Carga electrica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Charge électrique »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Linha 1 :
La '''carga electrica''' es una proprietat fondamentala de la [[matèria]] que li permet d'interagir pel biais de [[Camp electromagnetic|camps electromagnetics]]. S'agís d'una grandor escalara, que jòga per l'[[Electromagnetisme|interaccion electromagnetica]] lo mèsme ròle que la massa<ref>En toutetota rigueurrigor, que la massemassa ''gravegreva'', parper oppositionoposicion àa la massemassa ditedicha ''inerteinèrta'', qui intervientqu'interven dansdins la relationrelacion fondamentalefondamentala de la dynamiquedinamica. </ref> per l'[[Gravitacion|interaccion gravitacionala]]. Pasmens, al contrari a aquesta darrièra, existís dos tipes de cargas electricas, que se destria per lors signes, positiu o negatiu. De cargas de mèsme signe se rebutan, alara qu'aqueste dels signes opausats s'atiran. Dins la matèria ordinària, i a equilibri entre las cargas positivas e negativas, se parla de ''neutralitat electrica''.
 
L'unitat d'usatge de mesura de la carga es lo ''coulomb'' (C), pasmens dins unes contèxtes, per exemple en ingenheriá, l'Ampèr-Segonda (A.s) es sovent utilizat que 1 Coulomb = 1 Ampèr.segonda, per favorizar los calculs l'unitat d'Ampèr-Ora (A.H) pòt èsser utilizada.
 
La carga electrica se consèrva sempre e constituís una proprietat essenciala de las [[particula elementària]] somisas a l'interaccion electromagnetica. La matèria electricament cargada es influenciada per, e produtz, los camps electromagnetics. Dempuèi l'[[experiéncia de Millikan]] en 1909 foguèt mostrat que la carga electrica es '''''quantificada'''''<span></span>: tota carga ''Q'' quina que siá es un multiple entièr de la [[carga elementària]], notada ''e''<ref>LesLos [[Quark|quarks]] ontan certesde unesegur chargeuna quicarga estqu'es uneuna fractionfraccion de la chargecarga élémentaireelementària, soito ''2e/3'' ouo ''e/3'', maismas ceux-ci n'ontaquestes jamaisfoguèron étéjamai observésobservats àa l'étatestat libreliure ete se combinentcombinan toujourssempre parper pairespars (quark - antiquark, mésonsmesons) ouo parper triplets (baryonsbarions, parper exemple lelo [[proton]] ouo lelo [[neutron]]): il s'agitagís dudel phénomènefenomèn d'hadronisationadronizacion desdels quarks. </ref>, que correspond a la valor absoluda de la carga de l'[[electron]], amb e ≈ 1,609.10<sup>-19</sup> C. Pasmens, en rason de la pichotessa d'aquesta valor, es sovent possible de considerar la carga coma una quantitat continú quand de quantitats macroscopicas de cargas son consideradas<ref>Par exemple la densité d'électrons libres dans un métal comme le cuivre est de l'ordre de 10<sup>29</sup> m<sup>-3</sup>. </ref>. En electronica, lo caractèr discrèt de la carga electrica se manifèsta pasmens per un tipe de [[Bruch de fons|bruch]] particular.
 
== Presentacion ==