Union Sovietica utilizèt lo principi inquisitivo del [[Drech roman]], a on lo jutge, lo procurador e lo plaidejat defensor collaboravan per establir la vertat.<ref>{{Ligam web|autor=''[[Encyclopædia Britannica]]''|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/288956/inquisitorial-procedure}}</ref>
 
== Relacions internacionalas ==
[[Fichièr:Map_of_Warsaw_Pact_countries.png|drecha|vinheta|300x300px|Mapa dels Estats membre del [[Pacte de Varsòvia|Pacte de Varsovia]].]]
[[Fichièr:CEMA_members.png|vinheta|300x300px|Mapa dels Estats de membres del [[Conseu d'assisténcia economica mutuala|COMECON]] en novembre de 1986.     Membres
     de Membres qu'an pas participat
     Associats
     Observaires]]
[[Fichièr:Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg|esquèrra|vinheta|250x250px|Signatura per Leonid Brézhnev e [[Jimmy Carter]] dels acòrds SALT II lo 18 de junh de 1979 en [[Viena (Àustria)|Viena]].]]
[[Fichièr:Nixon_Kosygin_May_1972.jpg|drecha|vinheta|250x250px|Lo president [[Richard Nixon]] e lo president del Conselh de Ministres Alekséi Kosygin, signan l'acòrd de cooperacion que permetèt realizar la mission del Projècte de pròvas Apolo-Soyuz. [[Moscòu]], [[1972|Mai de 1972]].]]
[[Fichièr:ASTP_handshake_-_cropped.jpg|esquèrra|vinheta|250x250px|L'istoric apretón de mans entre Stafford e Leonov, en [[1975]].]]
[[Fichièr:Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg|vinheta|250x250px|[[Mikhaïl Gorbachov|Gorbachov]] Al bòrd de [[Ronald Reagan|Reagan]] en signant lo Tractat INF, en [[Washington, DC|Washington]] D.C., En 1987.]]
Après la negacion iniciala de la reconeissença diplomatica de la part del mond capitalista, l'Union Sovietica arribèt a aver de relacions oficialas amb la majoritat de las nacions del mond a de fins dels ans 1980, en aumentant la siá importància en l'esfèra internacionala e en passant d'èsser fòra de las organizacions e negociacions internacionalas, a èsser òm dels arbitres de la destinacion d'Euròpa après la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala.]] Coma membre de las Nacions Jonhudas dempuèi la siá fondacion en 1945, lo país se convertiguèt en òm dels cinc de membres permanents del [[Conselh de Securitat de las Nacions Unidas|Conselh de Seguretat de Nacions Jonhudas]] que li donèt lo drech de veto de las siás resolucions ( ''veire'' Union Sovietica e las [[Organizacion de las Nacions Unidas|Nacions Jonhudas]]).
* Bulgaria<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Bulgaria_(1946-1948).svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
* [[Checoslovaquia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Czech_Republic.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
* Ongria<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Hungary_1949-1956.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
* Polònia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Poland.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
* Romania<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Romania_(1965-1989).svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
* [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|Union Sovietica]]{{URSS}}
'''Febrièr de 1949''':
* [[Albania]] (Malgrat que renoncièt pas formalament coma membre fins a intervengudi de 1987, daissèt de participar en las activitats del [[Conseu d'assisténcia economica mutuala|Comecon]] en 1961.<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Albania_1946.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>)
'''1950''':
*  [[Republica Democratica Alemanda|Alemanha Oriental]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_German_Democratic_Republic.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
'''1962''':
*  [[Mongolia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Mongolia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
'''1972''':
*  [[Cuba]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Cuba.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
'''1978''':
*  [[Vietnam]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Vietnam.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
L'Union Sovietica emergió de la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]] coma una de las doas de poténcias principalas del mond, una posicion mantenuda pendent quatre decènnis a travèrs de lo sieu hegemonía en [[Euròpa Orientala|Euròpa Oriental]] (''vejatz-vos'' ''blòc de l'èst''), força militar, ajuda dins los païses en via de desvolopament, e investigacion scientifica, mai que mai en tecnologia espaciala e armamentística. La siá influéncia cada còp màger en l'exterior en los ans de la postguèrra ajudèt a condusir a un sistèma comunista dins los Estats d'Euròpa Oriental, jonhuts per d'acòrds militèsses e economics. Atenguèt a l'Empèri Britanic coma superpotencia global, tant en lo sieu sentit militar coma en la siá capacitat d'espandir la siá influéncia mai ailà de las siás frontièras. En 1949 nòu païses d'Euròpa Oriental fondèron lo [[Conseu d'assisténcia economica mutuala|Conselh d'Ajuda Mutuau Economica]] (COMECON), coma replica al [[Plan Marshall]] e a la [[Organizacion Europèa de Cooperacion Economica|OECE.]] L'objectiu de l'organ èra integrar l'economia d'aquestes païses en la de la URSS, mejançant una rigorosa planificacion, que los païses de membres avián de seguir obligatoriamente, e una estrecha coordinacion.<ref name="Doncel"><span class="citation libro" id="CITAREFFalange_Espa.C3.B1ola_Tradicionalista_y_de_las_J.O.N.S._Secci.C3.B3n_Femenina.2C_Falange_Espa.C3.B1ola_Tradicionalista_y_de_las_J.O.N.S._Delegaci.C3.B3n_Nacional_de_la_Juventud1975">Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Sección Femenina, Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Delegación Nacional de la Juventud (1975). </span></ref> La contraparte militara al COMECON èra lo [[Pacte de Varsòvia|Pacte de Varsovia.]] L'economia sovietica èra tanben de granda importància per l'Euròpa Orientala a causa de las importacions de recorses naturales vitales de la URSS, coma lo [[Gas naturau|gas natural]].
 
Moscòu considerava en Euròpa Oriental una zòna excellenta per defendre las siás frontièras occidentalas e assegurèt lo sieu contraròtle en la region en transformant los païses d'Euròpa de l'Èst dins d'Estats de satellits, qualquarren aital coma l'EE UU amb l'Euròpa occidentala. Las tropas sovieticas intervengueren en la [[Insureccion Ongresa de 1956|Revolucion Ongresa de 1956]] e amassa amb lo Pacte de Varsovia expulsèron a las dirigentas checoslovacos en 1968, doncas que lo Govèrn d'aqueste país aviá dictat de mesuras economicas que se trobavan fòra del marc de planificacion, aital coma d'autras mesuras politicas.<ref name="Doncel"><span class="citation libro" id="CITAREFFalange_Espa.C3.B1ola_Tradicionalista_y_de_las_J.O.N.S._Secci.C3.B3n_Femenina.2C_Falange_Espa.C3.B1ola_Tradicionalista_y_de_las_J.O.N.S._Delegaci.C3.B3n_Nacional_de_la_Juventud1975">Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Sección Femenina, Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Delegación Nacional de la Juventud (1975). </span></ref> Aqueste eveniment se coneis coma la «Prima de Praga».
 
A de fins dels ans 1950, una confrontacion amb [[Republica Populara de China|China]] derivada de l'aprochament de l'Union Sovietica amb Cogant que Mao refusèt, somada a una seria de reformas implementadas per [[Nikita Khrushchov|Jrushchov]], condusiguèt a la ruptura mas-sovietica. Aquò donèt luòc a una trencadura a travèrs del movement comunista global e de Govèrns comunistas en [[Albania]] e [[Cambòtja]] qu'escuelhèron s'aliar amb China en luòc de l'Union Sovietica. Per una epòca, la guèrra entre los aliadi anteriors semblava èsser una possibilitat; del temps que las relacions se refrescarían pendent los ans 1970, tornarián pas a la normalitat fins a l'èra de [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]].
 
Pendent lo meteis periòde, aguèt una confrontacion tibada entre l'Union Sovietica e los Estats Units sobre lo desplegament sovietic de missils nucleares en Cuba pendent la Crisi dels missils de [[Cuba]].
 
Lo KGB (Comitat per la Seguretat de l'Estat) serviguèt en cèrta manièra coma la contraparte sovietica al [[Federal Bureau of Investigation|Burèu Federal d'Investigacion]] (FBI) e a l'Agéncia Centrala d'Intelligéncia (CIA) dels Estats Units, en foncionant amb una ret massiva de informantes a travèrs de l'Union Sovietica e en essent utilizada per supervisar las violacions de la lei. La branca exteriora del KGB foguèt utilizada per apletar informacion dins de païses a l'entorn del glòb. Après la dissolucion de l'Union Sovietica foguèt substituit en Rússia pel SVR (Servici d'Intelligéncia Estrangièra) e lo FSB (Servici Federal de Seguretat).
 
Lo KGB èra pas sens contraròtle. Lo GRU (Directòri Principal d'Intelligéncia), que foguèt pas fach public per l'Union Sovietica fins a la fin de l'èra sovietica pendent la perestroika, foguèt creat per [[Lenin]] en 1918 e serviguèt coma organ centralizado de l'intelligéncia militara e coma controlador institucionala per l'energia amb relativament mens restriccion que lo KGB. Amb eficacitat, serviguèt a espiar als espions, e, curiosament, lo KGB serviguèt una foncion similara amb lo GRU. Coma lo KGB, lo GRU foncionèt en d'autras nacions a l'entorn del mond, particularament dins los Estats del blòc sovietic e païses de satellits. Lo GRU contunha de foncionar encara en Rússia, amb unes recorses qu'excedisson los del SVR segontes qualques estimacions.
 
En los ans 1970, l'Union Sovietica atenguèt una paridad nucleara aproximada amb los Estats Units. Percebèt la siá pròpria implicacion coma essenciala per la solucion de quin problèma internacional que siá important. Mentretant, la [[Guèrra Freja|Guèrra Freda]] daissèt pas a la distensión e a un patron mai complicat de las relacions internacionalas que lo mond foguèt en el pas clarament dividit en dos blòcs opausats. Los païses mendres avián mai capacitat d'afirmar la siá independéncia, e las doas superpotencias reconeguèron lo sieu interès comun en ensajar controtlar l'extension e la proliferacion d'armas nuclearas (''vejatz-vos'' ''SALT I'', ''SALT II'', e lo ''Tractat sobratz de Missils Anti-Balísticos'').
 
