Paleolitic superior : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en lemosin-->
{{Edats preïstoricas}}
Lo '''[[Paleolitic]] superior''' es lo periòde de la [[Preïstòria]] qu'es caracterizat per l'arribada de l'òme anatomicament moderne en Euròpa, lo desvolopament daus gatges liats a la chaça e a la pescha, e l'explosion de las formas d'art. Se situa entre {{formatnum:45000}} e {{formatnum:10000}} ans avans lo present e correspond a las darrieras fasas de la [[glaciacion de Würm]]. Es precedit per lo Paleolitic mejan e es segut per l'Epipaleolitic (o Paleolitic finau). Plusors culturas se succedissen durant lo Paleolitic superior, sensiblament l'[[Aurinhacian]] (de -{{unitat|43000|}} a -{{unitat|29000}}), lo [[Gravetian]] (de -{{unitat|29000}} a -{{unitat|22000}}), lo [[Solutrean]] (de -{{unitat|22000}} a -{{unitat|18500}}) e lo [[Magdalenian]] (de -{{unitat|17000}} a -{{unitat|10000}}). Dins l'[[Aurinhacian]] l'òme moderne coabita en Euròpa emb l'[[òme de Neandertal]] juscanta l'[[extincion d'una espècia|extincion]] de 'queste vers -{{formatnum:30000}} ans en [[Gibartar]] coincidissent mai o mens emb l'arribada a partir daus [[Balcans]] de 'na segonda ersa d'òmes modernes caracterizats per 'na cultura distinta: lo [[Gravetian]]. Lo clima dau Paleolitic superior es generalament rigurós emb daus episòdis mai chauds. Lo nòrd d'Euròpa es ocupat per la [[tondra]], caracterizada per l'abséncia d'arbres, delimitada au sud por la [[taiga]], vegetacion pauc espesa qu'es lo reiaume daus erbivòrs: [[ur (bovid)|ur]] (lo davancier de talha granda de las vachas domesticas), [[caval de Przewalski|chavau de Przewalski]], [[rinocèros lanós|rinoceros lanós]], [[mamot]], [[bisont des estèpes|bisont]] e saiga; durant los episòdis mai fregs abondan los [[rangier]]s; tots 'quilhs son chaçats per dos carnivòrs concurrents de l'òme: lo [[leon de Beringia|leon de las cavernas]] e la [[Hyaenidae|iena]], en tant que l'[[Ursus arctos|ors brun]] e l'[[Ursus spelaeus|ors de las cavernas]] ocupan las vaus cubertas de [[bòsc]]s. L'''[[Homo sapiens]]'', dont lo representant mai conegut es l'[[òme de Cròsmanhon]] descubert en 1868 a las Aisiás de Taiac, arriba en Euròpa emb de las novelas tecnicas de talha de la peira per la produccion de lamas que servissen de basa a la realizacion de diferents gatges: gratadors, burins, ponchas de flecha, sagaias. De las matèrias duras animalas començan d'estre utilizadas per la fabricacion de sagaias, de propulsors e d'arpons, presentant daus còps daus decòrs geometrics o figuratius. La data d'aparicion de l'[[arc]] es discutida per manca de pròvas directas; çai que lai, de petitas ponchas de flecha de silex trobadas dins la [[bauma]] dau Parpalló a [[Gandia]] datan de {{unitat|19000}} ans avans lo present.
 
{{Portal preïstòria}}