De largas superfícias de parets e de vòutas del periòde romanic son aisidament disponibles per la decoracion murala. Malurosament, fòrça d'aquelas pinturas foguèron destruidas per de restauracions, o perque las parets tornèron èsser engeissadas o pintadas..
La pintura d'una glèisa seguis un esquèma classic, derivat d'exemples precedents de [[mosaïcamosaïc]]s. Lo punt focal es dins la vòuta de nau, amb un [[Crist en Majestat]] o un Crist redemptor sus son tròn e una [[mandòrla]] enquadrada per quatre elements alats, simbòls dels Quatre Evangelistas, en comparason dirècta amb los exemples de las coberturas ornadas o las enluminaduras dels evangeliaris de l'epòca. Se la [[Verge Maria]] es la dedicacion de la glèisa, pòt remplaçar Crist. Sus las parets de l'absida, en dejós, son representats los sants e apòstols. Sus las arcas del santuari èran de figuras dels apòstols, profètas, o los 24 aujòls gaujoses de l'Apocalipsi, regardant lo Crist, o son simbòl jos forma d'anhèl, a la cima de l'arca. La paret nòrd de la nau pòt presentar de scènas narrativas de l'Ancian Testament, e la paret sud lo Novèl Testament. Sul mur oèst de darrièr i a lo [[Jutjament darrièr]], amb un Crist sus un tròn que jutja a la cima <ref>{{en}}James Hall, ''A History of Ideas and Images in Italian Art'', p154, 1983, John Murray, London, ISBN 0-7195-3971-4</ref>.
Las [[Fresca]]s son aisidas de realizar, mas cal trabalhar lèu perque sus un enduit fresc. Aquela tecnica pauc costosa explica que de glèisas modèstas avián de decoracions pintadas. Las colors son vivas.