En l'an [[1972]] los [[Estats Units d'America|Estats Units]] e l'Union Sovietica estonèron dins lo mond, quand anoncièron que trabalhavan en la creacion d'una estacion espaciala unica. Las delegacions d'ambedoas [[Superpoténcia|superpotencias]] signèron aqueste meteis an un tractat en [[Moscòu]], envolopa aqueste innovador projècte. Lo Projècte de pròvas Apolo-Soyuz que semblava alavetz anonciar la fin de la [[Guèrra Freja|Guèrra Freda]], se convertiguèt en un simbòl de patz e bona volontat qu'acabariá amb las tensions causadas per la carrièra espaciala e permetriá que cada part coneguèsse lo programa espacial de l'autre.<ref>{{Ligam web|url=http://www.space.com/8776-international-space-crew-reunites-mission-35th-anniversary.html}}</ref> Lo jorn [[17 de julhet]] de [[1975]], los objectius de l'acòrd se faguèron realitat quand lo astronauta nòrd-american Thomas Stafford, comandant de la tripulación de la nau Apolo e lo [[Astronauta|cosmonauta]] sovietic Alexei Leonov, comandant de la tripulación de nau Soyuz, estrenhèron las siás mans en la primièra salutacion espaciala internacionala de l'istòria.<ref>{{Ligam web|url=http://www.nasa.gov/mission_pages/apollo-soyuz/astp_mission.html}}</ref> L'extraordinari trabalh conjonch e la convivéncia d'aquesta primièra tripulación espaciala internacionala conmovió dins lo mond; al demostrar qu'ambedoas [[Superpoténcia|superpotencias]] podián far a un costat las siás diferéncias e jónher los sieus esfòrces e de recorses per aténher qualquarren semblable. Lo resultat de la mission conjoncha foguèt una capitada categorica e un assolidatge inimaginable tant dempuèi lo ponch de vista tecnologica; cossí dempuèi lo ponch de vista de las relacions internacionalas entre ambedós.<ref>{{Ligam web|url=http://www.space.com/8776-international-space-crew-reunites-mission-35th-anniversary.html}}</ref><ref>{{Ligam web|url=http://www.astronautix.com/flights/apooastp.htm}}</ref> En 1977, pauc abans de las convèrsas en Ginnebra sobre los acòrds SALT II, las delegacions nòrd-americanas e sovieticas, signèron un nòu acòrd espacial que prorogaue lo trabalh conjonch que faguèt possible la mission Apolo-Soyuz en [[1977|1975]].<ref>{{Ligam web|url=http://elpais.com/diario/1977/05/19/internacional/232840807_850215.html}}</ref>
 
Pendent aqueste temps, l'Union Sovietica aviá conclús tractats d'amistat e de cooperacion amb un bon nombre d'Estats pas comunistas dins lo mond, mai que mai dins lo tresen mond e dins d'Estats del movement dels pas aliadi coma l'Índia e [[Egipte|Egipte.]] Malgrat qualques obstacles ideologics, Moscòu aumentèt lo sieu interès per ganhar posicions estrategicas importantas a travèrs del tresen mond. En mai, l'Union Sovietica contunhèt de proporcionar ajuda militara pels movements revolucionaris dins lo tresen mond. Per totas aquestas rasons, la politica exteriora sovietica èra de granda importància pel mond pas comunista e ajudava a determinar lo tenor de relacions internacionalas.
 
E mai se innombrables burocracias foguèron implicadas en la formacion e l'execucion de la politica exteriora sovietica, las pautas principalas de la politica foguèron determinadas pel Politburó del partit comunista. Los primièrs objectius de la politica exteriora sovietica èra estada la mantenença e lo reauce de la seguretat nacionala e la mantenença de la hegemonía en Euròpa Oriental. Las relacions amb los Estats Units e l'Euròpa occidentala èran tanben una preocupacion importanta pels governants sovietics, e las relacions amb los Estats del tresen mond foguèron almens parcialament determinadas per la proximitat de cada Estat dins la frontièra sovietica e a las estimacions sovieticas de la siá significación estrategica.
 
Après que [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]] succediguèsse a Konstantín Chernenko coma Secretari General del PCUS en 1985 introdusiguèt fòrça cambiaments en la politica exteriora sovietica e en l'economia de l'Union Sovietica. Gorbachov Perseguiguèt politicas conciliatorias cap a l'oèst alloc de manténer lo ''statu quo'' de la [[Guèrra Freja|Guèrra Freda.]] L'Union Sovietica feniguèt la siá intervencion en Afganistan, signèt tractats estrategics de reduccion d'armas amb los Estats Units, e permetèt que los sieus aliadi en Euròpa Oriental determinèsson los sieus pròpris afars. La casuda del mur de Berlin, que comencèt en novembre de 1989, soslinhèt dramáticamente la fin de l'influéncia extèrna de l'Union Sovietica en l'Euròpa centrala e orientala, en culminant dos ans mai tard amb lo desmantelamiento del sistèma sovético.
 
== Republicas ==
[[Fichièr:SovietEvolution.png|esquèrra|vinheta|L'evolucion del territòri sovietic, e las republicas correspondentas de cada an.]]
[[Fichièr:Soviet_Union_Administrative_Divisions_1989.jpg|drecha|vinheta|300x300px|Divisions administrativas, 1989.]]
Constitucionalmente, L'Union Sovietica foguèt una union de Republicas Socialistas Sovieticas (RSS) al bòrd de la Republica Socialista Federatiua Sovietica de Rússia (RSFSR), e mai se lo Govèrn extrèmament centralizado del Partit Comunista faguèt que l'union foguèsse meramente nominal.<ref name="sakwa">Sakwa, Richard. </ref> Lo Tractat de Creacion de la URSS foguèt signat en decembre de 1922 per quatre republicas de fondadoras, la RSFSR, RFSS de Transcaucasia, [[Republica socialista sovietica d'Ucraïna|RSS d'Ucraïna]] e la RSS de Bielorussia. En 1924, pendent la delimitacion nacionala en Asia Central, las [[Republica Socialista Sovietica d'Ozbequistan|RSS d'Uzbekistan]] e de Turkmenistan foguèron constituidas de parts de la RSFSR, qu'èran la RSSA de Turkestán e doas dependéncias sovieticas, la RSS de Corasmia e la RPS de Bujará. En 1929, la RSS de Tadjikistan se separèt de la RSS d'Uzbekistan. Amb la Constitucion de 1936, los constituyentes de la RFSS de Transcaucasia, concrètament las RSS de Georgia, [[Republica Socialista Sovietica d'Armenia|Armenia]] e [[Republica Socialista Sovietica d'Azerbaitjan|Azerbaidjan]], foguèron elevats a de republicas de l'union, del temps que las RSS de Cazacstan e Kirguizistan foguèron separadas de la RSFSR.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFAdams.2C_Simon2005">Adams, Simon (2005). </span></ref> En agost de 1940, l'Union Sovietica formèt la RSS de Moldàvia de parts de la RSS d'Ucraïna e de la Besarabia anexionada dempuèi Romania. Tanben anexó los Estats bálticos coma las RSS d'Estònia, Letònia e Lituània. La RSS Carelo-Finesa se separèt de la RSFSR en març de 1940 e se fusionó en 1956. En octòbre de 1944 l'Union Sovietica se anexionó la Republica de Tannu Tuvá, Estat independent d'Asia central, que passèt a se constituir coma Oblast autonòm dins la RSFSR. Entre julhet de 1956 e en setembre de 1991, aguèt 15 republicas de l'union (vejatz-vos lo mapa aval).<ref><span class="citation libro" id="CITAREFFeldbrugge.2C_Ferdinand_Joseph_Maria1993">Feldbrugge, Ferdinand Joseph Maria (1993). </span></ref>
 
Lo 16 de novembre de 1988, lo Soviet Suprèm de la RSS d'Estònia aprovèt la declaracion de sobeiranetat Estònia que reafirmèt la [[sobeiranetat]] d'Estònia e declarèt la supremacía de las leis d'Estònia sobre las de l'Union Sovietica.<ref name="DS"><span class="citation libro" id="CITAREFWalker2003-06">Walker, Edward (2003-06). </span></ref> En març de 1990, lo recentament escuelhut Soviet Suprèm de la RSS de Lituània declarèt la siá independéncia, que foguèt seguida pel Soviet Suprèm de Georgia en abril de 1991. E mai se lo drech simbolic de las republicas de se separar foguèt nominalmente garantit per la Constitucion e lo Tractat de l'Union, las autoritats sovieticas se volguèron pas o reconéisser a la debuta.<ref name="sakwa">Sakwa, Richard. </ref> Après l'assag de còp d'Estat d'agost, la majoritat de las autras republicas seguiguèron l'exemple. Fin finala, l'Union Sovietica reconeguèt la secesión d'Estònia, Letònia e Lituània lo 6 de setembre de 1991. Las republicas restants foguèron reconegudas coma independentas amb la dissolucion finala de l'Union Sovietica en decembre de 1991.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFHughes.2C_James.3B_Sasse.2C_Gwendolyn2002">Hughes, James; Sasse, Gwendolyn (2002). </span></ref><div align="center">
{| class="wikitable" align="center"
| align="center" |[[Fichièr:USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png|450x450px]]
| align="left" |<div align="center">
 
=== Republicas sovieticas ===
 
</div>
#  [[Republica Socialista Sovietica d'Armenia|RSS D'Armenia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Armenian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Republica Socialista Sovietica d'Azerbaitjan|RSS D'Azerbaidjan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Bielorussia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Byelorussian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS D'Estònia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Georgia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Georgian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Cazacstan<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Kazakh_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Kirguizistan<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Kyrgyz_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Letònia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Latvian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Lituània<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Lithuanian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Moldàvia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Moldavian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSFS De Rússia<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Russian_SFSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Tadjikistan<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Tajik_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  RSS De Turkmenistan<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Turkmen_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Republica socialista sovietica d'Ucraïna|RSS D'Ucraïna]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Ukrainian_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Republica Socialista Sovietica d'Ozbequistan|RSS D'Uzbekistan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_the_Uzbek_SSR.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
| align="left" |<div align="center">
 
=== Païses actuales ===
 
</div>
#  [[Armenia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Armenia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Azerbaitjan|Azerbaidjan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Azerbaijan.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Bielorussia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Belarus.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Estònia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Estonia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Georgia (Caucàs)|Georgia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Georgia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Cazacstan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Kazakhstan.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Quirguizstan|Kirguizistan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Kyrgyzstan.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Letònia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Latvia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Lituània]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Lithuania.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Moldàvia (estat)|Moldàvia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Moldova.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Russia|Rússia]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Russia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Tatgiquistan|Tadjikistan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Tajikistan.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Turcmenistan|Turkmenistan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Turkmenistan.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Ucraïna]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Ukraine.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Ozbequistan|Uzbekistan]]<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Uzbekistan.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Abcazia|Abjasia]] (Estat pas reconegut)<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Abkhazia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  Nagorno-Karabaj (Estat pas reconegut)<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Nagorno-Karabakh.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Ossetia dau Sud|Osetia Del Sud]] (Estat pas reconegut)<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_South_Ossetia.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
#  [[Transnístria|Transnistria]] (Estat pas reconegut)<span class="flagicon">[[Archivo:Flag_of_Transnistria.svg|ligam=|bordadura|20x20px]]</span>
|}
</div>
 
== Simbòls ==
[[Fichièr:USSR_animated_flag.gif|vinheta|Bandièra de la URSS ondeando en un video de 1952.]]
La '''bandièra de l'Union Sovietica''' correspond al emblema utilizat per dich Estat dempuèi lo sieu establiment en 1922 fins a la siá dissolucion pendent 1991.
 
