Felip II de Macedònia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Linha 3 :
Tresen fiu d'[[Amyntas III]] ([[-393|393]]-[[-370|370 avC]]), foguèt mandat a [[Tebas (Grècia)|Tebas]] coma ostatge de [[-368|368]] a [[-365|365 avC]], çò que li permetèt d'aquistar una bòna conoissença de la [[cultura]] [[Grècia|grèga]] e dei relacions [[politica]]s entre lei principalei [[ciutat-estat|ciutats-estats]]. En [[-359|359 avC]], a la mòrt de son fraire [[Perdiccas III]], se proclamèt regent de son nebòt avans de prendre rapidament lo poder. Comencèt de reorganizar son armada e poguèt alora renfòrçar la poissança macedoniana lòng dau [[litorau]] de la [[Mar Egèa]] ambé la presa d'[[Amfipòlis]] ([[-357|357 avC]]), de Pydna e dei jaciments d'[[aur]] de [[Tràcia]] ([[-356|356 avC]]).
 
Aquò entraïnèt de tensions grèvas amb [[Atenas]] que sa preséncia dins lo nòrd de [[Grècia]] èra menaçada per aqueleis avançadas. La segonda partida de son rèine foguèt ansin una lònga lucha d'influéncia còntra leis Atenencs. Pasmens, son adversari principau, [[Demòstenes]], foguèt gaire sostengut per lo pòble d'[[Atenas]]. Lei Macedonians enregistrèon donc plusors victòrias (presa d'[[Olint]] en [[-348|348]], conquista de [[Tràcia]] en [[-342|342]]-[[-340|340 avC]]). Tròp tardiva, laLa repòsta vertadiera d'[[Atenas]] comencèt en [[-340|340 avC]] ambé la formacion d'una aliança ambé [[Tebas (Grècia)|Tebas]]. Pasmens, la batalha decisiva, qu'aguèt luòc a [[batalha de Queronèa (338 avC)|Queronèa]] en [[-338|338 avC]], s'acabèt per una victòria complèta de Felip II.
 
Après aqueu succès, lo rèi macedonian chausiguèt de laissar sa poissança a [[Atenas]] mai obliguèt totei lei ciutats grègas, levat [[Esparta]], de ragantar un congrès panellenic dominat per [[Reialme de Macedònia|Macedònia]]. Aquò li permetèt d'instaurar sa dominacion sus lo país. Pasmens, foguèt assassinat dos ans pus tard per de rasons desconegudas<ref>Son assassin èra estat publicament umiliat per lo rèi e auriá benlèu vougut se venjar. Una segonda teoria depinta un complòt menat per sa frema e son fiu [[Alexandre lo Grand|Alexandre]] per prendre lo poder. Enfin, [[Alexandre lo Grand|Alexandre]] auriá denonciat un assassinat organizat per [[Iran|Pèrsia]] per empedir la guèrra en preparacion, çò que li permetèt precisament de justificar aquela guèrra.</ref>. Èra a preparar la guèrra còntra [[Iran|Pèrsia]] que foguèt menada per son fiu [[Alexandre lo Grand|Alexandre]].