Union de las Republicas Socialistas Sovieticas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 51 :
Après lo decès del primièr cap sovietic, [[Lenin|Vladímir Lenin]], en 1924, [[Iòssif Stàlin|Iósif Stalin]] acabèt en ganhant la lucha pel poder e dirigiguèt lo país a travèrs d'una industrializacion a granda escala, amb una economia centralizada e una extrèma repression politica.<ref name="StalinRobertService">Robert Service. </ref><ref name="StalinRobertService">Robert Service. </ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFCrile2003">Crile, George (2003). </span></ref> En junh de 1941, pendent la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]], [[Tresen Reich|Alemanha]] ocupèt l'Union Sovietica, un país qu'aviá signat amb el un pacte de non agression. Al cap de quatre ans d'una guèrra brutala, l'Union Sovietica sortiguèt victoriosa coma una de las doas [[Superpoténcia|superpotencias]] del mond, amb los [[Estats Units d'America|Estats Units]].
 
L'Union Sovietica e los sieus Estats aliats d'Euròpa orientala, apelat Blòc de l'Èst, foguèron implicats endins la [[Guèrra Freja|Guèrra Freda]], que foguèt una esperlongada lucha ideologica e politica mondiala contra los Estats Units e los sieus aliadialiats del Blòc occidental; fin finala la URSS cediguèt davant los problèmas economics e los disturbiostrebols politics intèrnes e extèrnes.<ref><span class="citation libro" id="CITAREFMr._David_Holloway1996">Mr. David Holloway (1996). </span></ref><ref name="turner23">[[Unión Soviética#CITAREFTurner1987|Turner, 1987]]<span>, p.</span>&nbsp;<span>23</span></ref> Pendent aqueste periòde, l'Union Sovietica arribèt a èsser lo modèl de referéncia per de futurs Estats socialistas. Dempuèi 1945 fins a 1991, l'Union Sovietica e los [[Estats Units d'America|Estats Units]] dominèron l'agenda globala de la politica economica, d'afars exteriors, d'operacions militèsses, escambi cultural, de progrèsses scientifics en inclusent l'iniciacion de la exploración espaciala, e d'espòrts (incluses los Jòcs Olimpics). A de fins del decènni de 1980, lo darrièr cap sovietic [[Mikhaïl Gorbachov|Mijaíl Gorbachov]] tractèt de reformar l'Estat amb las siás politicas de la ''perestroika'' e ''glásnost'', mas l'Union Sovietica se derrumbó e foguèt dissolguda formalament en decembre de 1991 après lo fallido assag de còp d'Estat d'agost.<ref name="Byrd"><span class="citation enciclopedia">Byrd, Peter (2003). </span></ref> Après d'aquò, la [[Russia|Federacion de Rússia]] assumiguèt los sieus dreches e d'obligacions.<ref name="Rusia">''«Rusia es ahora la parte de todo tratado en los que la antigua Unión Soviética fue una de las partes, y tiene los mismos derechos y obligaciones que la antigua Unión Soviética, excepto en la medida que los ajustes se requieran necesariamente, por ejemplo, para tener en cuenta el cambio en la extensión territorial. ''</ref>
 
Los limits geografics de l'Union Sovietica varièron amb lo temps, mas après las siás darrièras anexiones territorialas principalas e l'aucupacion dels païses Bálticos ([[Lituània]], [[Letònia]], e [[Estònia]]), [[Invasion sovietica de Polonha|de l'èst de Polònia]], Besarabia, e qualques autres territòris pendent la Segonda Guèrra Mondiala, dempuèi 1945 fins a la dissolucion, los limits correspondèron aperaquí a aqueles de la extinta [[Empèri Rus|Rússia Imperial]], amb las exclusions notablas de Polònia, la màger part de [[Finlàndia]], e [[Alaska]].