Al cors de la siá istòria, lo emblema aguèt de divèrsas modificacions, mas mantenguèt en general la meteissa estructura dempuèi la siá adopcion, lo 12 de novembre de 1923. La bandièra, en proporcion 1:2, èra entièrament roja (color tradicionala del [[comunisme]]) e en lo sieu cantón aviá en daurat lo simbòl de la [[Fauç e martèl|hoz e lo martillo]] e envolopa aqueste una estela [[Roge|roja]] amb bòrd daurat.
 
La bandièra aguèt granda importància pels divèrses movements politics de caractèr [[Marxisme|marxista]] e serviguèt d'inspiracion per divèrses emblemas, mai que mai de païses socialistas pendent l'epòca de la [[Guèrra Freja|Guèrra Freda.]] A lo sieu còp, las divèrsas [[Unión Soviética#Banderas de las repúblicas|bandièras de las republicas]] que conformavan l'O.R.S.S. Èran de modificacions de la bandièra nacionala.
[[Fichièr:Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_1923–1936.svg|esquèrra|vinheta|150x150px|Primièr escut de l'Union Sovietica.]]
L'escut de l'Union Sovietica mòstra los tradicionales simbòls sovietics de la hoz e lo martillo envolopa un glòb terráqueo, qu'es abraçat per dos fas de blat entornejat per una cinta roja amb lo lèma de la URSS escrich en los distintos d'idiòmas de las Republicas Socialistas Sovieticas, en òrdre inverso al que son citadas en la Constitucion de la URSS. Dins los fas e jol glòb apareis un solelh radiant, representant del pervier, e dessús lo conjonch una estela roja de cinc puntas.
 
L'escut foguèt adoptat en 1924 e s'utilizèt fins a la desintegración de l'Union Sovietica en 1991. En parlant tecnicament, se tracta d'un emblema e pas d'un escut d'armas, doncas que respècta pas las nòrmas eraldicas. Malgrat aiçò, en [[rus]] es totjorn estat cridat ''герб'', lo mot usat pels escuts d'armas tradicionalas.
 
La version usada en 1991 aviá lo lèma de la URSS en 15 idiòmas, après qu'en 1956, la Republica Socialista Sovietica Karelo-Finesa foguèsse integrada en la RSFS de Rússia coma ''Republica Socialista Sovietica Autonòma''.
 
Cada Republica Socialista Sovietica e cada ''Republica Socialista Sovietica'' Autonòma avián los sieus pròpris escuts d'armas, clarament inspirats en lo de l'Union Sovietica. L'escut de la URSS serviguèt tanben de basa per fòrça autres escuts d'Estats socialistas, coma la [[Republica Socialista Federala de Iogoslavia|Republica Federala Socialista de Yugoslavia]] e la [[Republica Democratica Alemanda]].
 
== Economia ==
[[Fichièr:DneproGES_1947.JPG|esquèrra|vinheta|250x250px|L'Estacion Idroelectrica Dniéper, una de las fòrça estacions idroelectricas poderosas en l'epòca de l'Union Sovietica.]]
L'Union Sovietica se convertiguèt dins lo primièr país en adoptar una economia planificada, que la produccion e distribucion de bens foguèron mejançant el centralizados e dirigits pel Govèrn. La primièra experiéncia bolchevique amb una economia de comando foguèt amb la politica del comunisme de guèrra, qu'impliquèt la nacionalizacion de l'industria, la distribucion centralizada de la produccion, la requisición coercitiva de la produccion agricòla e assages d'eliminar la circulacion de sòus, aital coma las entrepresas privadas e lo liure comèrci. Coma en 1921, aquò aviá agravat un severo escrancament economic causat per la guèrra, Lenin remplacèt al comunisme de guèrra per la Nòva Politica Economica (NEP), legalizando lo liure comèrci e la proprietat privada de las entrepresas mai pichonas. Amb aquò l'economia se recuperèt rapidament.<ref name="gregory2004"><span class="citation libro" id="CITAREFGregory.2C_Paul_R.2004">Gregory, Paul R. (2004). </span></ref>
 
Après un long debat entre los membres del Politburó en lo transcors del desvolopament economic, ja per 1928 e 1929, al ganhar lo contraròtle del país, [[Iòssif Stàlin|Iósif Stalin]] abandonèt la NEP e impulsèt una planificacion centrala complèta, en començant la colectivización forçada de l'agricultura. Los recorses foguèron mobilizats per l'industrializacion rapida, qu'amplièc enòrmament la capacitat sovietica en l'industria pesada e en de bens de capitala pendent lo decènni de 1930.<ref name="gregory2004">{{cita libro|autor=Gregory, Paul R.|título=The Political Economy of Stalinism: Evidence from the Soviet Secret Archives|páginas=218–20|editorial=Cambridge University Press|año=2004|url=http://books.google.com/books?id=hFHU5kaXhu8C&dq|isbn=978–0521533678}} </ref> La preparacion per la guèrra foguèt una de las principalas fòrças impulsoras darrièr de l'industrializacion, principalament a causa de la mesfisança dins lo mond capitalista exterior.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFMawdsley.2C_Evan1998">Mawdsley, Evan (1998). </span></ref> Coma resultat, la URSS passèt d'una economia majoritàriament agrària a una granda poténcia industriala, en dobrint lo camin per la siá aparicion coma una [[Superpoténcia|superpotencia]] après la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala.]]<ref><span class="citation libro" id="CITAREFWheatcroft.2C_S._G..3B_Davies.2C_R._W..3B_Cooper.2C_J._M.1986">Wheatcroft, S. G.; Davies, R. W.; Cooper, J. M. (1986). </span></ref> Pendent la guèrra, l'infrastructura e l'economia sovietica sofriguèron una devastación massiva e requeriguèron una vasta reconstruccion.<ref>{{Ligam web|url=http://countrystudies.us/russia/12.htm}}</ref>
 
A principis dels ans 1940, l'economia sovietica èra arribada a èsser relativament autosuficiente; la màger part del periòde fins a la creacion del [[Conseu d'assisténcia economica mutuala|Comecon]], sonque una proporcion fòrça pichona de produchs nacionales foguèt comercializada internacionalament.<ref name="foreign trade">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29}}</ref> Après la creacion del Blòc de l'Èst, lo comèrci exterior aumentèt rapidament. L'influéncia de l'economia mondiala en la URSS contunhava d'èsser limitada pels prèses intèrnes fixes e un monopòli estatal envolopa lo comèrci exterior.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFFMI_y_OCDE1991">FMI y OCDE (1991). </span></ref> Lo consum de granos e de manufacturas sofisticadas se convertiguèron en los principales articles d'importacion a l'entorn del decènni de 1960.<ref name="foreign trade">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29}}</ref> Pendent la carrièra armamentística de la Guèrra Freda, l'economia sovietica foguèt agobiada per las despensas militèsses e pressionada fòrtament per una poderosa burocracia depenenta de l'industria d'armaments. Al meteis temps, l'Union Sovietica se convertiguèt en lo màger exportador d'armas dins lo tresen mond. Importantas quantitats de recorses sovietics pendent la Guèrra Freda foguèron assignats per l'ajuda dels autres Estats socialistas.<ref name="foreign trade">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29}}</ref>
 
Dempuèi lo decènni de 1930 fins a lo sieu colpaso a de fins del decènni de 1980, la forma de foncionament de l'economia sovietica se mantenguèt essencialament sens de cambiaments. L'economia foguèt formalament dirigida per la planificacion centrala, menada a tèrme pel Gosplán e organizada en de plans quinquenales. Malgrat aiçò, en la practica, los plans foguèron extrèmament globales e provisionales, subjèctes a d'intervencions especialas per superioras. Totas las decisions economicas claus foguèron presas per las dirigentas politicas. L'assignacion de recorses e las mètas dels plans foguèron aperadas normalament en rublos, en luòc d'o far en de bens fisics. Lo crèdit èra desalentado, mas de forma generalisada. L'assignacion finala de la produccion s'atenguèt mejançant la contractacion relativament descentralizada, pas planificada. E mai se en teoria los prèses s'establiguèron legalament dempuèi amunt, en la practica los prèses reales se negocièron sovent e los ligams orizontales informales èran generalisats.<ref name="gregory2004"><span class="citation libro" id="CITAREFGregory.2C_Paul_R.2004">Gregory, Paul R. (2004). </span></ref>
 
Una seria de servicis basics foguèt finançada per l'Estat, tales coma l'educacion e la salut. En lo sector manufacturero, se li assignèt una màger prioritat a industria pesada e de defensa qu'a la produccion de bens de consum.<ref name="economy">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd%2Fcstdy%3A%40field%28DOCID+su0009%29}}</ref> Los bens de consum, mai que mai fòra de las grandas vilas, èran sovent escasses, de dolenta qualitat e d'eleccion limitada. Jos detla economia planificada, los consumidors avián pas gaireben cap influéncia sobratz la produccion, per çò que las cambiantes de demandas d'una populacion amb de màgers intradas podián pas èsser satisfachas amb los porgiments a de prèses rígidamente fixes.<ref name="hanson">Hanson, Philip. </ref> Una segonda granda economia pas planificada creishec al bòrd de la planificada en vigor a de nivèls basses, en proporcionant qualqu'uns dels bens e servicis que los planificadores podián pas ofrir. Amb la reforma de 1965, s'ensagèt la legalizacion de qualques elements de l'economia descentralizada.<ref name="gregory2004"><span class="citation libro" id="CITAREFGregory.2C_Paul_R.2004">Gregory, Paul R. (2004). </span></ref>
[[Fichièr:PIB_per_cápita_1920-1990.png|vinheta|400x400px|L'economia seguiguèt una trajectòria convergenta amb lo rèste de poténcias occidentalas fins al decènni de 1950, après çò cual comencèt a se demorar enrè. PIB per cápita 1920-1990, de païses seleccionats.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFMaddison2006">Maddison, Angus (2006). </span></ref>]]
E mai se las estatisticas de l'economia sovietica son notoriamente pauc confiables e lo sieu creissement economic malaisit aimar justament, segontes la majoritat de las fonts, l'economia contunhèt de créisher fins a intervengudi dels 80.<ref><span class="citation publicación" id="CITAREFBergson.2C_Abram1997">Bergson, Abram (1997). </span></ref><ref><span class="citation publicación" id="CITAREFHarrison.2C_Mark1993">Harrison, Mark (1993). </span></ref> Fins al decènni de 1950, l'economia sovietica experimentèt un creissement relativament naut e atenhiá a Cogant.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFGvosdev.2C_Nikolas2008">Gvosdev, Nikolas (2008). </span></ref> Malgrat aiçò, dempuèi de fins dels ans 50, lo creissement, e mai se encara suigió en essent positiu, declinèt constantament, fòrça mai rapid e consistentemente que dins d'autres païses, malgrat una rapida aumentacion en lo principal social (la taxa d'aumentacion de capitala foguèt sonque superada per [[Japon]]).<ref name="gregory2004"><span class="citation libro" id="CITAREFGregory.2C_Paul_R.2004">Gregory, Paul R. (2004). </span></ref>
 
