Reïncarnacion : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 62 :
Qualquess comentaris dins los trabalhs de l'istorian josieu roman [[Flavi Josèp]] son a vegadas interpretadas coma una cresença en la reïncarnacion<ref>Per exemple dins ''La guèrra dels Josieus'', dons l'exortacion facha als soldats josieus de se suicidar pas (per evitar d'èsser capturats pels Romans) : « Los còrses, de segur, son mortals per totes lo vivents e constituits d’una matèria corruptibla, mas l’arma es per jamai imortala e demòra dins los còrses coma una parcèla de Dieu… Savètz pas qu'aqueles que quitan la vida segon la lei de la natura… i gagnan una glòria eternala; que lor seus ostals e lor seuna familha son afermidas; que la lors seunas armas demòran puras e secorreires, qu’obtienon la plaça mai santa dins lo cèl que, mercé al cicle de las edats, tornan demorar encara dins de còrs saints? Mas aqueles qu'an la foliá de portar las mans contra eles meteisses, un Adès mai escur recep lors armas...»</ref>. E mai, dins aqueles celebres [[Antiquitats judaïcas]], Flavi Josèp explica que los [[farisèus]], una de las escòlas de la filosofia josieva, semblavan creire a la possibilitat d'una novèla vida sus tèrra per aqueles que serián estats vertuoses - es a dire la reïncarnacion coma recompensa. La comunautat dels [[Essenians]] que vivián jos protectorat josieu sembla tanben qu'aguèt d'afinitats amb l'idèa de reïncarnacion<ref>veire los libres d'{{fr}}Anne Givaudan e Daniel Meurois</ref>.
 
Es en fach dins la [[Cabala]], la tradicion mistica e esoterica josieva, que la nocion de reïncarnacion es mai presenta. L'obratge que ne tracta mai dirèctament es le [[Shaar Ha Gilgulim]] (''La pòrta de las reïncarnacions''). Es inspirat del [[Sefer haZohar]], lo ''Libre de l'Esplendor'', l'un dels obratges mai importants de la Cabala. Lo concèpte utilizat en ebrieu es aquel de ''Gilgulei Ha Neshamot'', o mai simplament ''gilgul'', significant "cicle", ''neshamot'' essent le plural d' "armas". L'obratge descrich le "cicle" de las armas mejans diferentas vidas o encarnacions, las rasons d'aquel cicle, atal que los mejans permetent d'accelerar son evolucion esperituala.
 
La reïncarnacion es citada per de fòrça comentators importants, coma lo Ramban (Nahmanide), Menahem Recanti e Rabbenou Bahya. Dins fòrça libres de Rabbi Itshak Louria (Ari), redigits e transmeses per son principal discipòl, Rabbi Haïm Vital, d'idèas fòrt prigondas foguèron donadas al subjècte de la reïncarnacion. En mai, son obratge Chaar HaGilgoulim, “Las pòrtas de la reïncarnacion”, es consacrat exclusivament al subjècte; de detalhs i son donats subretot sus l’origina de las armas de fòça personatges biblics e en quin se son reencarnèron dempuèi aquel periòde fins al Ari.