August : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
NMaia (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{Infobox
|tematica=emperaire roman
|carta=
}}
{{1000 fondamentals}}
[[File:Statue-Augustus.jpg|thumb|right|250px|''August de Prima Porta'', estatua del sègle Ièr, (Roma)]]
'''August''', en [[latin]] ''Imperator Caesar Divi F. Augustus'', (23 de setembre de 63 avC, [[Roma]] - 19 d'aost de 14 apC, Nola) foguèt lo fondator de l'[[Empèri Roman]] e son premier sobeiran de 27 avC a sa mòrt.
 
Nascut dins una familha rica, August foguèt remarcat e adoptat coma eiretier per son oncle [[Juli Cesar]]. Après son assassinat, August ne'n revendiquèt l'eiretatge politic de son oncle e formèt lo Segond Triumvirat ambé Lepidus e Marc Antòni en 43 avC. De 43 a 30 avC, una tièra de guèrras li permetèt d'eliminar sei rivaus politics (Republicans, Senat, triumvirs...) e de venir l'autoritat unica de Roma après lo suicidi de Marc Antòni. Puei, après la fin dau Segond Triumvirat, restaurèt d'institucions republicanas de façada. Ansin, refusèt de restaurar la monarquiá per respectar la tradicion e lei sentiments romans fòrça ostils a la reiautat. En plaça, capitèt de renfòrçar pauc a pauc son autoritat, de concentrar lei cargas decisivas e de vujar lo rèsta deis institucions de sei poders.
 
Cap unic de [[Roma]], mantenguèt d'institucions republicanas de façada e refusèt de restaurar la monarquiá per respectar la tradicion e lei sentiments romans fòrça ostils a la reiautat. En plaça, capitèt de renfòrçar pauc a pauc son autoritat, de concentrar lei cargas decisivas e de vujar lo rèsta deis institucions de sei poders.
A l'exterior de l'Empèri, lo rèine d'August veguèt lo debanament d'una tièra de conquistas coma Egipta, Dalmàcia, Illiria, Panònia, lo nòrd d'Espanha, la màger part deis Aups, una partida d'Anatòlia, una partida dau nòrd d'Africa e Judèa. En revènge, aqueu periòde foguèt tanben lo començament d'un periòde de patz intèrna que va venir la ''Pax Romana'' dins lo corrent dei rèines seguents. Au nivèu economic, capitèt tanben de redreiçar l'economia de l'Empèri e de sa capitala après d'annadas de dificultats causadas per la guèrra civila quasi permanenta de 44 a 30 avC.
 
A l'exterior de l'Empèri, loson rèine d'August veguètfoguèt lomarcat debanamentper d'una tièra deplusors conquistas coma [[Egipta]], [[Dalmàcia]], [[Illiria]], [[Panònia]], lo nòrd d'[[Espanha]], la màger part deis [[Aups]], una partida d'Anatòlia[[Anatolia]], una partida dau nòrd d'[[Africa]] e [[Judèa]]. En revènge, aqueu periòde foguèt tanben lo començament d'un periòde de patz intèrna que vaqu'anava venir la ''Pax Romana'' dins lo corrent dei rèines seguents. Au nivèu economic, capitètCapitèt tanben de redreiçar l'economia de l'Empèri e de sa capitala après dqu'annadasèra deestada durament tocada per lei dificultats causadas per la guèrra civila, quasi permanenta de 44 a 30 avC.
 
Moriguèt a Nola en causa d'una malautiá durant un viatge vèrs Roma. Son successor foguèt lo generau Tibèri qu'èra son fiu adoptiu e lo marit de sa filha unica.