En general, entre 1960 e 1989, lo taus de creissença de l'intrada per cápita en l'Union Sovietica foguèt un pauc superiora al promiei mondial (basat dins 102 païses). Malgrat aiçò, donat al fòrça naut nivèl d'inversion en principala fisic, al naut percentatge de personas amb educacion segondària e al bas creissement de la populacion, l'economia auriá d'aver fòrça creishut mai rapid. Segontes Stanley Fischer e William Easterly, lo registre de creissement sovietic èra entre «los pejors dins lo mond». Segontes los sieus calculs, l'intrada per cápita de l'Union Sovietica en 1989 auriá d'èsser estat dos còps màgers de çò qu'o èra, se l'inversion, l'educacion e la populacion aguèsson agut lo sieu tipic efècte sobratz lo creissement. Los autors atribuisson aqueste paure exercissi a la bassa productivitat del principal en l'Union Sovietica.<ref>{{Ligam web|autor=[[Stanley Fischer|Fischer, Stanley]]; [[William Easterly|Easterly, Willian]]|url=http://www-wds.worldbank.org/external/default/WDSContentServer/IW3P/IB/1994/04/01/000009265_3961006063138/Rendered/PDF/multi0page.pdf}}</ref>
 
En 1987, [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]] tractèt de reformar e revitalizar l'economia amb lo sieu programa de la ''perestroika.'' Las siás politicas relajaron lo contraròtle de l'Estat sobratz las entrepresas, mas encara pas permetiá la siá reemplazamiento per d'incentius de mercat, en resultant fin finala en una fòrta disminucion de la produccion. L'economia, que sofrissiá ja amb las bassas intradas per l'exportacion de petròli, comencèt a derrumbarse. Los prèses èran encara fixats, e granda part de las proprietats èra encara estatala fins a après la dissolucion de l'Union Sovietica.<ref name="gregory2004"><span class="citation libro" id="CITAREFGregory.2C_Paul_R.2004">Gregory, Paul R. (2004). </span></ref><ref name="hanson">Hanson, Philip. </ref> Pendent la màger part del periòde après la Segonda Guèrra Mondiala fins a lo sieu escrancament, l'economia sovietica foguèt la segonda mai granda del mond per PIB (PPA), e mai se en de tèrmes [[Produch interior brut|per cápita]] lo [[Produch interior brut|PIB]] sovietic èra per darrièr dels païses del primièr mond.<ref>{{Ligam web|autor=Central Intelligence Agency|url=http://www.theodora.com/wfb/1990/rankings/gdp_million_1.html}}</ref><ref>{{Ligam web|autor=Central Intelligence Agency|url=http://www.theodora.com/wfb/1991/rankings/gdp_per_capita_0.html}}</ref>
 
=== Energia ===
[[Fichièr:1987_CPA_5858.jpg|drecha|vinheta|Un sagèth sovietic que representava lo 30 aniversari de l'Organisme Internacional d'Energia Atomica.]]
Lo besonh de combustible en la URSS amendriguèt dempuèi lo decènni de 1970 fins a la de 1980, tant en rublos per tona de produchs socials brutes coma en rublos per de produchs industriales.<ref name="sovietenergydemanddecline"><span class="citation libro" id="CITAREFWilson1983">Wilson, David (1983). </span></ref> A la debuta, aquesta disminucion aumentèt fòrça rapidament, mas foguèt desacelerándose gradualmente entre 1970 e 1975.
 
Dempuèi 1975 e 1980, la URSS aguèt un creissement lent, sonque del 2,6 per cent.<ref>Wilson 1983, p. 295.</ref> L'istorian David Wilson, creguèt que l'industria del gas representava lo 40 per cent de la produccion de combustible sovietic a de fins de sègle, mas la siá teoria se concretèt pas a causa de l'escrancament de la URSS.<ref>Wilson 1983, p. 297.</ref> Teoricament, l'Union Sovietica, auriá contunhat d'aver un taus de creissença economic del 2 al 2.5 per cent pendent lo decènni de 1990 a causa dels camps energetics sovietics.<ref>Wilson 1983, p. 297–99.</ref> Malgrat aiçò, lo sector energetic afrontèt fòrça dificultats, entre elas las nautas despensas militèsses del país e las relacions ostilas amb [[Occident|Cogant]] (èra pre Gorbachov).<ref>Wilson 1983, p. 299.</ref>
 
En 1991, l'Union Sovietica aviá una ret de ductos de 82.000 quilomètres per petròli crus e autre de 206.500 quilomètres per [[Gas naturau|gas natural.]]<ref name="ciacom">{{Ligam web|url=http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_communications.html|autor=Central Intelligence Agency}}</ref> Lo [[petròli]], los produchs a derivats del meteis, lo gas natural, los metals, la fusta, los produchs agricòlas e una granda varietat de produchs manufacturados, principalament maquinària, d'armas e d'equipas militèsses, foguèron exportats.<ref name="CIA">{{Ligam web|autor=Central Intelligence Agency|url=http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_economy.html}}</ref> Pendent lo decènni de 1970 e 1980, l'Union Sovietica dependiá fòrtament de las exportacions de combustibles de fossils per obténer de devisas.<ref name="foreign trade">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29}}</ref> En lo sieu apogeo en 1988, anèt lo màger productor e lo segond màger exportador de crus, superada sonque per [[Arabia Saudita]].<ref><span class="citation libro" id="CITAREFHardt.2C_John_Pearce.3B_Hardt.2C_John_P.2003">Hardt, John Pearce; Hardt, John P. (2003). </span></ref>
 
=== Sciéncia e tecnologia ===
[[Fichièr:Mir_on_12_June_1998edit1.jpg|drecha|vinheta|L'estacion MIR foguèt l'estacion espaciala mai avançada bastida per l'umanitat fins a la consolidacion de l'Estacion Espaciala Internacionala.]]
L'Union Sovietica ponèt fòrça enfasi en la sciéncia e tecnologia dins la siá economia, malgrat aiçò, las capitadas sovieticas mai notablas en la tecnologia, coma produsir lo primièr satellit espacial, per çò de general foguèron a cargue dels militars.<ref name="science&technology">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd%2Fcstdy%3A%40field%28DOCID+su0413%29}}</ref><ref name="economy">{{Ligam web|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd%2Fcstdy%3A%40field%28DOCID+su0009%29}}</ref> Lenin cresiá que la URSS superariá jamai dins lo mond desvolopat se demorava endarrierada tecnológicamente coma èra. Las autoritats sovieticas demostrèron lo sieu compromís amb la cresença de Lenin, mejançant lo desvolopament de massivas rets d'organizacions d'investigacion e desvolopament. En 1989, los scientifics sovietics èran entre los melhors especialistas capacitados del mond dins de divèrses airals, tales coma l'energia fisica, de determinats airals de la medecina, las matematicas, la soldadura e en las tecnologias militèsses. A causa de la rígida planificacion estatala e a la burocracia, los sovietics demorèron fòrça per darrièr tecnológicamente en la quimia, la biologia e en las computadoras, en comparason amb lo rèste de [[Occident|Cogant]].
 
Lo Projècte Sócrates, jos detla administracion Reagan, determinèt que l'Union Sovietica aviá abordat l'aquesiment de la sciéncia e tecnologia d'una manièra radicalament desparièra que los Estats Units li utilizava a el en aqueste moment. En lo cas dels Estats Units, la priorización economica èra utilizada pel legat d'investigacion e desvolopament autoctòn; e o vesiá coma lo mièg per aquerir la sciéncia e tecnologia tant en lo sector privat coma en lo public. Pel contrari, l'Union Sovietica foguèt l'ofensiva e defensiva en manobrar l'aquesiment e utilizacion de la tecnologia dins tot lo mond, per aital aumentar la ventaja competitiva qu'aviá aquerit tre la tecnologia, mentre previege que los Estats Units aqueriscan una ventaja competitiva. En mai, la planificacion basada en tecnologia de l'Union Sovietica èra executada de manièra centralizada, centrada dins lo Govèrn qu'empachava enòrmament la siá flexibilitat. Aquesta significativa fauta de flexibilitat foguèt aprofiechada pels Estats Units per socavar la fòrça de l'Union Sovietica e aital promòure la siá reforma.<ref><span class="citation publicación" id="CITAREFMacFarland3_de_mayo_de_1990">MacFarland, Margo (3 de mayo de 1990). </span></ref><ref><span class="citation noticia">Deckert, R.A. (10 de octubre de 1990). </span></ref><ref><span class="citation noticia">«U.S. Firms Must Trade Short-Term Gains for Long-Term Technology Planning». </span></ref>
 
=== Transpòrt ===
[[Fichièr:Flag_of_the_Aeroflot.svg|vinheta|Bandièra de la Aeroflot en l'èra sovietica.]]
Lo transpòrt foguèt un compausant clau de l'economia del país. La centralizacion economica pendent los decènnis de 1920 e 1930 condusiguèt al desvolopament de l'infrastructura a granda escala, particularament l'establiment de Aeroflot, la màger entrepresa d'aviacion sovietica.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFHighman.2C_Robert_D.S..3B_Greenwood.2C_John_T..3B_Hardesty.2C_Von1998">Highman, Robert D.S.; Greenwood, John T.; Hardesty, Von (1998). </span></ref> Lo país aviá una granda varietat de mejans de transpòrt per tèrra, d'aiga e aire.<ref name="ciacom">{{Ligam web|url=http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_communications.html|autor=Central Intelligence Agency}}</ref> Malgrat aiçò, a causa de la marrida mantenença, la màger part del transpòrt civil per rota, d'aiga e aire èran anticuados e tecnológicamente endarrierats en comparason amb lo rèste de Cogant.<ref name="twocerofive">Wilson 1983, p. 205.</ref>
 
Lo transpòrt ferroviari sovietic foguèt lo mai grand e lo mai intensament utilizat dins lo mond, foguèt tanben mai desvolopat que dins la majoritat de los sieus omològs occidentales.<ref name="twocerofive">Wilson 1983, p. 205.</ref><ref>Wilson 1983, p. 201.</ref> A de fins de 1970 e de començaments de 1980, los economistas sovietics demandavan lo bastiment de mai rotas per aliviar part de la carga dels camins de fèrre e melhorar lo pressupòst public sovietic.<ref>Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 166–67.</ref> La ret de rotas e l'industria de l'automobila demorèron subdesarrolladas, e las [[Rota|rotas]] de tèrra èran comunas en los entorns de las vilas mai importantas.<ref>Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 168.</ref><ref>Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 168.</ref><ref name="Ambler 1985, p. 167">Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 167.</ref> Los projèctes sovietics de mantenença mostrèron èsser emplàsticas de se far cargue quitament de las paucas rotas qu'aviá dins lo país. Pendent la primièra mitat decènni de 1980, las autoritats sovieticas tractèron de resòlver lo problèma de las rotas en ordenant lo bastiment de de autras nòvas.<ref name="Ambler 1985, p. 167">Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 167.</ref> Mentretant, l'industria automotriz creishie a un ritme mai rapid que lo bastiment de rotas.<ref>Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 169.</ref> La ret de rotas subdesarrollados amièc a una creissenta demanda de [[transpòrt public]].<ref>Fondo Monetario Internacional y Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico 1991, p. 56.</ref>
 
=== Formas de proprietat ===
En l'Union Sovietica aguèt doas formas basicas de proprietat, la ''proprietat individuala'' e la ''proprietat collectiva'' (de proprietat conjoncha, qu'en la practica èra cooperativa o estatala). Aquesta èra fòrça desparièra tant en lo sieu contengut coma en la siá condicion juridica. Segontes las teorias comunistas, lo principal (los mejans de produccion) poiriá pas èsser de proprietat privada, escarte de qualques pichonas excepcions. Après la fin de la flexibilización a cuert tèrme de la Nòva Politica Economica de [[Lenin]], quina proprietat industriala que siá e de terrens passèt a èsser proprietat comuna dels abitants, o siá de la proprietat estatala, respectivament. La proprietat individuala podiá èsser compausada unicament per de bens personals, es dire, los de principal (los mejans de produccion) èran automaticament de proprietat estatala o cooperativa.
 
== Geografia ==
L'Union Sovietica ocupèt la porción orientala del [[Euròpa|continent europèu]] e la porción septentrionala del [[Asia|continent asiatic.]] La màger part del país demorava al nòrd de 50° de latitud nòrd e cobrissiá un airal total d'aperaquí 22 402 200 km². A causa del grand tamaño de l'Estat, lo climat variava fòrça, dempuèi subtropical e [[Clima continentau|continental]] a subártico e polar, Lo 11 % de la tèrra èra cultivable, 16 % èran de pradas e pastura, lo 41 % [[bòsc]], e 32 % foguèt declarat coma «d'autres» (en inclusent la tundra).
 
L'Union Sovietica mesurava unes 10 000 quilomètres dempuèi [[Kaliningrad|Kaliningrado]], en l'oèst, dins l'Isla de Ratmánova (d'Islas Diómedes), en l'Estrech de Bering, aperaquí l'equivalent a la distància d'Edimburg, [[Escòcia]], a l'èst de Nome, [[Alaska|Alaska.]] Dempuèi la punta de la Peninsula de Taimir, en l'Ocean Ártico, dins lo pòble d'Asia Central de Kushka, près de la frontièra afgana, i a gaireben 5000 quilomètres de terren, en la siá màger part escabroso e inhóspito. L'amplada totala dels [[Estats Units d'America|Estats Units]] continentales demorariá compresa entre las extrèmas frontièras septentrionala e meridional de l'Union Sovietica.
 
== Demografia ==
{| class="toc" style="float: left; text-align: center; margin-right: 10px; font-size: 90%;" cellpadding="0" cellspacing="0" width="28%"
! colspan="8" style="color: white;" bgcolor="black" |Principalas vilas de l'Union Sovietica (1970)
|- bgcolor="#efefef"
! width="4%" |Posicion
! width="87%" |Vila
! width="9%" |Populacion
|-
|1ª
|'''[[Moscòu]]'''
| align="right" |7.061.000
|-
|2ª
|'''[[Sant Petersborg|Leningrado]]'''
| align="right" |3.706.000
|-
|3ª
|'''[[Kyiv|Kiev]]'''
| align="right" |1.417.000
|-
|4ª
|'''[[Tashkent]]'''
| align="right" |1.241.000
|-
|5ª
|'''[[Bakó]]'''
| align="right" |1.196.000
|-
|6ª
|'''Gorki'''
| align="right" |1.120.000
|-
|7ª
|'''Novosibirsk'''
| align="right" |1.064.000
|-
|8ª
|'''Sverdlovsk'''
| align="right" |961.000
|-
|9ª
|'''Kúibishev'''
| align="right" |882.000
|-
|10ª
|'''[[Tbilissi|Tiflis]]'''
| align="right" |842.000
|-
|11ª
|'''[[Donetsk]]'''
| align="right" |841.000
|-
|12ª
|'''Kazán'''
| align="right" |821.000
|}
Los primièrs cinquanta ans del sègle XX en la [[Empèri Rus|Rússia zarista]] e l'Union Sovietica foguèt marcada per una succession de desastres, cadun acompanhat per de pèrdas de grandas quantitats de populacion. L'excès de mòrts en lo transcors de la [[Primièra Guèrra Mondiala]] e la [[Guèrra Civila Russa]] (en inclusent la fam de la postguèrra) ascendieron a un total de 18 milions, unes 10 de milions en lo decènni de 1930, e mai de 26 milions entre 1941 e 1945.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFMark_Harrison18_de_julio_de_2002">Mark Harrison (18 de julio de 2002). </span></ref><ref name="1930s">Geoffrey A. Hosking (2001). </ref> La populacion sovietica en la postguèrra foguèt de 45 a 50 milions mendres de çò que foguèsse estat se lo creissement demografic de la preguerra aguès contunhat.<ref name="Geoffrey A. Hosking 2006 242"><span class="citation libro" id="CITAREFGeoffrey_A._Hosking2006">Geoffrey A. Hosking (2006). </span></ref>
 
La [[Taus de natalitat|taxa bruta de natalidad]] de la URSS se redusiguèt de 44,0 per mil en 1926 a 18,0 en 1974, en granda part a causa de la creissenta urbanizacion e a l'aumenti promiei de l'edat dels matrimònis. La taxa bruta de mortalitat demostrèt aital una disminucion graduala – de 23,7 per mil en 1926 a 8,7 en 1974. En general, las taxas de naissença de las republicas del sud en Transcaucasia e Asia Central foguèt considerablament superior a las de la part septentrionala de l'Union Sovietica, e en qualques cases aumentèt quitament en lo periòde posterior a la Segonda Guèrra Mondiala, un fenomèn atribuit en partida a las mendres taxas d'urbanizacion e als matrimònis tradicionalament mai primairencs en las republicas del sud.<ref name="GSE"><span class="citation libro" id="CITAREFGovernment_of_the_USSR1977">Government of the USSR (1977). </span></ref> L'Euròpa sovietica se desplacèt cap a la fertilitat de sub-remplaçament, del temps que l'Asia Centrala sovietica contunhèt de mostrar un creissement de la populacion fòrça per lo dessús del nivèl de la fertilitat de remplaçament.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFAnderson.2C_Barbara_A.1990">Anderson, Barbara A. (1990). </span></ref>
[[Fichièr:USSR_Population_1974.jpg|esquèrra|vinheta|300x300px|Mapa de la distribucion de la populacion de l'Union Sovietica en 1974.]]
Lo decènni de 1960 e 1970 foguèt testimòni d'una reversión en la trajectòria decreissenta de la taxa de mortalitat en la URSS e aquò se notèt sustot entre los òmes en edat de trabalhar, mas èra tanben qualquarren comuna en Rússia e dins d'autres airals predominantemente eslavas del país.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFVallin.2C_J..3B_Chesnais.2C_J.C.1970">Vallin, J.; Chesnais, J.C. (1970). </span></ref> Una analisi de las donadas oficialas del decènni de 1980 demostrèt qu'après s'empejorar a de fins del decènni de 1970 e de principis dels 80, la mortalitat adulta comencèt a melhorar nauament.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFRyan.2C_Michael28_de_mayo_de_1988">Ryan, Michael (28 de mayo de 1988). </span></ref> La taxa de mortalitat infantila aumentèt de 24,7 en 1970 a 27,9 en 1974. Qualques investigadors considèran que l'ascens foguèt real en la siá majoritat, a consequéncia del empeoramiento de las condicions de salut e los servicis.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFDavis.2C_Christopher.3B_Feshbach.2C_Murray">Davis, Christopher; Feshbach, Murray. </span></ref> L'aumentacion en la mortalitat adulta e infantila foguèt pas explicat o defendut pels foncionaris sovietics, e lo Govèrn sovietic daissèt simplament de publicar totas las estatisticas de mortalitat pendent dètz ans. Los demógrafos e d'especialistas en salut sovietica demorèron en silenci en çò que toque a l'aumentacion de la mortalitat fins a de fins dels ans 1980, quand se reprenguèt la publicacion de las donadas de mortalitat e los investigadors poguèren indagar en las veritablas causas.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFKrimins.2C_Juris3.E2.80.937_de_diciembre_de_1990">Krimins, Juris (3–7 de diciembre de 1990). </span></ref>
 
=== Grops étnicos ===
L'Union Sovietica foguèt un país fòrça divèrs étnicamente, amb mai de 100 grops étnicos distintos. La populacion totala foguèt aimada en 293 milions en 1991 e segontes una estimacion de 1990, la majoritat èra russa (50,78 %), seguits pels ucranianos (15.45 %) e uzbekos (5,84 %).<ref name="cia">{{Ligam web|url=http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_people.html|autor=Central Intelligence Agency}}</ref>
 
Totes los ciutadans de l'Union Sovietica avián la siá pròpria filiación étnica que figurava en lo document d'identitat. L'origina étnico d'una persona èra escuelhut a l'edat de 16 ans pels paires del mainat; s'aquestes èran pas d'acòrd, al mainat se li assignava automaticament l'origina étnico de la maire.<ref>Comrie 1981, p. 2.</ref> Degut en partida a las politicas sovieticas, qualqu'uns dels grops étnicos pichones èran considerats coma part dels mai grandes, coma los mingrelios de la RSS de Georgia, que foguèron classificats amb los lingüisticament ligats georgianos.<ref>Comrie 1981, p. 3.</ref>
 
=== Nacionalitats ===
Lo vast Estat multinacional que los bolcheviques heredaron après la siá [[Revolucion Russa|revolucion]] foguèt creat per l'expansion zarista pendent gaireben quatre sègles. Qualques grops de nacions se jonhèron volontàriament dins l'Estat, mas la majoritat foguèt jonhuda a la fòrça. Generalament, los russes e la majoritat de la populacion pas russa de l'empèri partegèron pauc en çò que tanh a cultura, religion e idiòma.<ref>[http://www.historytoday.com/MainArticle.aspx?m=31575&amid=30229744 Rulers and Victims: The Russians in the Soviet Union], History Today.</ref> Fòrça sovent, dos o mai de nacionalitats divèrsas foguèron plaçadas en lo meteis territòri. Doncas, los antagonismos nacionales se desvolopèron amb los ans non solament contra los russes, mas sovent entre qualques de las nacions subjèctas tanben.<ref>{{Ligam web|url=http://www.historytoday.com/geoffrey-hosking/rulers-and-victims-russians-soviet-union|autor=Hosking, Geoffrey}}</ref>
 
Pendent près de setanta ans, los caps sovietics avián mantengut que los fretaments entre las fòrça nacionalitats de l'Union Sovietica èran estats eradicadas e que l'Union Sovietica consistissiá en una familha de nacions que vivián armoniosamente amassa. Pas obstante, lo fermento nacional que gigotèt a l'Union Sovietica en los [[Annadas 1980|ans ochanta]] provèt que dicha afirmacion aviá pas màger asidero amb la realitat, doncas las religions e de culturas tradicionalas reemergerían a la mai pichona oportunitat. Aquesta realitat qu'afrontavan Gorbachov e las siás collègas signifiquèt que, davant la pauca confidança en lo tradicional emplec de fòrça, lor calguèsse trobar de solucions alternativas a fin d'evitar la dissolucion de l'Union Sovietica.
 
Las concessions autrejadas a las culturas nacionalas e l'autonomia limitada tolerada en las republicas de l'Union pendent los ans 1920 amièren al desvolopament d'elèits nacionales e a un anautit sens d'identitat nacionala. La repression subsecuente e la rusificación provoquèron lo resentimiento contra la dominacion de la part de Moscòu e promoguèron lo posterior creissement de la consciéncia nacionala. Los sentiments nacionales foguèron exacerbados dins l'Estat multinacional sovietic per la competéncia incrementada pels recorses, de servicis e de trabalhs.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/4420922.stm Russians left behind in Central Asia], BBC News, November 23, 2005.</ref>
 
== Benestar social ==
 
=== Educacion ===
[[Fichièr:Milovice_soviet_pupils.jpg|drecha|vinheta|Estudiants sovietics pendent una visita a Milovice, [[Checoslovaquia]] en 1985.]]
Abans de 1917, en l'Empèri rus, l'educacion èra inaccesible o de malaisit accès per la màger part de la populacion, mai que mai pel proletariat urban e las familhas de camparòlas. Existissiá pas educacion publica gratuita. Las estimacions de 1917 enregistrèron que dempuèi un 75 al 85 per cent de la populacion russa èra analfabèta.[Cita <sup>''requerida]''
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con pasajes que requieren referencias]]</sup>
 
Après de la revolucion Anatoli Lunacharski se convertiguèt en lo Comisariado Popular d'Educacion de la Rússia Sovietica. Dempuèi un començament, las autoritats sovieticas faguèron un grand hincapié en l'alfabetizacion de la populacion. Las personas qu'èran alfabetizadas èran contractadas automaticament coma de professors. Pendent un breve periòde, la qualitat foguèt sacrificada per la quantitat. Cap a 1940, Iósif Stalin poguèt anonciar que l'analfabetisme èra estat eliminat del país. Après la [[Dusau Guèrra Mondiau|Granda Guèrra Patriótica]], lo sistèma educatiu del país s'amplièc considerablament. En lo decènni de 1960, gaireben totes los mainats sovietics avián accès a l'educacion primària e segondària, excepto aqueles que vivián dins de zònas remotas. [[Nikita Khrushchov|Nikita Jrushchov]] Tractèt de far l'educacion encara mai accessibla, en li daissant clar als mainats que l'educacion èra estrechamente ligada als besonhs de la societat. Ideológicamente, L'educacion èra considerada fondamentala per la creacion del Nòu òme sovietic.<ref><span class="citation libro">Law, David A. (1975). </span></ref>
 
L'accès a l'educacion superiora èra limitat: sonque lo 20 per cent de totes los aspirants èran acceptats. Lo rèste entrava dins lo mercat de trabalh o apreniá un mestièr dins una Escòla Tecnica Vocacional o en un Technicum, d'autra escòla tecnica superiora. En mai, los estudiants de familhas de dudosa confiabilidad politica solien èsser excluses de l'educacion superiora.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFShelley.2C_Louise1996">Shelley, Louise (1996). </span></ref> En aqueste sens, l'administracion de Brézhnev introdusiguèt una nòrma qu'exigissiá a totes los aspirants universitaris presentar una referéncia del secretari local del partit Komsomol.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFShlapentokh.2C_Vladimir1990">Shlapentokh, Vladimir (1990). </span></ref> Segontes las estatisticas de 1986, lo nombre d'estudiants per cada 10.000 d'abitants foguèt de 181 per l'Union Sovietica, en comparason amb los 517 pels Estats Units.<ref name="education"><span class="citation libro" id="CITAREFPejovich.2C_Svetozar1990">Pejovich, Svetozar (1990). </span></ref>
 
=== Assisténcia medicala ===
En 1917, abans de la revolucion bolchevique, las condicions de salut èran fòrça per darrièr dels païses desvolopats. Coma Lenin soslinhèt mai tard, ''«O lo piojo derròta al socialisme o lo socialisme derròta als piojos».''<ref name="lane">Lane 1992, p. 353.</ref> Lo principi sovietic de l'assisténcia medicala foguèt concebut pel Comisariado del Pòble per la Salut Publica en 1918. L'assisténcia medicala anava èsser controtlada per l'Estat e se prestariá als sieus ciutadans de forma gratuita. L'article 42 de la Constitucion sovietica de 1977 li donèt a totes los ciutadans lo drech a la proteccion de la salut e l'accès liure a quina institucion que siá de salut en l'Union Sovietica. Malgrat aiçò, lo sistèma de salut de l'Union Sovietica poguèt pas satisfar totes los besonhs de lo sieu pòble.<ref>Lane 1992, p. 360.</ref> Abans de que Leonid Brézhnev arribès al poder, la medecina socializada sovietica foguèt vista amb un naut aima per fòrça especialistas estrangièrs. Malgrat aiçò aquò cambièt; tre la ascensión de Brézhnev e la tenencia de [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]] coma cap, lo sistèma de salut sovietica foguèt criticat fòrtament per fòrça errors basics, tales coma la qualitat del servici e l'irregularitat en la siá disposicion.<ref>Lane 1992, p. 352.</ref> Pendent lo XIX Congrès del Partit Comunista de l'Union Sovietica, lo Ministre de la Salut Yevgueni Cházov, en mai de destacar la capitada sovietica per aver la majoritat dels mètges e espitals dins lo mond, reconeguèt las deficiéncias del sistèma e considerèt que s'èra degalhat miles de milions de rublos sovietics.<ref>Lane 1992, p. 352–53.</ref>
 
Après la pren de poder comunista, pugèt l'expectativa de vida per totas las edats. Aquesta estatistica foguèt utilizada per las autoritats per «demostrar» que lo [[Socialisme|sistèma socialista]] èra superior al [[Capitalisme|sistèma capitalista.]] Los melhoraments contunhèron pendent lo decènni de 1960, quand l'esperança de vida en l'Union Sovietica superèt la dels [[Estats Units d'America|Estats Units.]] Se mantenguèt pro estable pendent de divèrses ans, e mai se en lo decènni de 1970, davalèt leugièrament, probablament a causa de l'abús de l'alcoòl. La majoritat de las fonts occidentalas culpèron al creissent abús de l'alcoòl e a la dolenta assisténcia medicala; aquesta teoria foguèt tanben acceptada implícitament per las autoritats sovieticas. Al meteis temps, la mortalitat infantila comencèt a aumentar e per aquò, après 1974, lo Govèrn daissèt de publicar estatisticas sobre aqueste tèma. Aquesta tendéncia pòt en partida s'explicar pel drástico aumentacion en lo nombre de embarazos en la part asiatica del país a on la mortalitat infantila èra mai nauta, mentre amendrissiá notablament en la part europèa mai desvolopada de l'Union Sovietica.<ref name="SeemingParadox"><span class="citation libro" id="CITAREFDinkel.2C_R.H.1990">Dinkel, R.H. (1990). </span></ref>
 
=== Grops religioses ===
A. L. Eliseev Escriguèt qu'en una reünion de la comission antioreligiosa del Comitat Central del Partit Comunista de tota l'Union (bolchevique) presidida per E. Laroslavskii E qu'aguèt luòc lo 23 de mai de 1929, las cresentas dins lo país foguèron aimadas en lo 80 %. Pòt pas s'escartar qu'aqueste percentatge foguèt qualquarren subestimado, per demostrar la capitada de la lucha contra la religion.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFMandelstam_Balzer">Mandelstam Balzer, Marjorie. </span></ref>
 
Lo [[cristianisme]] e l'Islam aguèron lo màger nombre de adeptos entre los ciutadans religioses de l'Estat sovietic.<ref name="dailylife"><span class="citation libro" id="CITAREFEaton.2C_Katherine_Bliss2004">Eaton, Katherine Bliss (2004). </span></ref> Lo cristianisme oriental predominaba entre los crestians, amb tradicionala [[Glèisa Ortodòxa Russa|Glèisa ortodoxa russa]] en essent la denominacion crestiana mai granda de l'Union Sovietica. Aperaquí lo 90 per cent dels musulmanes de l'Union Sovietica èran [[Sunisme|sunnitas]], amb los [[Chiisme|chiitas]] concentrats en la [[Republica Socialista Sovietica d'Azerbaitjan|Republica Socialista Sovietica d'Azerbaidjan.]]<ref name="dailylife"><span class="citation libro" id="CITAREFEaton.2C_Katherine_Bliss2004">Eaton, Katherine Bliss (2004). </span></ref> Los grops pichones inclusián, [[Glèisa Catolica Romana|catolics]], [[Judaïsme|josius]], [[Bodisme|bodistas]] e una varietat de denominacions [[Protestantisme|protestantes]].<ref name="dailylife"><span class="citation libro" id="CITAREFEaton.2C_Katherine_Bliss2004">Eaton, Katherine Bliss (2004). </span></ref>
 
L'influéncia religiosa èra estada fòrta en l'Empèri rus e la Glèisa ortodoxa russa gaudissiá d'un estatus privilegiat coma la Glèisa de la monarquia en participant en la realizacion de foncions oficialas de l'Estat.<ref name="Simkin 2003"><span class="citation libro" id="CITAREFSilvio_Ferrari2003">Silvio Ferrari; W. Cole Durham, Elizabeth A. Sewell (2003). </span></ref> Lo periòde immediat après l'establiment de l'Estat sovietic incluguèt una lucha contra la Glèisa ortodoxa, que los revolucionaris li consideravan a el una aliada de l'ex classa dominante.<ref name="Simon 1974, 64-65">Simon 1974, pp. 64–65.</ref>
 
En lo Drech sovietic, la ''«libertat per celebrar de servicis religioses»'' èran garantits constitucionalmente, e mai se lo Partit Comunista considerava a la religion coma incompatible amb l'esperit [[Marxisme|marxista]] del [[Materialisme|materialismo scientific.]]<ref name="Simon 1974, 64-65">Simon 1974, pp. 64–65.</ref> En la practica, lo sistèma sovietic se soscriguèt a una interpretacion restrictiva d'aqueste drech e utilizèt en fach una varietat de mesuras oficialas per desalentar la religion e frenar las activitats dels grops religioses.<ref name="Simon 1974, 64-65">Simon 1974, pp. 64–65.</ref>
[[Fichièr:St_Basils_Cathedral-500px.jpg|vinheta|302x302px|La Catedrala de San Basilio plaçada dins la [[Plaça Roja|plaça roja]] en [[Moscòu]] foguèt la maximala icòna de la religion en l'Union Sovietica.]]
Lo decrèt de 1918 del Conselh de Comissaris del Pòble qu'establissiá a la Republica Socialista Federatiua Sovietica de Rússia coma un Estat secular decretèt tanben que «l'ensenhament de la religion en totes [los luòcs] a on s'ensenhen de matèrias d'aprendissatge general, es proïbida. ''Los ciutadans pòdon ensenhar e pòdon aprene religion en privat.»''<ref name="Simon 1974, 209">Simon 1974, p. 209.</ref> Entre d'autras restriccions, las aprovadas en 1929, amb mièg decènni de Govèrn de Stalin, inclusián de proïbicions exprimisses d'una varietat d'activitats de la glèisa, en inclusent de reünions organizadas per l'estudi de Bíblia.<ref name="Simon 1974, 64-65">Simon 1974, pp. 64–65.</ref> Miles D'establiments tantes de crestians coma pas crestianes foguèron barrats en los decènnis de 1920 e 1930 e, en 1940, foguèron barradas pas mens del 90 per cent de las glèisas, sinagogas e de mesquitas qu'avián #operar en 1917.<ref name="Atwood 2001, 311"><span class="citation libro" id="CITAREFAtwood.2C_Craig_D.2001">Atwood, Craig D. (2001). </span></ref>
 
Convencut que lo antisovietismo religiós s'èra convertit en una causa del passat, lo Govèrn de Stalin comencèt a se trasladar cap a una politica mai moderada en çò que toque a la religion en lo decènni de 1930.<ref name="Janz 1998, 38-39">Janz 1998, pp. 38–39.</ref> Los establiments religioses sovietics se congregaron abrumadoramente per apiejar l'esfòrç belic pendent la [[Front de l'Èst|guèrra amb l'Alemanha nazi.]] Al mitan d'autras adaptacions a la fe religiosa, las glèisas foguèron redobridas, la Ràdio Moscòu comencèt a transmetre un orari religiós e en 1943 foguèt celebrat una amassada istorica entre Stalin e lo Patriarca Sergio I de Moscòu, lo cap de la Glèisa Ortodoxa en aqueste alavetz.<ref name="Janz 1998, 38-39">Janz 1998, pp. 38–39.</ref> La tendéncia generala d'aqueste periòde foguèt un increment de l'activitat religiosa entre las cresentas de totas las religions.<ref name="Ro'i 1995, 263"><span class="citation libro" id="CITAREFRo.27i.2C_Yaacov1995">Ro'i, Yaacov (1995). </span></ref>
 
Lo sistèma sovietic s'afrontèt nauament amb las glèisas jol lideratge del Secretari General [[Nikita Khrushchov|Nikita Jrushchov]], qu'aguèt la caracteristica d'èsser un periòde a on lo [[Ateïsme|ateísmo]] foguèt enfatizado en lo curriculum educatiu e a on de nombrosas publicacions estatalas promoguèron d'opinions atèas.<ref name="Janz 1998, 38-39">Janz 1998, pp. 38–39.</ref> Entre 1959 e 1965, lo nombre de glèisas queiguec de 20.000 a 10.000, e lo nombre de sinagogas descenèt de 500 a 97.<ref name="Nahaylo & Swoboda 1990, 144"><span class="citation libro" id="CITAREFNahaylo.2C_Bohdan_.26_Victor_Swoboda1990">Nahaylo, Bohdan & Victor Swoboda (1990). </span></ref> Lo nombre de mesquitas activas amendriguèt tanben, en quènt de 1.500 a 500 en un decènni.<ref name="Nahaylo & Swoboda 1990, 144"><span class="citation libro" id="CITAREFNahaylo.2C_Bohdan_.26_Victor_Swoboda1990">Nahaylo, Bohdan & Victor Swoboda (1990). </span></ref>
 
Las institucions religiosas contunhèron d'èsser supervisadas pel Govèrn sovietic, mas totas las glèisas, sinagogas, de temples e de mesquitas recebèron mai libertat d'accion pendent l'epòca de Brézhnev.<ref name="Steinberg & Wanner 2008,"><span class="citation libro" id="CITAREFD._SteinbergWanner10-2008">D. Steinberg, Mark; Wanner, Catherine (10-2008). </span></ref> Las relacions oficialas entre la Glèisa ortodoxa e lo Govèrn sovietic se calfèron nauament fins al ponch en que lo mandat de Brézhnev aunorèt dos còps al Patriarca ortodoxo Aluenhi I amb l'Òrdre de la Bandièra Roja del Trabalh.<ref name="Janz 1998, 42">Janz 1998, p. 42.</ref> Una enquèsta facha per las autoritats sovieticas en 1982 enregistrèt a un 20 per cent de la populacion sovietica coma «cresentas religiosas activas».<ref name="subculture"><span class="citation libro" id="CITAREFMcKay.2C_George.3B_Williams.2C_Christopher2009">McKay, George; Williams, Christopher (2009). </span></ref>
 
== Crim ==
Las estatisticas sobratz delinquéncia en l'Union Sovietica foguèt sovent publicada de forma parciala pel Govèrn, pr'amor qu'aquesta èra considerada coma una vergonha ideologica per l'Union Sovietica. Segontes los expèrts occidentales, los panatòris, d'omicidis e d'autres delictes violentes foguèron mens frequents en l'Union Sovietica, qu'en los Estats Units pr'amor que l'Union Sovietica aviá una màger fòrça policèra, d'estrictes contraròtles sobratz las armas e una bassa incidéncia en l'abús de drògas. La corrupcion en la forma de soborno èra frequenta, degut principalament a la escasez de bens e servicis dins lo mercat dubèrt.<ref>http://www.country-data.com/cgi-bin/query/r-12927.html (en inglés)</ref>
 
E mai se la premsa e ràdio sovietica donèron ampla cobertura a la delinquéncia en [[Occident|Cogant]], la persistencia de la delinquéncia en l'Union Sovietica èra una vergonha ideologica que se li donava relativament pauca atencion. Se publiquèron jamai estatisticas detalhadas sus la delinquéncia de la URSS, e un jornalista sovietic, L. Vladímirov, Que desertèt en [[Grand Bretanha]] en 1966, confirmèt qu'èra proïbit mencionar lo nombre de delictes dins lo país en lo sieu conjonch o per de districtes, de províncias, de regions o de vilas.<ref>http://web.archive.org/web/http://www.osaarchivum.org/files/holdings/300/8/3/text/68-1-168.shtml (en inglés)</ref>
 
=== Ideologia ===
Una premissa basica del [[marxisme]] es que la delinquéncia es un fenomèn sòci-economic:
 
Los teorics marxistas li sostenguèron a el que las rasons mai immediatas de delinquéncia en l'Union Sovietica foguèron l'influéncia capitalista, lo retard mental e la dolenta educacion.<ref>[http://translate.google.com/translate?sl=en&tl=es&js=n&prev=_t&hl=es&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&u=http%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fwiki%2FMarxist_criminology Criminología marxista (artículo traducido del inglés a través del traductor de Google)]</ref><ref>http://web.archive.org/web/http://www.osaarchivum.org/files/holdings/300/8/3/text/68-1-168.shtml (en inglés)</ref>
 
=== Puniment ===
En 1989 l'Union Sovietica aviá de paucas presons. A l'entorn del 99 % dels criminales convictos serviguèron los sieus condemnas en los camps de trabalh Gulag, supervisados per la Direccion Generala de Campos de Trabalh Correctivo qu'èra jol MVD. Los campaments avián quatre regims de severidad ascendente. En los campaments de regim estricte, los reclauses trabalhavan en los prètzfaches mai malaisits, per çò de general a l'aire liure e en recebent raciones escassas. Los trabalhs èran mens exigentes e amb melhors raciones en los campaments dels regims mai leugièrs. Lo sistèma de trabalh correctivo foguèt considerat per las autoritats sovieticas exitoso a causa de que la taxa de reïncidéncia èra fòrça bassa. Malgrat aiçò, las presons e de camps de trabalh, dempuèi la óptica dels ancians preses e observaires occidentales, èran coneguts per las siás duras condicions, lo tractament arbitrari e sádico dels presoèrs e per las violacions flagrantes dels dreches umans. En 1989 s'elaborèt una nòva legislacion, que fasiá hincapié en la reabilitacion en luòc del puniment, per humanizar lo sistèma especial. Malgrat aiçò, en 1989 las condicions per fòrça preses aguèron de paucs cambiaments.<ref>http://www.country-data.com/cgi-bin/query/r-12927.html (en inglés)</ref>
 
=== Pena de mòrt ===
La pena de mòrt, menada a tèrme per fusilamiento, s'apliquèt en l'Union Sovietica sonque en los cases de traïson, espionatge, [[terrorisme]], sabotatge, cèrts tipes d'assassinat e panatòri a granda escala de bens de l'Estat pels foncionaris. De çò de contrari, la pena maximala per un delinqüent que delinquía èra pel primièr còp de quinze ans. La libertat condicional èra permesa en qualques cases après la finalizacion de la mitat de la pena e las amnistias periodicas de còps tanben donèron luòc a la desliurança anticipada.<ref>http://www.country-data.com/cgi-bin/query/r-12927.html (en inglés)</ref>
 
=== Pendent l'escrancament de l'Union Sovietica ===
Apròp e après l'escrancament de l'Union Sovietica, las estatisticas sobre la delinquéncia se moguèron brusca e uniformemente cap a amunt. Entre 1991 e 1992, lo nombre de delictes notificats oficialament e la taxa de delinquéncia generala mostrèt una aumentacion del 27 per cent; la taxa de criminalidad se dupliquèt gaireben entre 1985 e 1992. En los començaments del decènni de 1990, la raflada, panatòri e d'autres actes contra la proprietat representèron aperaquí dos tèrces de totes los delictes en Rússia. Malgrat aiçò, lo rapid creissement dels delictes violentes foguèron los de particular interès pels ciutadans, en inclusent los omicidis violentes.<ref>http://www.country-data.com/cgi-bin/query/r-11537.html (en inglés)</ref>
 
== Cultura ==
 
La cultura sovietica passèt per de divèrsas estapas pendent los 70 d'ans de la siá existéncia. Pendent los primièrs onze ans de Revolucion (1918–1929), aguèt una relativa libertat e los artistas experimentèron amb de divèrses estils desparièrs en un esfòrç de trobar un estil artistic sovietic distintiu. Lenin aimèt que l'art foguèsse accessible dins lo pòble rus. D'autra banda, cientos d'intellectuales, d'escrivans e d'artistas foguèron exiliats o executats, e los sieus trabalhs proïbits, per exemple Nikolái Gumiliov (executat per conspirar contra lo Govèrn bolchevique) e Yevgueni Zamiatin (proïbit).<ref>'On the other hand.</ref>
 
Lo Govèrn encoratgèt una varietat de tendéncias. En l'art e la literatura, de nombrosas escòlas, qualques tradicionalas e unas autras radicalament experimentalas, proliferèron. Los escrivans comunistas Maximal Gorki e [[Vladimir Maiakovskii|Vladímir Mayakovski]] foguèron actius pendent aqueste periòde. Lo cinèma recebèt lo supòrt de l'Estat; fòrça dels melhors trabalhs del cinematograf [[Sergei Eisenstein|Serguéi Eisenstein]] datan d'aqueste periòde.
 
Mai tard, pendent lo Govèrn de Stalin, la cultura sovietica se caracterizèt pel auge e lo domeni de l'estil impausat pel Govèrn del realisme socialista, amb totas las autras tendéncias en essent severamente reprimidas, amb raras d'excepcions, per exemple las òbras de Mijaíl Bulgákov. Fòrça escrivans foguèron empresoats e assassinats.<ref>Rayfield 2004, pp. 317–320.</ref>
 
Après lo desgèu de Jrushchov del decènni de 1950 e 1960, la censura amendriguèt. Una màger experimentacion en de formas d'art foguèron nauament permesas, per çò que de trabalhs mai sofisticados e sutilmente critics comencèron a èsser produsits. Lo Govèrn dessarrèt la siá enfasi en lo realisme socialista; aital, per exemple, fòrça protagonistas dels romans de l'autor Yuri Trífonov se preocupavan per eles meteisses e los problèmas de la vida quotidiana, en luòc d'o far amb lo bastiment de socialisme. Una literatura dissident clandestina, coneguda coma ''samizdat'', se desvolopèt pendent aqueste darrièr periòde. En l'èra de Jrushchov l'arquitectura se centrèt principalament en lo dessenh foncional en contraposición a l'estil adornado de l'epòca de Stalin.
 
En la segonda mitat del decènni de 1980, las politicas de Gorbachov de la ''perestroika'' e ''glásnost'' amplièren considerablament la libertat d'expression en los mejans de comunicacion e premsa.<ref>{{Ligam web|url=http://www.britannica.com/eb/article-9037405}}</ref>
 
=== Fèstas ===
{| style="margin-bottom: 10px;" class="wikitable" border="1"
! Data
! Festivitat
! Nom local
! Nòtas
|-
| 1 de genièr
| [[An Nòu]]
| Новый Год
|-
| 23 de febrièr
| Jorn de l'Armada Roja
| День Советской Армии и Военно-Морского Флота
| [[Revolucion Russa|Revolucion de Febrièr]] ([[1917]]) e Formacion de l'Armada Roja (1918)se sona a l'ora d'ara Jorn del Defensor de la Patria<br>
<br>
|-
| 8 de març
| [[Jornada Internacionala dei Femnas|Jorn Internacional de la Femna]]
| Международный Женский День
|-
| 12 d'abril
| Jorn de la Cosmonáutica
| День космонавтики
| Lo jorn que [[Iurii Gagarin|Yuri Gagarin]] se convertiguèt en lo primièr òme en l'espaci en 1961.
|-
| 1 de mai
| Jorn Internacional dels Trabalhadors
| Первое Мая - День Солидарности Трудящихся
|-
| 9 de mai
| Jorn de la Victòria
| День Победы
| Final de la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]], marcat per la desliurança sovietica de l'Alemanha nazi en 1945.
|-
| 7 d'octòbre
| Jorn de la Constitucion de la URSS
| День Конституции СССР
| Commemoracion del jorn en que la Constitucion de 1977 foguèt aprovada
|-
| 7 de novembre
| La Granda Revolucion Socialista d'Octòbre
| Седьмое Ноября
| Revolucion d'Octòbre (1917). Se sonava Jorn de la Concòrdia e la Reconciliacion.
|}
 
== Nostalgia postsoviética ==
[[Fichièr:Map-Flag_of_the_Soviet_Union.svg|vinheta|Bandièra e contorno de l'anciana Union Sovietica.]]
La [[nostalgia]] per l'Union Sovietica es un fenomèn comun en [[Russia|Rússia]] e la [[Comunautat dels Estats Independents|CEI]] del periòde postsoviético, aital coma entre los ciutadans russes en l'estrangièr nascuts en la URSS. Aquesta nostalgia s'exprimís en lo sistèma politic, la societat, la seguretat sociala, la cultura, o l'estetica, en mai d'en los remembres de l'enfància e la joenessa. Aqueste es un fenomèn controvertit, qu'abasta una ampla gamma d'opinions.
 
Segontes unas enquèstas realizadas en 2011, a òm de cada cinc russes li agradariá viure nauament en l'Union Sovietica. Lo nombre de russes que desiran viure nauament en l'Union Sovietica aumentèt d'un 16 % en 2010 al 20 %.<ref name="rbc.859">[http://www.rbc.ru/rbcfreenews/20110729132859.shtml PосБизнесКонсалтинг - Новости дня - Каждый пятый россиянин хотел бы вновь жить в СССР]</ref> Lo total del nombre de russes que desiran una union amb [[Ucraïna]], [[Bielorussia]] e [[Cazacstan|Kazajstán]] es del 37 %.<ref name="rbc.859">[http://www.rbc.ru/rbcfreenews/20110729132859.shtml PосБизнесКонсалтинг - Новости дня - Каждый пятый россиянин хотел бы вновь жить в СССР]</ref>
 
=== L'opinion positiva respecto al fenomèn ===
[[Fichièr:Stalinobus3.jpg|vinheta|300x300px|Un autobús de [[Sant Petersborg|San Petersburgo]] amb lo retrait de [[Iòssif Stàlin|Stalin.]] Lo retrait foguèt inclús en un montatge que commemorava lo Jorn de la Victòria de la URSS en la Granda Guèrra Patria.]]
Existís un enrasigat sentiment de nostalgia per l'Union Sovietica, probablament a causa del fach que la URSS es ligada als remembres de la joenessa de fòrça abitants, entre eles totas las manifestacions de l'èra sovietica. Se pòt tanben aver d'a las actituds e l'etica de la societat sovietica: l'Union Sovietica promoviá los ideales de la bontat, justícia e [[Umanisme|humanismo]], e en una part importanta de la societat a prevalecido l'esperit del colectivismo e refusa fòrça de las valors de la Rússia modèrna.<ref name="razgovor">[http://www.razgovor.org/iznutri/article423/ Россия — взгляд изнутри]</ref> Considèran que se produsís una devaluación de las valors moralas, e senton sovent frustracion e resentimientos pels assages, en la siá opinion, de distorsionar al passat, menospreciando los ideales e de valors sobratz es quaus creisheren. En qualques cases, es una consequéncia del parrabastatge social o la insatisfacción amb la vida en la [[Russia|Rússia]] modèrna, qu'una part considerabla de la populacion es en el acostumada a la manièra de vida sovietica.
 
Exercisson tanben un papièr important los aspèctes socials. Lo nivèl de vida de la màger part de la populacion queiguec de manièra drástica en los primièrs ans posteriors a l'escrancament de l'Union Sovietica e las reformas economicas que li seguiguèron.<ref>[http://www.ecsocman.edu.ru/data/391/821/1217/002Gordon.pdf Гордон Л.]</ref> En mai, l'Estat sovietic èra lo proprietari de la superfícia habitable e concedissiá als ciutadans un abitatge, en mai de s'encargar de proporcionar l'assisténcia sanitària, l'educacion e d'autres servicis socials, per çò que los ciutadans pòdon veire lo cambiament coma una pèrda de condicions de vida. Los anticapitalistas senton tanben nostalgia de la URSS.<ref>http://web.archive.org/web/http://kaosenlared.net/secciones/item/5951-%E2%80%98en-la-urss-todos-ten%C3%ADamos-suficiente-sol-y-pan%E2%80%99.html</ref>
 
=== L'opinion negatiua respecto al fenomèn ===
Segontes los critics, la nostalgia per la URSS e lo sistèma sovietic s'exprimís en la negacion o subestimación de las deficiéncias realas qu'existissián en la URSS (lo deficit, lo igualitarismo, la coerción de massas, las coas, lo panatòri, la supression de la liura pensada e la disidencia, las limitacions en las activitats creativas, [[Ridèl de fèrre|los barraments termierèrs]], etc.) e la exageración de las vertuts del sistèma sovietic (la justícia sociala, l'estabilitat, la seguretat, los prèses basses, l'accessibilitat de l'abitatge, l'educacion, la medecina publica, etc.).<ref>[http://www.stapravda.ru/20011208/10_let_bez_SSSR_33385.html 10 лет без СССР] «Ставропольская правда» 08 декабря 2001 г.</ref>
 
== Referéncias ==
<div class="listaref" style="-moz-column-count: 2; list-style-type: decimal;">
<references /></div>